Els insults i les amenaces velades estan adreçades a Àlex Fenoll, conegut independentista i responsable d'una empresa tecnològica, que el passat dilluns es va negar a donar la mà al príncep espanyol exposant-li que "No som amics. Et donaré la mà quan ens deixeu votar en la consulta", al saló Mobile World Congres.
Els comentaris d'Amendo s'afegeixen als insults contra l'acció de dignitat nacional de Fenoll, com les de Belén Esteban a Tele 5 de dimarts. A la seva piulada Amedo l'insulta dient-li que li "escup a la cara" i que "li agradari agarrar-lo de l'entrecuix per comprovar si hi té alguna cosa."
Un gest que cou als espanyolistes
L'empresari català respable de ShareisFashion va negar la mà al borbó mentre el borbó realitzava el passeig de recepció, donant la mà a empresaris i polítics. Aleshores s'hi va negar a donar-li la mà i li va fer un retret sobre la política antidemocràtica del representant de l'Estat.
Felipe de Borbó, amb un pam de nas inicial, va tornar a interpel·lar Fenoll, que es va mantenir davant de l'estand de la seva empresa. A l'audio del vídeo no es percep la breu conversa, però el príncep ha respost que "Amic, per educació m'has de donar la mà." L'empresari independentista li ha reblat aleshores que "No som amics i insisteixo que et donaré la mà quan ens deixeu votar en la consulta."
José Amedo, terrorista d'Estat
El policia espanyol Amedo es va dedicar a tasques d'espionatge relacionades ani-independentistes al País Basc duran la dècada de 1970; per aquest motiu ETA va intentar executar-lo en repetides ocasions.
El 1983, junt amb altres responsables de l'Estat, van dirigir el segrest del dirigent d'ETA José María Larretxea Goñi, però van segrestar per error al ciutadà hispanofrancès Segundo Marey Samper, i és quan s'utilitza per primera vegada el nom del grup Grups Antiterroristes d'Alliberament " GAL. Durant els anys posteriors va estar involucrat en les accions de terrorisme d'Estat contra ETA i el moviment abertzale.
Amedo ser detingut al juliol de 1988 per ordre del jutge instructor Baltasar Garzón després de la publicació de diverses informacions sobre la "guerra bruta" en els diaris Diario 16 i El Mundo.
El setembre de 1991 va ser condemnat per l'Audiència Nacional espanyola a 108 anys i vuit mesos de presó i accessòria d'inhabilitació per sis delictes d'assassinat frustrat, lesions, associació il·lícita i falsificació pel cas l'anomenat "Cas Amedo-Domínguez." Sentència confirmada pelTribunal Suprem el març de 1992. Posteriorment, el juliol de 1998, va ser condemnat per a nou anys i sis mesos de presó i onze anys d'inhabilitació absoluta pels delictes de segrest i malversació de cabals públics, en relació amb l'anomenat "Cas Marey" relacionat amb els GAL. Però el 2003 va ser absolt per falta de proves en el judici per l'assassinat de Santiago Brouard.
Amedo va sortir en llibertat condicional l'any 2000, després d'haver passat només 6 anys a la presó, ja que els altres 6 restants els va passar en règim obert, acudint a dormir a la presó només alguns dies de la setmana. Dels 108 anys de condemna només en va complir 6 de captiveri, amb tots els avantatges penitenciaris.
