La memòria de l’Esteve Albert. Vivències amb M. Serra i Moret, Josep Carner, Carles Cardó, F. Millet, Maristany, Antoni Comas, Joan Peiró i Pau Casals. Edició a cura de Josep Puig i Pla. Pròleg d’Hilari Raguer i Suñer
El llibre té 191 pàgines i és el recull de les ressenyes de l’Esteve Albert sobre els set personatges esmentats al subtítol. Jordi Solé i Camardons, responsable de Voliana edicions, edità el llibre el març de 2013, ell fa una breu introducció al text, i en remarca l’interès de les semblances.
En el pròleg, Hilari Raguer fa unes consideracions sobre cadascun dels biografiats. Una vegada més, surt el tòpic dels assassins de la FAI, i els bons sindicalistes trentistes de la CNT, representats per Joan Peiró, sense analitzar ni contextualitzar el doble procés de guerra i revolució social que es va viure el juliol de 1936, com a resultat del sollevament feixista de l’exèrcit i el grau de confrontació de classes que això implicava. És sorprenent l’afirmació del prologuista que al començament de la pàgina 13 escriu, o sigui que el Noi del Sucre treballava a sou de l’extrema dreta. Suposem que el paràgraf és el resultat d’un error tipogràfic, d’interpretació, o fruit d’un deliri místic, altrament no s’entén.
Manuel Serra i Moret (1884-1963) és personatge biografiat, que té més densitat teòrica i política, potser per aquesta raó és el que ocupa més pàgines del llibre, 41. Qui fou fou alcalde de Pineda (1914-1923) amplià estudis de sociologia i economia als EUA i Anglaterra. Fou un dels fundadors de la Unió Socialista de Catalunya (USC), un model de socialisme arrelat a la realitat nacional, exercí com a director del seu portaveu Justícia Social. Del 1937 al 1939, ostentà el càrrec de president del Consell d’Economia, òrgan rector de les transformacions econòmiques durant el període de la guerra.
M. Serra i Moret, més aviat home de laboratori i d’especulació teòrica, es manté allunyat de la Palestra política durant el període de la Guerra dels Tres anys, malgrat la importància dels càrrecs polítics que desenvolupà al Govern de la Generalitat republicana, i a l’exili francès i Llatinoamericà.
El llibre està escrit en un llenguatge fresc, viu, un català pulcre. Per contra, sembla que l’autor no hagi complementat el seu redactat amb la consulta de bibliografia complementària, aquesta mancança haurà de ser corregida per la funció del curador de l’edició, amb les notes a peu de pàgina.
En una nota al peu de la pàgina 54, se’ns informa que Miquel Badia i el seu germà Josep foren assassinats per elements de la FAI, davant dels locals del CADCI, a la Rambla.
Jaume Ros i Serra (1918-2005) destacat militant d’Estat Català (EC) i biògraf de Miquel Badia, en el seu llibre, Miquel Badia, un defensor oblidat de Catalunya, editorial Mediterrània, Barcelona 1996, a la pàgina 205 del llibre, escriu que el 24/04/1936, sortien tots dos germans de casa del seu cunyat, el doctor Carré Civit que vivia al carrer Muntaner 52, en baixar al xamfrà amb el carrer Diputació a l’altura del número 38, foren assassinats per un escamot de la CNT-FAI.
En una nota al peu de la pàgina 103 s’escriu que el Front Nacional de Catalunya (FNC) fou creat a París el 1939. El professor Fermí Rubiralta autor de la biografia, Joan Cornudella i Barberà (1904-1985) Biografia política. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2003, a la pàgina 157 del seu estudi, precisa que el FNC fou fundat a París el 04/05/1940, al 39, de la rue Maurois, la casa del rellotger i representant de la Unió Catalanista, Joan Massot, que tenia òptimes relacions amb el líder de Nosaltres Sols! (NS), Daniel Cardona (1890-1943), i els serveis d’espionatge francesos.
