El govern banyolí, a mans de CiU, grup que ostenta la majoria absoluta a la capital del Pla de l'Estany, ha refusat una moció de la CUP que demanava, un cop més, la retirada de la simbologia franquista de la ciutat.
Es dóna el cas que a Banyoles ja es va aprovar aquesta moció, l'any 2005, però la CUP ha decidit tornar-la a presentar com a denúncia pel fet que encara no s'ha fet res per part del govern local i també, precisa, "per la falta de resposta del Memorial Democràtic, encarregat de decidir quina ha de ser l'actuació en cada cas".
CiU, però, va utilitzar aquest fet com a motiu per a votar en contra de la moció, al ple municipal d'aquest juliol i que es va celebrar dilluns passat. El portaveu de CiU, Miquel Vilanova, va justificar el vot en contra del seu grup afirmant que la moció aprovada fa 7 anys "s'està tramitant", i ha dit que en tot cas el que caldria seria instar el Govern a accelerar el procés, sense comprometre's, però, a fer-ho.
La moció de la CUP, però, demanava que es retirés la simbologia "si en un termini de temps determinat no s'ha obtingut resposta del Memorial Democràtic". Tot i això, CiU va tombar la proposta. La portaveu de la CUP, Sandra Pazos, va denunciar que si a Banyoles no s'han retirat els símbols franquistes és perquè no hi ha hagut voluntat política. “El fet que ja s'hagués demanat en el ple els anys 2005 i 2010, i que ara ho haguem de tornar a demanar, ho demostra”, va reblar.
Segons el cens fet pel Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, gairebé 40 anys després de la mort del dictador Francisco Franco a Banyoles encara hi ha 202 símbols franquistes sobretot en plaques del desaparegut Ministerio de la Vivienda, tot i que també hi ha un monòlit del cementiri aixecat en la dècada de 1950 per recordar els morts del bàndol franquista i que fa uns anys es va dedicar als morts de la guerra en general.
Això converteix Banyoles en la població amb més manifestacions feixistes de les comarques gironines i la quarta de tot Catalunya. Aquest fet va portar la CUP, l'any 2010, a iniciar una campanya en contra dels símbols franquistes en què va recollir unes 300 signatures de suport.
CiU també s'oposa a penjar l'estelada per la Diada
La dels símbols feixistes no va ser l'única moció que va comptar amb el suport de tots els grups però per culpa de CiU no va tirar endavant. La CUP, per segon any consecutiu -l'any passat CiU va votar-hi en contra al·legant que era "una bandera de combat-, va presentar una proposta demanant que es pengés l'estelada al balcó de l'Ajuntament l'Onze de Setembre. Aquest cop el portaveu de CiU va justificar el vot del grup així: “L'estelada representa només una part dels catalans”.
D'altra banda, CiU també va rebutjar una moció de la CUP orientada a recuperar temporalment els espais buits del nucli urbà per a ús públic. Segons la formació rupturista, molts d’aquests solars es troben en males condicions des de fa anys, de manera que va proposar a l’equip de govern negociar la cessió temporal d’aquests solars si en un termini determinat no s’hi preveu construir-hi. La CUP volia apostar així per alliberar solars buits i destinar-los a activitats esportives, de lleure o simplement posar-les al servei de les entitats sense ànim de lucre perquè proposin usos i puguin organitzar activitats populars a l’aire lliure.
