La publicació de "Barcelona 1700", d'Albert Garcia Espuche, arquitecte, historiador i responsable del projecte museogràfic del Born, ha de ser saludada com una notícia magnífica en l'àmbit de la historiografia catalana dels darrers anys, en la mesura que posa a l'abast d'un públic no especialitzat una sèrie de dades significatives sobre la Barcelona immediatament anterior a la derrota de 1714, segons comenta Ramon Alcoberro al número 84 de "Barcelona Metropolis".
I és que Garcia Espuche és, el millor coneixedor de la Barcelona anterior a 1714, afirma Alcoberro tot dient: "Ningú no ha treballat tant com ell sobre fonts primàries del sis-cents del set-cents, i els seus llibres d'investigació des de "Barcelona entre dues guerres. Economia i vida quotidina (1652-1714)" d'Eumo Editorial han anat guanyant cada cop més en prop en profunditat i en capacitat descriptiva, fins a convertir la microhistòria i els documents de la vida quotidiana en una eina que permet revisar la suposada gran història i la seva inconfessada ideologia.
Per a Alcoberro, "Barcelona 1700" hauria de ser una lectura obligatòria per a barcelonins i catalans optimistes, que augmentaran la seva auroestima legítima com a hereus d'aquells homes del passat. "A pocs anys del tercer centenari de la desfeta és un llibre d'agrair", afirma.
Text de contraportada
"Barcelona 1700" ens presenta una societat urbana, la de la capital catalana de finals del segle XVII i inicis del XVIII, diversa, molt dinàmica econòmicament, connectada amb mig món gràcies a una forta activitat comercial. Era una societat plena d’estrangers, de catalans de fora de Barcelona i de passavolants, força ben alimentada i apassionada pels dolços, marcada fortament per la religiositat però abocada a la festa, la dansa, la música, el teatre i el joc, i amb pinzellades d’una sofisticació visible, per exemple, en uns vestits en què triomfaven els colors i els ornaments, o en uns jardins que lluïen una gran diversitat de flors. Aquesta Barcelona, pròspera sense cap mena de dubte, va haver de patir directament, entre 1691 i 1714, l’horror de la guerra.
Si va tenir forces per resistir un setge llarg i terrible i capacitat per refer-se prou de pressa després de l’episodi bèl·lic, va ser gràcies als fonaments, ben sòlids, posats des de finals del segle XVI. Per descomptat que, per continuar avançant, aquella societat no necessitava que una suposada racionalització exterior vingués a obrir-li els ulls i a marcar-li, per la força, la direcció d’un futur millor.
