Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Jaume Sastre: estimar-se l'escola fins al punt de deixar de menjar
28/05/2014 Hemeroteca

«No és la primera vegada que es fiquen amb jo.

No és la nostra justícia, què he d'anar a explicar? Ja van liquidar la reforma del nostre estatut, ara liquiden la immersió lingüística.

Ells fan justícia depenent de qui és el denunciant i de qui és el denunciat. Si això ho hagués dit un de nosaltres el ministre d'Interior ja hauria actuat.

Amb això que ha dit es desacredita ell.

Diu que mataria la discrepància. Jo no ho faria. No tenc gens d'odi a aquest d'El Mundo.

Em defens amb el llenguatge. Ens acusen d'odiar i són ells que odien. No els odii. Simplement els plant cara.

Ells pensen d'una manera, i nosaltres d'una altra.» VILAWEB (resum)


Jaume Sastre ha dit prou, prou de menjar fins que els polítics que malmeten l'escola, la llengua, la dignitat de les persones i el país on vivim rectifiquen. Com s'ha d'estimar els seus, Jaume, l'escola, la llengua i el seu país, per arribar en aquest punt extrem. Ací tens el suport de tota la nostra escola, Jaume, els mestres em demanaven com era que la nostra web no havia dit res, encara. Fins i tot el dia a dia de l'escola ens amaga allò més important. Com ens estimem la feina, els mestres. L'escola, ca, i com ens estimem la llengua. I totes les llengües. Perquè les llengües no són culpables de l'agressió o la violència, sinó aquells que tenen responsabilitat política, i aposta volen malmetre-les.

Els mestres de les Illes torneu a obrir amb coratge l'horitzó d'un país que dormia, a València i a Mallorca sobretot. Però ja tenim l'horitzó clar, molt clar. Costarà més o menys d'aconseguir, però la fita n'és una, és indestriable. Amb aquelles serpotes no volem compartir res més, res de res.

La voluntat i el coratge de tants, afegit a aquest valor de la teua acció, obri una nova escletxa de llibertat, malgrat tot allò que va passant, entre els polítics, els jutges i les casernes. Trigarem més o menys, però tenim l'objectiu tan clar.

  • Els mestres, com en aquella República maleïda per la dreta i per l'església, torneu a somoure la consciència. Ah, els mestres. Quins artesans a l'escola.
Valora
Rànquings
  1. La clandestinitat ignorada: Rafael Renyé, àlies Aleix Renyé
  2. La pagesia torna a tallar carreteres arreu de Catalunya contra les polítiques que ofeguen el camp
  3. El Correllengua Agermanat posa en marxa una web per difondre la iniciativa arreu dels Països Catalans
  4. Delcy Rodríguez jura la presidència de Veneçuela pel país per Chávez, per Bolívar… i pel seu pare assassinat
  5. Els Pastorets de l’Estany
  6. Quan la lletra petita amaga la renúncia a la sobirania
  7. Els pagesos mantenen els talls viaris i reclamen garanties polítiques
  8. Barcelona no pot respirar: continuen les mobilitzacions veïnals contra l’excés de trànsit
  9. Poble Lliure condemna l’atac militar imperialista contra Veneçuela
  10. Veneçuela i el rostre nu de l’imperialisme
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid