Unanimitat a les Terres de l'Ebre en rebutjar el nou cabal mínim del riu que ha proposat per Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), xifrat en 106,9 metres cúbics per segon a la desembocadura. Ho consideren una agressió al territori.
La Plataforma en Defensa de l'Ebre ha anat més enllà, ja que ha afirmat que és la mort "legal" del riu. De fet, la PDE ha criticat que l'òrgan regulador de la conca fins i tot haja rebaixat el règim del tram final de l'Ebre tot incorporant les concessions dels regants del Delta. També ha acusat la CHE d'haver plantejat un pla de conca "polític".
La Plataforma en Defensa de l'Ebre ha anat més enllà, ja que ha afirmat que és la mort "legal" del riu. De fet, la PDE ha criticat que l'òrgan regulador de la conca fins i tot haja rebaixat el règim del tram final de l'Ebre tot incorporant les concessions dels regants del Delta. També ha acusat la CHE d'haver plantejat un pla de conca "polític".
La plataforma argumenta que la CHE hauria tingut en compte els interessos de comunitats de regants i altres sectors, preveient les necessitats del Pacte de l'Aigua de l'Aragó. "No té en compte la realitat del camp, l'estat de la climatologia i la nova política agrària comunitària. És una política de l'aigua en la qual les Terres de l'Ebre ens hem quedat exclosos", ha declarat. I reitera que la proposta no s'ha elaborat amb criteris estrictament tècnic, un fet que també podria contravenir la Directiva Marc de l'Aigua europea.
"L'aigua és vida", deien les pancartes de la Plataforma de l'Ebre, que comença a afilar les llances per oposar-se a una decisió que liquidaria -i no només segons l'opinió dels ecologistes- les possibilitats de supervivència del delta, en salinitzaria les aigües i faria inviables els cultius d'arròs. El desastre ecològic seria terrible. Una decisió d'aquesta magnitud toparia de front amb la directiva marc de l'aigua de la Unió Europea,
