Amb la intenció de donar a conèixer la participació dels illencs en la defensa de Barcelona el 1714, s'ha convocat un acte per al proper diumenge, 5 de maig, al Fossar de les Moreres de Barcelona.
A l'acte es retrà homenatge als illencs que lluitaren i moriren en la defensa de les llibertat nacionals amb la inauguració al Memorial 1714 d’un plafó expositiu: La participació de tota la nació catalana en la defensa de Barcelona. A més a més es commemorarà el Centenari dels poetes Marià Villangómez i Bartomeu Rosselló-Pòrcel.
L’enfrontament amb Felip V va ser de tota la nació catalana
Al Fossar de les Moreres hi ha sang mallorquina. El suport dels mallorquins va tenir una importància majúscula i, malgrat que
encara ara no ha rebut el reconeixement merescut, està prou documentat. El març del 1705 arribaren a Barcelona un centenar d'artillers mallorquins per enfortir la defensa de la ciutat. El maig del 1707, just després de la derrota d'Almansa, altres cent cinquanta artillers de Mallorca es desplaçaren i s'instal·laren a Barcelona. Ja en la plenitud de la guerra, el 26 d'octubre del 1713 i protegides només per tres vaixells d'escorta, arribaren vint-i- cinc naus mallorquines, estibades de menjar, vi, farina i pólvora que també desembarcaren cinquanta-tres artillers experimentats, reclutats per Francesc Antoni Vidal i dirigits pel capità Joan Saurina i el tinent Bartomeu Ballester. Encara dia 9 de setembre del 1714, just dos dies abans de caure la ciutat, dues naus mallorquines varen esquivar el setge marítim de les tropes felipistes i desembarcaren menjar i armes. La gent, entusiasmada, atribuí el coratge dels mallorquins a un miracle de la Mare de Déu de la Mercè. Els desembarcats lluitaren fins al final a les ordres de Joan Baptista Basset, el general maulet valencià. Es distingiren amb valentia Francesc Costa i Francesc Rovira. A tot això, al llarg d'aquells anys, sovintejaven tant les barques del bou, principalment d'Alcúdia, Palma i Felanitx, que els barcelonins, en veure les naus mallorquines carregades de queviures, feren
popular la dita: "ara arriba el rebost de Mallorca!".
La caiguda de Mallorca (juny -juliol de 1715)
Caiguda Barcelona el setembre del 1714, el virrei de Mallorca, Josep Antoni de Rubí i de Boixadors es negà a capitular davant dels emissaris de Felip V. Fins i tot, dia 13 d'octubre del 1714 refusà l'oferiment del comandant Dancourt que li donava 100.000 escuts si es rendia. Rubí reclamà l'auxili de Nàpols, però no arribà. Dia 16 de juny de 1715 l'exèrcit franco-espanyol,
sota les ordres de Claude François Bidal (1665-1743), designat marqués d'Asfeld i anys després mariscal de França, va desembarcar a Cala Ferrera, Cala Llonga i Cala Figuera amb deu mil soldats d'infanteria i un fort contingent de cavalleria i d'artilleria. El cavaller d'Asfeld havia participat a la batalla d'Almansa i dirigit el sàdic extermini incendi de Xàtiva. Després va atacar Tortosa i participà en el setge de Barcelona del 1714. Ara, nou mesos després, comandava les tropes que havien de fer caure Mallorca, com a darrer territori de la resistència.
Extret de: "Participació mallorquina a la defensa de Barcelona. Tribut de reconeixement". Bartomeu Mestre i Sureda, Balutxo. Barcelona: Indrets del Record, Diada de Sant Jordi 2013.
