Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Els estudiants xilens intensifiquen la lluita per una educació pública i de qualitat

Els estudiants xilens no cessen intensitat a la seva protesta per una educació pública i de qualitat. Tres estudiants xilens han decidit radicalitzar la vaga de fam que mantenen des de fa 30 dies i han anunciat que deixaran d'ingerir líquids arran de la negativa del president xilè, Sebastián Piñera, de crear vies per implementar una educació gratuïta per tothom.

Inicialment eren vuit els estudiants que van començar la vaga de fam, però per motius de salut ho han hagut d'anar deixant. Tres d'ells, però, continuen lluitant per reforçar les seves demandes d'una educació pública, gratuïta i de qualitat.

17/08/2011 02:26 Internacional
Els joves, revisats cada dia pels metges, han perdut una mitjana de 10 quilos i ja han esgotat les reserves d'hidrats de carboni i greixos per mantenir les funcions dels seus òrgans vitals, com el cor, els pulmons o el fetge, segons el comunicat mèdic difós per TeleSUR.

La situació però, sembla lluny de suavitzar-se ja que el govern no s'ha manifestat i fins que no es compleixin les demandes dels estudiants es mantindran ferms en la protesta.

La decisió d'iniciar una vaga seca ha arribat després que estudiants secundaris i universitaris ratifiquessin una aturada que es farà dijous que ve a tot el país, amb les mateixes consignes que mantenen des de fa gairebé tres mesos: gratuïtat, cessament de les polítiques que emparen el lucre empresarial en els centres d'estudi, fi de la municipalització educativa i l'accés a un ensenyament de provada qualitat acadèmica.

Per aconseguir una resposta favorable a les seves demandes, els estudiants xilens han ocupat escoles i seus universitàries. Igualment, han realitzat nombroses marxes pacífiques i convocat cassolades.

La presidenta de la Federació d'Estudiants de la Universitat de Xile, Camila Vallejo, ha assegurat a TeleSUR que la crisi en el sistema educatiu xilè emana de la implantació del model d'economia de mercat en el sector durant la dictadura d'Augusto Pinochet (1973-1990). El règim de Pinochet no només va atacar a les institucions públiques, mitjançant la repressió dels alumnes i acadèmics, sinó que va eliminar el seu finançament.

Vallejo ha afegit que l'educació al seu país ha de deixar de ser un producte de mercat i reprendre el seu caràcter social, per reforçar la democràcia i l'accés igualitari als coneixements.

Piñera però, únicament avisa als estudiants que "no tot pot ser de franc a la vida".

Per saber-ne més:

La revolta estudiantil xilena aconsegueix una primera victòria 

Rànquings
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2022 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid