La història de l'esquerra independentista està plena de moments en els quals hem hagut de prendre decisions molt importants pel seu posterior desenvolupament. En bona mesura, la situació actual és fruit dels pòsits que han anat deixant les generacions de militants que han passat abans nostre.
Entrant al tema que ens ocupa, en un moment determinat es va prendre la
decisió de fer una aposta ferma per les Candidatures d'Unitat Popular. Aquestes
candidatures van començar a fer forat a les institucions municipals com a eines
trencadores i amb una ideologia clara que podem resumir de manera simplista amb
tres conceptes: independència, socialisme, Països Catalans. L'estratègia de tot
plegat la podem resumir
en que la CUP vol
esdevenir una alternativa a la resta de partits alhora que treballa des del
carrer amb sindicats i moviments socials.
L'article d'Aquil·les Rubio narra sobre la demagògica idea abastament comentada que versa que la CUP repetirà el mateix camí que ja han fet altres, com ERC o el PSUC i que acabarem com a partit d'esquerres i independentista, però renunciant a la totalitat de la nació, a un discurs rupturista o a una visió marxista de tot plegat. És una critica demagògica de mal gust estar qüestionant permanentment als teus companys de militància sobre la presa de consciència dels nostres ideals. Cita Aquil·les Rubio els cants de sirena de diversos individus (Colom, Junqueras, Laporta) i jo n'hi afegiria molts d'altres. És cert que el 92 ens va fer molt mal, però el que més mal ens ha fet és deixar que ERC, Compromís... capitalitzin la nostra feina feta durant molts anys evitant ser una alternativa real per amplis sectors de la societat.
Una de les estratègies discursives per barrejar pomes i peres consisteix en posar al mateix sac objectius ideològics amb qüestions estratègiques o tàctiques. El company Aquil·les ho sap sobradament. Malgrat això, no dubta en barrejar-ho. Barrejar la lluita de classes i la unitat territorial (conceptes ideològics) amb el consens dels agents (qüestió tàctico-estratègica) és barrejar coses amb mala intenció.
El camí fàcil, el camí de les renúncies, sempre hi serà. Hi serà pels militants
de la CUP i també
per la resta de militància del moviment, no ho oblidem. Carregar contra la CUP perquè ha pres la decisió
ferma i valenta de presentar-se a les eleccions i donar la cara no és lícit.
Si no plantegem ja definitivament l’articulació de la CUP com a organització de masses, que englobi i canalitzi les diferents lluites amb una incidència real pel conjunt de la societat continuarem sent això, grans militants de pedra picada, lluitadores i lluitadors incansables, marxistes sense retret, militants honestos, que per falta d’una estratègia valenta no haurem fet realitat aquesta alternativa popular i revolucionaria pels Països Catalans.
L’esquerra independentista al principat ha passat anys fent feina que,
com ja hem dit, han capitalitzat altres. Ara això ha canviat, la CUP és la nostra alternativa i
mai més ben dit, necessària, que ha trencat aquesta dinàmica i ha permès
canalitzar i visualitzar a amplis sectors de la societat la feina feta durant
anys.
La CUP, alhora, existeix on hi ha una aposta clara perquè així sigui. Al País Valencià no obstant, com en d’altres territoris dels Països Catalans falta al nostre entendre, fer aquest pas necessari, fruit però d’un previ consens i debat del conjunt de la militància. Podent així, aconseguir superar els actuals límits als quals podem arribar amb les organitzacions que tenim.
Animem al company Aquil·les i a molts d’altres que segurament pensen com ell, a enfortir la CUP com a referent de masses i com a espai unitari que és, de l’esquerra independentista, així com l’eina que ens pot permetre superar la poca visibilitat actual del nostre moviment i aconseguir esdevenir una alternativa necessària arreu del país.
Per acabar, volem fer referència a una frase del document de l'esquerra abertzale Clarificant la fase política i l'estratègia on a l’apartat sobre "Les eleccions i les institucions" es desmunten alguns dels temors més clàssics, que es reprodueixen a l'article del company Aquil·les.
"Hace unos años, creíamos que la
participación de la
Izquierda Abertzale en ciertos marcos e instituciones
legitimaría y reforzaría el marco jurídico-político. Hoy sin embargo, cuando
queremos llevar adelante una transición política fundamentada en la
construcción nacional es la misma presencia de la Izquierda Abertzale
en las instituciones la que agita a la sociedad".
