Rotxec, (sinònim de vòmit, títol descriptiu triat per l'autor) el tercer títol d'Edicions del 1979, i obra del primer empresonat de Terra Lliure, explica la gènesi de l'organització armada explicada a través de les vivències del seu autor, Quim Pelegrí.
Pelegrí, biòleg de formació, ha realitzat un llarg treball durant anys que es publica i que apareix aquest Sant Jordi. L'autor va ser militant del PSAN-provisional abans d'impulsar Terra Lliure, encara sense nom, juntament amb altres militants històrics com Josep de Calassanç Serra "Cala".
El web d'Edicions del 1979 remarca que al llibre "no hi trobareu una història general i raonada de l’independentisme d’esquerres. Només tracta dels primers anys d’aquesta història; i a més a més, es limita als aspectes i qüestions amb els quals l’autor discrepa d’altres opinions que s’han expressat —o deixat d’expressar— i que avui conformen el relat [canònic] que ja coneixem." La intenció d'aquests llibre en forma de memòries pretén també completar "aquest trencaclosques que és la història de l’independentisme combatiu i revolucionari, de la qual encara no s’ha escrit la darrera paraula."
El llibre, que explica coses fins ara desconegudes, es descriu en aquesta ressenya com un relat "trepidant, que enganxa, i pertany a la categoria de llibres de “jo hi vaig ser."
També s'ha anunciat com un títol que, per primera vegada, fa públics els documents contraposats interns de l'organització que es van discutir a la I i la II Assemblea de Terra Lliure.
El llibre conté uns primers capítols dedicats a aspectes autobiogràfics i familiars, i el capítol "De la dictadura militar a la monarquia parlamentària." Tot seguit el relat ens immergeix en els inicis de Terra Lliure, de la qual l'autor va ser un dels precursors. S'hi explica les primeres accions i la caiguda del juny de 1979, per la qual va ser empresonat i hospitalitzat. S'hi dediquen diversos apartats a la vida de la presó, amb interessant reflexions sobre la vida penitenciària, la COPEL i els presos polítics amb qui va conviure.
Un altres capítols descriuen el moment polític i l'evolució del moviment independentista durant aquells anys, en què l'autor descriu des del coneixement i des de la seva òptica personal com es va gestar aquest moviment. En aquest sentit, també explica des de la seva vivència la primera crisi de l'organització armada i del moviment, als capítols "El trencament de la direcció de Terra Lliure." Un apartat amb documents interns transcrits i fins ara secrets complementen aquesta explicació.
El llibre, que en molts sentit s'anuncia com a polèmic, per les opinions personals i les al·lusions que fa l'autor, també hi dedica dos capítols intitulats " Parar l’altra galta? No, gràcies!", en què realitza una interessant reflexió al voltant de la violència.
