La tardor de 2012 serà relatada en els llibres d’història com l’època en la qual la societat catalana va dir prou. Es va posar les piles després de molts anys d’apatia i conformisme, va posar fi al seny i va començar la rauxa revolucionària.
La tardor de 2012 serà el moment en el qual les lluites populars i nacionals es van deixar estar d’orgues i van començar a posar els punts sobre les is. Es va deixar de llençar clavells a la policia i d’anar a les manifestacions amb llibres per portar només la dignitat revolucionària i les eines per aconseguir l’èxit d’una manifestació. Les manifestacions deixaran de ser un passeig per ser un espai de lluita i confrontació.
La tardor de 2012 serà aquella època en la qual la nova organització juvenil es va menjar el món amb noves assemblees arreu dels Països Catalans, amb una força mai vista en una organització juvenil, amb una campanya de presentació que va deixar tothom amb la boca oberta. La contundència no només verbal de l’organització va ser la tònica habitual, cosa que va motivar l’entrada de molta militància, però també molta repressió.
Alhora, la tardor de 2012 serà recordada perquè molts sindicalistes van deixar de fer el ridícul a estructures caduques com CCOO, UGT i altres i es van afiliar a sindicats combatius com la COS o altres sindicats de classe. També la CUP va veure créixer la seva força amb més i millor implantació, enfortint la seva organització interna i prenent decisions de gran calat davant la situació i deixant-se estar de donar voltes sobre si mateixa.
Durant la tardor de 2012, Alerta Solidària tindrà més gran quantitat de feina de la que va tenir. Diverses dotzenes de persones van començar a entrar a presó, la violència estructural del sistema es va tornar més dura que mai amb gent amb ferides molt greus. Alerta va posar tota la carn a la graella (literalment i metafòrica) aconseguint treure molta gent de les garjoles. Les multes de milers d’euros van començar a sovintejar, molta gent dels moviments socials es va declarar insolvent.
La tardor de 2012, serà el moment per deixar clar que “o ells o nosaltres”. I així es recollirà en els llibres d'història.
