Anem a veure si em puc aclarir... Serà consulta o serà referèndum? Si és consulta, la doble pregunta ja està bé. Total, una consulta és això: una consulta, demanar opinió i prou. No hi ha compromís. Només volen saber i han preguntat. Preguntar no és ofendre, diem, i pensem, els vers valencians, al sud dels Països Catalans. Tanmateix, als espanyols ja ho hem vist que els ofén, i de quina manera!
Si hi ha referèndum, és a dir, allò que es vota obliga a prendre una decisió segons el resultat, la doble pregunta pot donar respostes difícils de calibrar, i de dur a terme. Fet i fet, si Rajoy i l'espanyolisme polític i mediàtic foren intel·ligents (ja ho sé que és impossible, però accepteu-me la formulació retòrica) jo crec que, atesa la pregunta acceptaria ipso facto la realització del referèndum. Més i tot hi posaria tots els mitjans possibles. Tot i que no ho farien, és clar, per convicció democràtica. D'on no hi ha no se'n pot traure, òbviament. Però imagineu-vos que no hi ha una majoria absoluta. Imagineu-vos dues majories simples sí-sí, si-però-no. Quina decisió caldria prendre? Si, segons que es diu, la resposta sí-però-no correspon a una voluntat federalista, i guanya per majoria absoluta: amb qui es federarà Catalunya? Amb Espanya no perquè no és un estat federal. Ni ho serà, perquè no és aquesta la voluntat dels principals partits espanyols. ICV ha inclòs una pregunta (si l'ha inclosa ICV, que només ho supose) i la possibilitat d'una resposta. Tanmateix, condemnada a un cul de sac. Això sí, sempre queda la possibilitat d'intentar federar-se amb Alemanya o amb els EEUU.
De tota manera, vull creure que tot plegat forma part d'una escenificació calculada. Rajoy i l'espanyolisme no permetran cap consulta ni referèndum, i això ho sabem tots. També els qui han acordat l'estranya doble pregunta. Es tracta, per tant, d'anar cremant etapes mentre Espanya, com ha fet sempre i com fa ara, continua usant el cap només per a embestir. I, finalment, vull creure que serà així, quan Espanya dirà l'últim no calculat, Catalunya celebrarà eleccions i guanyaran els partits que donaran suport a la independència. Uns perquè ja hi creien de bon començament i uns altres perquè han caigut, per força, del burro federalista. Vull pensar que ho pensen així.
En qualsevol cas, compatriotes del Principat de Catalunya, ara és l'hora! Jo us envege! Si es dóna el cas, voteu sí i sí. I fóra càbales i culs de sac.
