Els voluntaris catalans del Regiment Pirinenc número 1, una unitat militar catalana legalment constituïda des de la Generalitat de Catalunya durant la guerra contra l'ocupació feixista, serà objecte d'homenatge en una taula rodona aquest proper dia 23 a la seu del CADCI a Barcelona. Aquest regiment estava compost per militants independentistes i els sectors més catalanistes de l'obrerisme català, vinculats a l'excursionisme i al món associatiu.
L'Associació del Regiment Pirinenc número 1 convoca aquest acte, que compta amb el suport del CADCI, el sindicat estudiantil FNEC i la Fundació Estudis Històrics de Catalunya.
S'espera que Reinald Benet de Caperà, president de l'entitat, i els darrers veterans vius d'aquesta unitat militar catalana seran presents a l'acte, que comptarà amb la presència dels historiadors Jaume de Ramon i Vidal i Antonio Gascón Ricao, i moderat per Armand Sanmamed i Zanuy.
A finals d’agost de 1936 el Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya va donar llum verda a la creació de les Milícies Antifeixistes Alpines, dirigides pel Comandant Josep Maria Benet i de Caparà i el Capità Carles Balaguer. Poc després van passar a dependre de la Conselleria de Defensa de la Generalitat de Catalunya i van prendre el nom primer de Milícies Pirinenques, i després de Regiment Pirinenc núm.1 de Catalunya.
El Regiment Pirinenc número 1 es va estructurar en dos batallons, un dels quals era l’encarregat de reprimir el contraban a la frontera amb l’Estat francès, una companyia d’esquí, dues companyies de raquetes i una secció marítima de vigilància de costes.
El maig de 1937, el Regiment Pirinenc es va integrar forçosament a l’Exèrcit Popular de la República i, el juliol, va desaparèixer definitivament i va quedar distribuït en les Brigades 72, 130 i 102 de la 43a Divisió. L'historiador Josep M. Benet va ser destinat com a cap d’Estat Major de la 43a Divisió. Nombrosos resistents d'organitzacions anomenades separatistes van formar part d'aquests regiment, molts dels quals van militar al FNC als anys 40 per combatre la dicatura feixista.
Fa un any l’historiador Antoni Gascón, autor juntament amb Ramon Ferrerons de l’article Les Milícies Pirinenques, nacionalisme armat, publicat a L’Avenç, núm. 91 (1986), p. 20–29, va cedir a la Biblioteca del Pavelló de la República còpia de la documentació consultada en l’elaboració del seu treball. La documentació original és propietat de Reinald Benet i Solé, familiar de qui va ser cap superior de les Milícies Pirinenques, Josep M. Benet i de Caparà.
L'Associació del Regiment Pirinenc número 1 convoca aquest acte, que compta amb el suport del CADCI, el sindicat estudiantil FNEC i la Fundació Estudis Històrics de Catalunya.
S'espera que Reinald Benet de Caperà, president de l'entitat, i els darrers veterans vius d'aquesta unitat militar catalana seran presents a l'acte, que comptarà amb la presència dels historiadors Jaume de Ramon i Vidal i Antonio Gascón Ricao, i moderat per Armand Sanmamed i Zanuy.
A finals d’agost de 1936 el Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya va donar llum verda a la creació de les Milícies Antifeixistes Alpines, dirigides pel Comandant Josep Maria Benet i de Caparà i el Capità Carles Balaguer. Poc després van passar a dependre de la Conselleria de Defensa de la Generalitat de Catalunya i van prendre el nom primer de Milícies Pirinenques, i després de Regiment Pirinenc núm.1 de Catalunya.
El Regiment Pirinenc número 1 es va estructurar en dos batallons, un dels quals era l’encarregat de reprimir el contraban a la frontera amb l’Estat francès, una companyia d’esquí, dues companyies de raquetes i una secció marítima de vigilància de costes.
El maig de 1937, el Regiment Pirinenc es va integrar forçosament a l’Exèrcit Popular de la República i, el juliol, va desaparèixer definitivament i va quedar distribuït en les Brigades 72, 130 i 102 de la 43a Divisió. L'historiador Josep M. Benet va ser destinat com a cap d’Estat Major de la 43a Divisió. Nombrosos resistents d'organitzacions anomenades separatistes van formar part d'aquests regiment, molts dels quals van militar al FNC als anys 40 per combatre la dicatura feixista.
Fa un any l’historiador Antoni Gascón, autor juntament amb Ramon Ferrerons de l’article Les Milícies Pirinenques, nacionalisme armat, publicat a L’Avenç, núm. 91 (1986), p. 20–29, va cedir a la Biblioteca del Pavelló de la República còpia de la documentació consultada en l’elaboració del seu treball. La documentació original és propietat de Reinald Benet i Solé, familiar de qui va ser cap superior de les Milícies Pirinenques, Josep M. Benet i de Caparà.
