Va morir ara fa dos anys a l'Hospital de Barcelona, on romania dies ingressat a causa del seu delicat estat de salut. Heribert Barrera tenia 94 anys.
El moviment independentista va mostrar el seu condol, entre els quals la CUP, que lamentar la mort d'Heribert Barrera. Altres tants militants de l'Esquerra Independentista van reconèixer el paper públic del veterà republicà, malgrat les polèmiques que van envoltar Barrera. Entre aquests, expresos independentistes van recorda la seva "solidaritat i valentia inqüestionables. També independentistes reconeguts com Blanca Serra van mostrar el "profund respecte per la seva trajectòria, abans, durant i després de la guerra civil i fins ara." I Agustí Barrera va elaborar-ne diverses notes biogràfiques, recorddant l'oposició del polític i científic a la Constitució espanyola i la seva solidaritat en l'operació d'extradició de Manuel Viusà.
Avui algunes opinions recorden la figura de Barrera, com ara M.Carme Carmona i Cornet en un article a El Punt, que cita diverses expressions del pensament polític i ideològic del veterà republicà: "Quan un país és dominat per un altre, ha de considerar que moralment està en estat de guerra i, per tant, mai no ha de donar-li facilitats", "Construir un estat propi o el procés d'espanyolització serà, finalment, irreversible", "L'independentisme virtual no té cap sentit, cal passar a l'acció", o "Catalunya, per a sobreviure, no té cap més sortida que la independència."
Exili, institució, país i una veterania abrandada
El darrer acte públic en què va participar va ser el juliol de 2011, quan va assistir el dia 9 a la manifestació a favor de la independència que es va fer per commemorar la marxa del 10 de juliol de 2010, una de les manifestacions més multitudinàries que s'han fet a Barcelona per reclamar la Independència. A més a més, Barrera havia manifestat públicament les seves discrepàncies amb la darreres direccions d'ERC. Crític amb l'estatut del 79 i de l'estatutet retallat, es va mostrar contrari a la transició pactada amb els hereus del feixisme i a la monarquia espanyola.
Barrera va ingressar a ERC l'any 1935, i abans havia estat membre de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC). A l'anomenada Guerra Civil espanyola va combatre com a soldat d'artilleria als fronts d'Aragó i del Segre i s’exilià a la República Francesa, on va viure més de 10 anys. Un cop va acabar l'exili, l'any 1952 va refundar ERC. Va ser diputat al Congrés entre el 1977 i el 1980, diputat al Parlament entre el 1980 i el 1988, va presidir aquesta cambra entre el 1980 i el 1984, i també va ser eurodiputat entre els anys 1991 i 1993.
Químic i físic de formació, Barrera va rebre al llarg de la seva trajectòria diverses distincions, com la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya l'any 2000. La capella ardent d'Heribert Barrera s'instal·larà a partir de dilluns al Parlament de Catalunya.
