Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Crisi capitalista
Superar el capitalisme, qüestió de supervivència

La depressió és el trastorn mental més freqüent a Catalunya i el suïcidi ja és la primera causa de mort dels homes d'entre 30 i 40 anys a conseqüència de la crisi capitalista

10/10/2012 Drets i Llibertats

La crisi capitalista ha eixamplat les distàncies i aguditzat les diferències entre classe alta i classe baixa. Mentre els primers segueixen acaparant la riquesa i es veuen beneficiats per la gestió neoliberal de la crisi, els segons en pateixen les conseqüències.

La manca de polítiques a favor de la redistribució de la riquesa sacseja els treballadors amb un empitjorament flagrant de les condicions de vida. Moltes famílies sofreixen una intensificació de les penúries i dificultats econòmiques, i en aquest context cada cop són més les que no poden pagar un habitatge o no tenen accés a la sanitat i l'educació públiques.

I, paral·lelament, també són més els traballadors que en paguen les conseqüències amb la salut o, en alguns casos, amb la vida.

Aquesta realitat ocultada ha portat la Federació catalana d’associacions de familiars i persones amb problemes de salut mental (Fecafamm) a denunciar una realitat creixent però ocultada. La tendència creixent de les malalties mentals i dels suïcidis provocat per les dificultats econòmiques. I apunta directament a aquesta causa.

El suïcidi, la primera causa de mort d'homes d'entre 30 i 40 anys

En aquest sentit, revela una dada impactant: Actualment el suïcidi és la primera causa de mort d’homes entre 30 i 40 anys i la segona causa de mort de joves entre 15 i 21 anys. De fet, l'ONU assenyala que a la Unió Europea l’augment de les taxes d’atur s’associa amb augments en les taxes de suïcidi. Per un augment de l’1% en la taxa d’atur s’incrementa un 0,8% la taxa de suïcidis.

Un estudi recent de l’OMS evidencia que una de cada quatre persones patirà algun trastorn al llarg de la seva vida, i una de cada deu durant el darrer any.
 En aquest context, les persones en situació d’atur tenen un risc més alt de patir qualsevol tipus de trastorn mental, sobretot els trastorns de l'estat d’ànim i els problemes associats a l'abús d’alcohol.

La depressió és el trastorn mental més freqüent a Catalunya

Relacionat amb aquest fet, la Fecafamm indica que la depressió major és el trastorn mental més freqüent entre els pacients d’atenció primària a Catalunya, amb xifres que oscil·len entre un 9% als 12 mesos i un 14%.

Segons la Fecafamm, l’any 2020 la depressió serà la segona causa de discapacitat al món. A Catalunya, els costos directes de la depressió pugen a 156 milions d’euros, els indirectes ascendeixen a 580 milions, un total de 736 milions d’euros (quasi un 10% del pressupost de la Generalitat en salut).

Xavier Trabado, president de Fecafamm, destaca que més de 90.000 persones a Catalunya tenen una discapacitat relacionada amb un trastorn mental, la qual cosa representa la segona causa de discapacitat.

Les retallades en serveis socials i sanitat agreugen la situació

No només no es posa remei a aquestes situacions, si no que es retallen els recursos destinats a tractar les persones afectades. Segons Trabado, la salut mental ha patit un retard històric en el desplegament de serveis, tant sanitaris com socials, laborals i educatiu.

“Tenim un conjunt de serveis molt recent, en procés de consolidació i que està patint molt les tensions de finançament, la qual posa en risc la seva continuïtat i, per tant, la continuïtat d’atenció a les persones”, afegeix.

A més, aquest any ha estat especialment difícil en l’àmbit de la inserció laboral, on les importants retallades en les polítiques actives d’ocupació han posat en risc la continuïtat dels suports i els serveis a les persones en un moment en què justament caldria apuntalar-los.

Esperança de vida menor

Les creixents desigualtats es tradueixen fins i tot amb l'esperança de vida. Tant és així que els veïns dels barris de la zona alta de Barcelona viuen més que els dels barris més humils, com el Raval, amb una esperança de vida de 81 i 73 anys respectivament.

El projecte europeu "Sophie" estudiarà aquesta desigualtat. Els investigadors que participen a l'estudi també han constatat que a Catalunya el risc de tenir una depressió o ansietat és quatre vegades superior en una dona a l'atur i sense estudis que en un home directiu o professional.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2022 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid