Durant aquesta setmana, entitats, moviments populars, organitzacions polítiques i sindicals i ciutadans de Catalunya Nord, Andorra, l'Alguer, la Franja de Ponent, País Valencià, les Illes i Catalunya han fet crides per manifestar-se avui a Barcelona al costat de SomEscola. Fins i tot, Jaume Sastre a través de TV3.
Destaquem el manifest sota el títol "L'escola en català, cosa de tots i totes!" de la plataforma d'Enllaçats per la Llengua, per defensar el model d'escola catalana que garanteix la presència de la llengua pròpia com a vehicular a l'ensenyament, i per expressar la voluntat dels catalans a decidir, també, el seu propi model educatiu, malgrat les sentències judicials en contra i l'actitud del govern de l'Estat espanyol.
La Paltaformoma comenta que els docents illencs hi seran representats a través de l'Assemblea de Docents i la Plataforma Crida, que per primer pic, caminaran plegats amb l'escola catalana i la valenciana, representades per diverses entitats d'arreu dels Països Catalans que treballen per la normalització del català a cada territori.
També destaca que aquesta unió és ara més necessària que mai, perquè la situació del català a l'escola en aquest 2014 es troba "molt lluny d'estar normalitzada".
L'entitat afirma que un gruix considerable de l'alumnat no rep l'educació en la seva llengua pròpia, la del territori on viu, vulnerant així els seus drets lingüístics bàsics com a ciutadans europeus. Segons el seu parer, la reivindicació d'un ensenyament de qualitat en llengua pròpia és un "motiu bàsic de protesta a tot el territori catalanoparlant", amb exemples de drets lingüístics minvats i malmenats arreu.
A les Illes es coneguda les tensions creades pel govern Bauzá, "trencant el consens lingüístic, imposant el decret TIL i reduint la presència del català a l’escola", quelcom que opinen que "posa en perill la cohesió social" i la qualitat del sistema.
Al País Valencià la tendència es tradueix en "centenars d'unitats educatives" en valencià que perillen de cara al curs pròxim, malgrat que les famílies ho han demanat expressament.
Seguint el mapa, a Andorra, el sistema educatiu propi que representa l'escola andorrana ha de competir amb dos models diferents, l'espanyol i el francès, a un punt on el català, tot i ser la llengua oficial de l'estat és "lluny de ser punter". El panorama no és millor a altres territoris, com l'Alguer, el Carxe, la Franja o la Catalunya Nord, on malgrat "lloables iniciatives", bàsicament privades, el català és quasi fora del sistema educatiu.
