Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Periodisme feixista, periodisme popular...
31/03/2014 Andoni Baserrigorri

Per Andoni Baserrigorri, editor del portal independentista basc Boltxe Kolektiboa

És evident que la reflexió que van portar a terme els ianquis després de la seva derrota militar a Vietnam, gairebé 40 anys després segueix vigent i portada a la pràctica, amb cada vegada més desvergonyiment i sense embuts.

Els nord-americans, després de la seva precipitada sortida del país asiàtic, van concloure que una de les causes de tal desenllaç va ser que l'abundant informació bèl·lica va jugar un paper contrari als seus interessos. Els ciutadans i ciutadanes dels Estats Units veien cada dia a casa gairebé en directe i per televisió les terribles atrocitats que els seus "nois" marines estaven cometent a Vietnam i en tornar aquests d'allà, lluny de rebre'ls com a herois, rebien les recriminacions i de vegades els insults i esbroncades de la seva pròpia població.

Això va repercutir en la moral de la soldadesca i aquesta desmoralització va ser clau en la derrota d'un exèrcit, l'imperialista, que no lluitava ni amb la passió ni amb el convenciment dels vietnamites del vietcong .

Conclusió? Una i no més... a partir d'aquesta guerra, les següents aventures militars de l'imperi comptarien amb una nova divisió, que seria la divisió mediàtica. Periodistes submisos i ben pagats amb fons reservats que s'encarregarien de "preparar" l'opinió pública sobre la justícia de les campanyes militars, i després d'ocultar les barbaritats i crims de lesa humanitat comesos per la soldadesca, ja amb carta blanca de poder realitzar-les amb impunitat .

D'aquesta manera la invasió de la petita illa de Grenada va ser justificada com una operació de rescat d'estudiants nord-americans en perill dels "terribles granadins i cubans"; en la invasió de Panamà no van dir ni una paraula dels bombardejos sobre populosos barris on van morir centenars de persones innocents. La vida va ser vessada per l'ambició ianqui de conservar el canal....  Per a què parlar del genocidi de l'Iraq i la successió de mentides sobre armes de destrucció massives? O dels milers de ciutadans afganesos assassinats en bombardejos.... I un ròssec que travessa l'antiga Iugoslàvia, recorre l'est europeu i avui dia se centra a Ucraïna i Veneçuela. Cap país que no faci polítiques d'acord amb l'FMI i l'imperialisme es lliura de les seves intoxicacions periodístiques.

El salt qualitatiu de la premsa servil i submisa del sistema capitalista s'ha trobat l'anomenada "primavera àrab.” No diem res que no se sàpiga si esmentem el paper d'aquests mitjans de comunicació feixistes, que justifiquen les terribles matances de la banda criminal OTAN a Líbia, Síria i tants llocs, mentre amaguen i callen els assassinats dels anomenats "rebels" o de governs canalles com l'israelià, Qatarià o saudita. En la guerra diuen que tot s’hi val i sembla ser que els imperialistes en van prendre bona nota.

A la guerra tot s'hi val, però no s’hi val tot en l'ètica i en la professionalitat d'un ofici que ha donat a la història plomes genials que van marcar època amb les seves cròniques i explicacions. Determinats periodistes semblen haver assumit perfectament el paper assignat per l'imperialisme i els seus governs de ser "soldats de la ploma" inserits en la "Brunete mediàtica" que diria Arzallus; i és de recalcar la passió amb què realitzen la seva funció tergiversadora, criminalitzadora i assenyaladora de futures operacions repressives.

El cas basc és prou conegut i no creiem que sigui necessari recordar com El Mundo, ABC, El Correo publicaven informacions amb què es criminalitzava ciutadans i organitzacions independentistes basques, que poc després eren detinguts i il·legalitzades  I com han tapat els casos de tortura d'Unai Romano i altres casos malgrat ser tan evidents, així com altres casos de violència estatal.

Però estem davant un nou salt qualitatiu i aquests últims mesos són il·lustratius al respecte. La tergiversació i criminalització ha estat soferta per les i els veïns del barri burgalès de Gamonal, que van ser titllats per la premsa feixista espanyola de "terroristes" al mateix temps que els autèntics terroristes  nazis ucraïnesos i aquests milhomes feixistes veneçolans eren elevats a la categoria de "lluitadors per la llibertat" . D'això en sap alguna cosa l’ABC.

La realitat és que la lluita de classes, tal com va afirmar Lenin, és també una forma de guerra. Per tant és lògic que els mitjans de comunicació al servei del poder facin exactament el mateix que fan a les guerres imperialistes: mentir i tergiversar, a més de criminalitzar els pobles i justificar la barbàrie feixista.

Aquest últim cap de setmana hem pogut albirar perfectament aquest fet. L'anteriorment esmentat pamflet feixistoide, l’ABC, que no va dubtar a felicitar l'aniversari de Hitler i justificar el franquisme o el cop de Pinochet s'ha despatxat amb una informació en la que d'un sol cop criminalitza més d'una desena d'organisme populars i grups polítics als que assenyala gairebé com terroristes... des Askapena fins Jaleo, passant per Esquerra Castellana, Yesca o la CNT. Tots terroristes! I barrejant-los amb els GRAPO o Resistència Galega.... En la lluita de classes, com en la guerra... tot s'hi val! Tot s’hi val per als que han fet d'un ofici noble com el de periodista un monstre de putrefacció dedicat a assenyalar els que es rebel·len als carrers davant d'una situació, la del capitalisme en crisi cada vegada més insostenible.

Ni paraula o tot just referències a un jove comunista que ha perdut la visió d'un ull, i que podria convertir-se perfectament en una situació com la soferta a Bilbao amb el cas Cabacas. O la del jove que perdut un testicle, ni la de tants i tantes apallissades aquests dies a Madrid, Barcelona , Andalusia i un llarg etcètera.

O la dels periodistes apallissats després de la detenció del militant de la contra informació de la Haine; com el detingut quan exercia el seu treball d'informar. I de quina manera, a més! del que passava a Madrid.

Davant el desvergonyiment, la dignitat i la vergonya de mantenir el prestigi d'una professió d'aquestes persones, que algunes de manera altruista i militant ens informen del que està passant. I el que està passant no és ni mes ni menys que la gent està farta de crisi capitalista, de monarquia, de pressió i davant aquestes justes reivindicacions reben com a resposta la repressió més descarnada i dura que un estat totalitari com l'espanyol pot donar.

Aquest escrit està dedicat a aquest militant de la contrainformació. A ell i una pàgina compromesa i militant que de forma altruista, que sense demanar mai diners ni tenir publicitat i amb un lliurament encomiable aconsegueixen que ens assabentem del que realment passa als carrers de Madrid, Gamonal i un llarg etcètera.

I perquè demostren que davant el desvergonyiment dels mitjans de comunicació del sistema, ideats per mentir, segueix viva la dignitat i la professionalitat. Encara que ho facin de manera militant i altruista.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2021 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid