Ahir al vespre, l'Espai Mallorca a Barcelona va recordar Guillem d'Efak coincidint amb el vintè aniversari de la seva mort. La vetllada va comptar amb les actuacions de Marcel Pich i Carles Rebassa.
Fa 20 anys, Manacor perdia un dels seus referents culturals, Guillem d'Efak. Amb la mort del Bruixot, que moria als 65 anys víctima d'un càncer, desapareixia el poeta i el cantautor que sense oficialisme s'havia convertit en "ambaixador" d'una llengua, una cultura i un poble que continua recordant la seva figura i lloant la seva obra "viva, permanent".
Guillem Fullana Fada d'Efak va néixer a Río Muni en 1929. El seu pare era mallorquí, funcionari colonial destinat a Guinea Equatorial i la seva mare, "una princesa guineana pamue", deia. "Sempre es presentava com a fill de pare solter i mare desconeguda", apunta el poeta Bernat Nadal. Entre els dos i els tres anys va arribar a Manacor, terra de cultiu per a una obra polifacètica, "única, irrepetible i que encara avui ens sorprèn", creu Bartomeu Mestre 'Balutxo', que va elaborar la seva biografia.
«Als 16 anys anava a Barcelona al local Cova del Drac a escoltar-lo, ja era llavors per a mi un referent cultural». D'Efak va marxar al Principat aconsellat per Jaume Vidal Alcover, Josep Maria Llompart, i molts amics, que creien que havia d'entrar en contacte amb la Nova Cançó. Així triomfaria sobre els escenaris durant més de vint anys. «La nit a Barcelona era mallorquina amb Bonet de Sant Pere i Guillem d'Efak», assegura 'Balutxo'.
Va ser en aquella època quan un altre poeta manacorí, Bernat Nadal, va conèixer a Guillem d'Efak. Tenia disset anys quan la passió literària li va acostar al 'Negret de Guinea'. "Era una persona molt generosa amb els més joves", valora. La relació personal es va afermar i anys més tard "venia a passar uns dies a casa. Durant una d'aquestes visites va estar preparant Siau qui sou, l'obra més important de la seva vida", que va pujar als escenaris el 1980. Bernat Nadal subratlla que "Guillem no va néixer a Mallorca, però és la persona més mallorquina de tots els temps. Va saber captar la mallorquinitat" i a través de la seva cançó «parlava del poble, de la societat, de la identitat, ... ". Avui reivindica la figura del poeta. "El millor per a mi són els seus llibres de poemes", una poesia «amb molt de sentiment" i carregada d'intimitat.
Màgia
Guillem d'Efak tenia capacitat 'd'enrampar'. "Tenia màgia", "era molt ocurrent" i "un seductor. Era un plaer escoltar-lo, t'emocionava", comparteix Bartomeu Mestre, que subratlla que el cantautor i poeta "sempre ha estat reconegut pel poble. En vint anys s'han publicat més llibres i discos que en els 65 que va viure. El que demostra que la seva obra està viva". I d'ella han après i s'han deixat influenciar generacions posteriors. "El seu sentit del respecte per la paraula, pel llenguatge" va marcar a autors com Bernat Nadal, segons apunta dBalears
El Bruixot "confiava" en la seva poesia, se'n va anar sense aconseguir que el seu Siau qui sou entrés en els instituts, però l'emocionaria ser testimoni de com el seu poble, la seva gent, respon cada vegada que la seva rapsòdia puja a l'escenari. Diumenge, i amb totes les entrades venudes des de fa setmanes, Siau qui sou esdevé Manacor en l'acte central d'un reconeixement social i col·lectiu que es va iniciar el passat dilluns amb la campanya 20 anys, 20 dies. Manacor manté viva la flama d'una figura inesgotable.
