Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Memòria
Esteve Albert dóna el nom a un institut en el centenari d'aquest escriptor independentista

L’institut de Sant Vicenç de Montalt ha estat batejat amb el nom del lluitador independentista i escriptor Esteve Albert i Corp, en el marc del centenari del seu naixement

10/03/2014 Història

El passat 7 de març es portar a terme la inauguració del nou nom de l’institut de Sant Vicenç de Montalt, batejar amb el nom del lluitador independentista Esteve Albert i Corp. L'acte va tenir lloc al Centre Cívic de Moltalt (Llavaneres). L'antic insitut amb el nom INS Sant Vicenç de Montal passa oficialment a tenir el nom d'Esteve Albert (Dosrius, Maresme, 4 de febrer de 1914 - Andorra la Vella, 1995).

Centenari

Aquest 2014 es commemora el naixement d'Esteve Albert i Corp (Dosrius 1914-Andorra 1995), patriota català molt vinculat també amb les terres occitanes.

Per altra banda, el passat 8 de febrer de 2014 va ser inaugurat oficialment a la Sala de Plens de l'Ajuntament de Dosrius l'any del centenari d'Esteve Albert i Corp, fill d'aquesta localitat, amb la presència institucional de l'alcalde accidental de Dosrius, el director general de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals Sr. Lluís Puig i Gordi, i el Sr. Jordi Pasques i Canut, comissari d'aquest centenari.

Esteve Albert i Corp, un patriota català recordat

Els seus orégens eren el d’una família de pagesos pobres i creients de Dosrius, i de molt jove passà pel seminari. Però ben aviat va prendre vincles polítics polítiques i culturals amb el catalanisme i grups separatistes: Palestra amb Batista i Roca, Nosaltres Sols!, Estat Català i, després de la guerra, Front Nacional de Catalunya (FNC). Sindicalment formava part de la CNT, i va ser una persona molt pròxima a Joan Peiró, company Mataró.
 
Participà als Fets d’Octubre de 1934 i durant la guerra, entre altres càrrecs, fou nomenat comissari de policia de Calella. En acabar la guerra, participà a la creació del FNC i realitzà tasques d’enllaç entre el Consell Nacional Català, la Generalitat a l’exili i la resistència interior. Concretament realitzava l'enllaç a l'exterior amb Pompeu Fabra i Pau Casals. A causa de la persecució policíaca, a partir de 1956 s'establí a Andorra.

Albert també va ser autor d'obres de diferents gèneres, i  de prop d’una cinquantena de peces dramàtiques, entre les pròpies i les adaptacions d’altres autors, de gran interès, algunes escrites en vers.

L'Agustí Barrera ha publicat a Llibertat.cat diversos articles de memòria històrica dedicats a la figura d'Albert, com ara la ressenya "La memòria de l’Esteve Albert", "Esteve Albert i Corp o la fidelitat a la terra, així com tants altres articles sobre el FNC o Nosaltres Sols en què apareix referenciat.



Valora
Rànquings
  1. Ha mort el lluitador independentista Quim Pelegrí i Pinyes
  2. La Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines provoca la desconvocatòria d’un acte organitzat per la Fundación Princesa de Girona
  3. Llibre i web per mantenir viva la memòria de Joan Rocamora
  4. La manifestació "Sant Jordi per la Llengua" finalitzarà a la plaça Comercial del Born
  5. La Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines denuncia la col·laboració de l’Institut Santiago Sobrequés amb la Fundación Princesa de Girona
  6. La Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs ha publicat un nou llibre “Demòtica. Autoorganització del poble”.
  7. Naix 'Lo Pregó de la Franja', nou mitjà digital de la Franja de Ponent
  8. Més enllà del tarannà festiu, renaix la diada combativa per la llengua
  9. Francesc Vilà tindrà una placa dedicada a l’Espluga de Francolí
  10. Estrena del primer himne republicà català: "La Campana" de 1838
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2025 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid