Ahir, en una jornada festiva, però sobretot reivindicativa, vam demostrar a Espanya, França i a la resta del món que caminem decididament cap a la independència. Un camí que ja no té retorn i ara, marquem l'agenda política on l'únic debat possible és el de la ruptura i el d'obrir un procés constituent al si de la nostra Nació.
Tot i que som conscients que encara ens queda molt camí per recórrer i que no ens ho posaran fàcil, però hem d'estar orgullosos d'haver arribat fins aquí, perquè el nou escenari que s'obre és molt esperançador. Hem d'estar orgullosos, és clar que sí, d'haver mantingut la flama encesa des de fa més de 30 anys i no haver defallit, malgrat la repressió i la criminalització.
Al 1979 ja vam dir que l'autonomia era un carreró sense sortida. Al 1981, ho vam expressar clarament “Som una nació”. Al 1982, vam dir cap on volíem anar i ens van tapar la boca. Al 1992, ens van voler aniquilar amb tortures i generant la por; però ens vam refer. Al febrer del 2006, vam sortir de nou al carrer per dir que volíem decidir el nostre futur. Al 2009 ho vam demostrar amb l'inici de les consultes a Arenys de Munt. Al juliol de 2010 vam deixar clar que la via estatutària havia mort, per si algú encara no se n'havia assabentat i ahir vam traçar el futur, ara ja sense posar la marxa enrere. En tot aquest trajecte ple de sacrificis, molts companys han deixat fins i tot la vida. Ahir va ser un dia per recordar-los, perquè els portem present i el primer homenatge de la victòria serà per ells. Així ho vam viure, emocionats. Sí, emocionats! La humitat dels nostres ulls així ho expressava durant tota la tarda.
Com hem dit a l'inici, encara no ho hem assolit i el trajecte que ens espera està ple d'obstacle, però ahir vam apuntalar els fonaments en tots els sentits. Així, la bandera de combat, l'estelada, va esdevenir el símbol de la jornada, sota el qual es defineix el nostre destí, la República catalana. Un dels actes més revolucionaris del segle XXI, un fet que genera per si mateix un revulsiu en cadena que podria qüestionar diverses concepcions sobre les relacions humanes i el model econòmic i territorial del país.
És per això que hem d'estar preparats per gestionar tot aquest nou escenari i penseu també que tothom voldrà ser-hi, fins i tot aquells que sempre ens ha criticat i ens ha posat pals a la roda. Ara no podem defallir i hem de continuar treballant en aquesta línia. Ho hem de fer com ahir, donant un exemple de poble madur que sap allò que vol. A partir d'ara, tot depèn de nosaltres mateixos.
