Puig Antich, una vida per la vida

La nit de l’1 de març de 1974 era d’eufòria als cercles progressistes i més inquiets de Barcelona: es presentava a la premsa i al públic en general la revista Por Favor, [...]. La presentació es va fer amb sopar -fluix, per cert- en uns dels salons de l’Oca de la plaça Calvo Sotelo. Hi assistiren el cos de redacció amb les seves fulgurants estrelles, joves polítics de l’oposició i d’altres personalitats relacionables. Hi van predominar l’optimisme, l’humor i el compromís. Vuit hores després d’acabats el sopar i la presentació Salvador Puig Antich rebia garrot fins a la mort a deu minuts a peu de l’Oca, en una dependència amb poca llum de la presó Model. Puig Antich havia estat classificat per la premsa francesa com a jeune anarchiste catalan. Classificar-lo aquí va ser feina molt més llarga, i delicada, i potser encara no acabada: en unes declaracions aparegudes a la revista Interviu, a tres dirigents de la CNT se’ls pregunta si “podríeu assumir les funcions de GARI, OLLA, MIL, etc.” i contesten que “com a CNT, no. Fins i tot -diuen-, se’ls pot discutir com a anarquistes”. [...] L’Esquerra en funcions va menar una llarga lluita de noms per evitar que Puig Antich fos qualificat com a revolucionari. L’etiqueta propugnada pels partits capdavanters era la de “combatent antifeixista”, [...] Les forces d’ordre públic tampoc no acabaven de veure qui era Puig Antich, ni què era el seu grup, el MIL. [...] Els tenien classificats, fins molt tard, com a lladres de bancs. [...] Després de l’atemptat contra Carrero Blanco (desembre 1973), el règim va perdre l’aura d’imbatibilitat i la rialla prepotent per sempre més. Irreversiblement tocat, el règim havia de reaccionar amb equivalent fúria. Puig Antich ja era a la presó -havia estat detingut el setembre del 73. La seva vida era bona presa. La campanya internacional per ell no es va evitar, però va ser abonada amb prudència i tacte. L’oposició es va moure tard, malament, amb desgana: amb prudència. Una setmana abans de l’execució, correm-hi tots: ja era massa tard. Pretenien de complir. Des del cel, moltes gràcies. [...]