Del contra-poder a l'alternativa real. L'experiència grega i altres contextos europeus

Els darrers resultats electorals a Grècia ens demostren com es pot passar del contra-poder a l'alternativa real (i necessària) a l'status quo polític que hi ha actualment instaurat en les nostres societats occidentals.

Estic parlant dels bons resultats de SYRIZA i del KKE. És evident que mai hauriem somiat obtenir uns resultats com aquests, però això ja està passant a Grècia i fa poc vam veure uns resultats també molt positius per l'esquerra abertzale amb les coalicions Bildu i Amaiu. I si s'acaben produint eleccions anticipades per C.A. Basca molt probablement l'opció electoral a la qual doni suport l'esquerra abertzale estarà entre les més votades.

Tornan al cas grec, voldria defugir del debat entre KKE i SYRIZA per una qüestió senzilla: no conec prou la realitat grega i els seus matisos per mullar-me en excès. Senzillament espero que en breu poguem felicitar-nos perquè hi hagi un nou govern grec liderat per persones que creguin en el socialisme.

Més preocupants són els resultats a l'Estat francès i sobretot a la Catalunya Nord on els resultats electorals són per plorar entre Sarkozy i Le Pen, encara que la resta tampoc és per tirar coets.

Malgrat tot, sóc optimista i crec que aquesta oportunitat que ens brinda el capitalisme en forma de profunda i llarga crisi econòmica és una oportunitat que no podem deixar escapar, i no parlo només de conteses electorals sinó també de convèncer moltíssima gent, engreixar les files de les nostres organitzacions polítiques revolucionàries, difondre el nostre missatge a tota la població i aconseguir quelcom més que esdevenir un contrapoder: aconseguir presentar-nos a la societat catalana com a una alternativa real (i necessària). O això, o com va dir Fuster, la política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres.