I després va anar explicant les successives lleis aprovades i aplicades
per l'estat francés per fer desparéixer el català en favor de la llengua
francesa, com ara les Lleis
Ferry (a finals del segle XIX), que aprofitaren l'extensió de l'educació
pública per anar bandejant el català. Tanmateix, com explicà la
rossellonesa, el trencament de la transmissió de la llengua es va
produir
després de la II Guerra Mundial.
D'altra banda, Serra també va explicar que la Catalunya Nord ha estat tradicionalment una de les àrees de l'estat francés més abandonades, amb
poca inversió i un dels índexs d'atur més elevats de la República. La seua
població no arriba al mig milió de persones, que tenen poc pes entre els 70 milions d'habitants de l'estat. La seua economia és eminent agrícola, però
ha anat girant cap al sector terciari, predominant-hi el turisme de baixa
qualitat.
La nord-catalana va explicar que en l'àmbit polític el sistema electoral
francés deixa molt poc espai per a la representació institucional de forces
minoritàries, però que als carrers de les comarques septentrionals s'han
desenvolupat des dels anys 70 del segle passat importants lluites pel
territori (contra centrals nuclears, pedreres, l'alta tensió...) i per la
llengua. A més a més, apuntà que s'ha aconseguit que la diada del 7 de
novembre tinga un caràcter polític. I la introducció del català al sistema
públic d'ensenyament, encara que molt reduïda, és també una passa endavant
aconseguida els darrers anys que podria ajudar a combatre el fort autoodi
que senten els nord-catalans envers la seua llengua.
La presentació de Marta Serra va acabar en un col·loqui molt enriquidor amb els assistents, que va servir per plantejar dubtes i compartir
experiències. El cicle Conéixer la Catalunya Nord continuarà amb més actes
que s'anunciaran amb antelació.
