La llengua de la República Catalana és el català

Aquesta és la frase que m'agradaria que s'escrigués en la constitució del futur estat català. Hi ha moltes raons per a defensar aquesta idea. Podem començar per la més òbvia. L'Estatut d'autonomia actual diu: "El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, que és la llengua oficial de l'Estat espanyol". És lògic, doncs, que quan ja no siguem a l'estat espanyol, el castellà deixi de ser oficial a casa nostra.

Però per damunt de les lleis, hi ha la ciència. La branca que estudia les llengües en contacte, la sociolingüística, fa molt de temps que ha analitzat aquest fenomen i ha arribat a una conclusió: quan dues llengües conviuen en un territori no es troben mai en pla d'igualtat. Amb el temps, l'una acaba imposant-se sobre l'altra i, a la llarga, la fa desaparèixer. Quan la que s'imposa és la llengua de fora hi ha un procés de substitució; quan la que predomina és la llengua pròpia del país es parla d'un procés de normalització.

Seguint aquest raonament, què passaria si el català acabés desapareixent del nostre país? Passaria que es perdria una llengua del món, com quan s'extingeix una espècie animal o vegetal. Si la nostra llengua desapareix d'aquí desapareix de tot arreu. Per això el català necessita la màxima protecció possible, com les balenes.

En canvi, quin problema hi hauria si el castellà reculés a Catalunya? Cap: el castellà és la llengua pròpia d'Espanya i és quasi omnipresent a l'Amèrica hispana. Hi ha molts milions d'homes i dones, nens i nenes que, a diversos països del món, continuaran parlant castellà, que es continuaran escolaritzant en castellà, que continuaran escrivint i llegint en castellà. A més, a Catalunya no desapareixeria pas, tampoc: l'aprendria el qui la volgués aprendre, la llegiria el qui li plagués de llegir-la, la parlaria tothom qui volgués. No seria en absolut una llengua prohibida, perquè en el nou estat no n'hi haurà cap, de llengua prohibida.

Els darrers cinquanta anys, la llengua catalana ha perdut molt pes, encara que a alguns no els ho sembli. L'arribada de la immigració d'origen espanyol, sobretot a Barcelona i la rodalia, no hauria estat cap perill per al català si haguéssim tingut un país normal. Però tothom sap que als anys 60 no tan sols no érem un estat europeu, sinó que vivíem sota una dictadura, un règim en què la lengua española era la lengua del imperio. Això va fer que, de mica en mica, el castellà –l'única llengua legal en aquell moment– s'anés establint progressivament com el principal vehicle de relació oral a l'àrea de Barcelona. És evident que si això no es capgira el futur del català perilla.

Què passarà si el castellà és oficial, al costat del català? Que tindrem els mateixos problemes lingüístics d'ara: podem veure, amb impotència, com els jutges continuen fent judicis i dictant sentències en castellà, o que els sectors espanyolistes demanen que l'ensenyament sigui en castellà, o que la televisió i la ràdio públiques siguin bilingües...

I la gent que fa servir el castellà habitualment, ha de patir? Gens ni mica. En el nou estat català es podria garantir que –si més no durant un període de temps– la relació dels ciutadans amb l'administració, amb la justícia, amb la policia... fos permesa en català i en castellà, igual com ara.

Recordeu que Andorra és un estat on l'única llengua oficial és el català. Creieu que si algú parla en castellà o en francès no pot anar a comprar a Andorra? Nosaltres hem d'aspirar a una situació millor que l'andorrana. Per això el primer pas ha de ser que el català sigui la llengua oficial única.

I, naturalment, la gent, al carrer, podrà parlar castellà, àrab, xinès, amazic, romanès o com li plagui. Només faltaria. Això serà una república democràtica, no pas una dictadura com la de Franco.