El Diari Oficial de Generalitat (DOGC) acaba de publicar, amb un any i mig de retard, el decret mitjançant el qual comença la tramitació per desplegar l’àmbit de planificació territorial del Penedès, que ha de conduir a tenir un pla territorial propi, és bo d’actualitzar dades, constatar la força que té la reivindicació en les quatre comarques i veure per quin motiu la Generalitat ha canviat d’opinió en aquest afer (correlació de forces a banda), segons informa La Fura
A data d’avui, 65 ajuntaments han aprovat mocions a favor de la vegueria Penedès. De l’Alt Penedès, només se n’han desmarcat Mediona, Castellet i la Gornal, Sant Cugat i Avinyonet; del Baix Penedès, Masllorenç; del Garraf, Canyelles; i de l’Anoia, Vilanova del Camí i Santa Margarida de Montbui. El nexe d’unió d’aquests municipis (exceptuant Masllorenç) és que estan governats pel PSC.
Val a dir que tampoc formen part de la reivindicació penedesenca els set municipis de l’Alta Anoia (Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, els Prats de Rei, Pujalt, Sant Martí de Sesgueioles i Sant Pere Sallavinera). Són els que, segurament, al llarg del proper mes demanaran per ple no formar part de l’àmbit Penedès i passaran a formar part de les Comarques Centrals.
Els 65 municipis adherits representen el 93% de la població de les quatre comarques. Des de la Plataforma volen fer incís en la recent incorporació d’Òdena (que d’altra banda, com que es troba al bell mig de l’Anoia, també n’hauria format part) i de la dels Monjos, que inicialment s’hi va resistir.
També han manifestat la voluntat de formar una unitat territorial i administrativa pròpia comuna els quatre consells comarcals, tretze associacions empresarials (que representen 5.250 empreses), trenta empreses a títol personal, 129 entitats/associacions/grups (que representen 7.950 associats) i 12.500 persones a títol individual.
El decret de creació de l’àmbit Penedès dividirà Catalunya en vuit àmbits, i el penedesenc és el quart amb més població. Són el Metropolità de Barcelona (4,7 milions d’habitants), el de Girona (741.899 habitants), el del Camp de Tarragona (518.655 habitants), el del Penedès (466.573 habitants), el de Comarques Centrals (400.607 habitants), el de Ponent (366.022 habitants), el de Terres de l’Ebre (191.631 habitants) i el de l’Alt Pirineu i Aran (77.189 habitants).
L’àmbit Penedès, doncs, tindrà el 6,18% de la població de Catalunya. Tot i que encara no està aprovat del tot, Idescat ja el contempla.
La Plataforma per una Vegueria Pròpia ha estat citada per a presidenta del Parlament, Núria de Gispert, a una reunió a finals de febrer, en la qual li demanaran que, com que ja se sabrà amb exactitud els límits de l’àmbit Penedès (resta pendent determinar els municipis de l’Alta Anoia que se n’autoexclouen), ja no hi haurà motiu per no aprovar la creació de la vuitena vegueria, la del Penedès.
D'altra banda, la Plataforma s’adhereix al Manifest de Subirats en defensa de la marca turística pròpia com a EnoturismePenedès, i de manera diferenciada de al marca que engloba tota la província.
A data d’avui, 65 ajuntaments han aprovat mocions a favor de la vegueria Penedès. De l’Alt Penedès, només se n’han desmarcat Mediona, Castellet i la Gornal, Sant Cugat i Avinyonet; del Baix Penedès, Masllorenç; del Garraf, Canyelles; i de l’Anoia, Vilanova del Camí i Santa Margarida de Montbui. El nexe d’unió d’aquests municipis (exceptuant Masllorenç) és que estan governats pel PSC.
Val a dir que tampoc formen part de la reivindicació penedesenca els set municipis de l’Alta Anoia (Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, els Prats de Rei, Pujalt, Sant Martí de Sesgueioles i Sant Pere Sallavinera). Són els que, segurament, al llarg del proper mes demanaran per ple no formar part de l’àmbit Penedès i passaran a formar part de les Comarques Centrals.
Els 65 municipis adherits representen el 93% de la població de les quatre comarques. Des de la Plataforma volen fer incís en la recent incorporació d’Òdena (que d’altra banda, com que es troba al bell mig de l’Anoia, també n’hauria format part) i de la dels Monjos, que inicialment s’hi va resistir.
També han manifestat la voluntat de formar una unitat territorial i administrativa pròpia comuna els quatre consells comarcals, tretze associacions empresarials (que representen 5.250 empreses), trenta empreses a títol personal, 129 entitats/associacions/grups (que representen 7.950 associats) i 12.500 persones a títol individual.
El decret de creació de l’àmbit Penedès dividirà Catalunya en vuit àmbits, i el penedesenc és el quart amb més població. Són el Metropolità de Barcelona (4,7 milions d’habitants), el de Girona (741.899 habitants), el del Camp de Tarragona (518.655 habitants), el del Penedès (466.573 habitants), el de Comarques Centrals (400.607 habitants), el de Ponent (366.022 habitants), el de Terres de l’Ebre (191.631 habitants) i el de l’Alt Pirineu i Aran (77.189 habitants).
L’àmbit Penedès, doncs, tindrà el 6,18% de la població de Catalunya. Tot i que encara no està aprovat del tot, Idescat ja el contempla.
La Plataforma per una Vegueria Pròpia ha estat citada per a presidenta del Parlament, Núria de Gispert, a una reunió a finals de febrer, en la qual li demanaran que, com que ja se sabrà amb exactitud els límits de l’àmbit Penedès (resta pendent determinar els municipis de l’Alta Anoia que se n’autoexclouen), ja no hi haurà motiu per no aprovar la creació de la vuitena vegueria, la del Penedès.
D'altra banda, la Plataforma s’adhereix al Manifest de Subirats en defensa de la marca turística pròpia com a EnoturismePenedès, i de manera diferenciada de al marca que engloba tota la província.
