Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Consens i unitat per impulsar l'Assemblea Nacional Catalana

Llum verda al procés constituent d’un organisme unitari que emplaçarà a la societat catalana cap a una “segona transició” vers la independència. La Conferència Nacional per l'Estat Propi s'ha celebrat avui a l'Auditori del Palau de Congressos de la Fira de Barcelona, a Montjuïc, amb una participació de 1.500 persones vingudes d'arreu del territori, inclosa Catalunya Nord, País Valencià i Illes.

La constitució d’un organisme popular que aglutini la societat civil en una perspectiva independentista és més a prop avui amb la cloenda exitosa de la Conferència. Galeria de fotos de Llibertat.cat

30/04/2011 18:52 Política

 

Així mateix, s'ha escollit un Secretariat provisional i un Consell Permanent, de 30 i 120 membres respectivament, que vetllaran per l’extensió territorial d’assemblees locals i comarcals, la creació de comissions sectorials i conduir el debat fins a la fase final de la seva constitució, prevista per a finals de 2011.

 La Conferència és únicament el punt d’arrencada d’un procés constituent

302L’Assemblea Nacional Catalana no serà cap nova formació política, ni una plataforma sobiranista més. Amb la celebració de la Conferència Nacional per l’Estat Propi s’han posat els ciments per anar teixint un nou organisme de base, ampli, unitari, democràtic i representatiu que pren com a referent més immediat la històrica Assemblea de Catalunya de finals del franquisme, i es compromet en la tasca de convocar al Poble català per iniciar una “segona transició”, aquest cop vers la constitució de l’Estat català, fins assolir la plena independència de Catalunya, sense oblidar el marc territorial de la nació, els Països Catalans. És en aquest sentit que l’Assemblea treballarà per aglutinar les més diverses sensibilitats de la societat civil catalana amb la finalitat última d’aconseguir una majoria social favorable a la independència que emplaci i sigui capaç de forçar a les institucions catalanes la convocatòria i organització d’un plebsicit d’autodeterminació nacional vinculant i oficial, i través de les instàncies polítiques a qui els pertoqui, assolir el reconeixement internacional. Aconseguir, en definitiva entre tots, crear les condicions socials i polítiques que ens permetin tenir, el més aviat possible, però també amb la màxima certesa, el nostre propi Estat .

L’ANC promourà les accions necessàries per a obtenir un suport social majoritari als seus objectius. Ho farà sempre des de posicions democràtiques i actuarà en tot moment amb transparència i afavorint la màxima participació social. A la vegada que també es promourà fer el relleu generacional que aquest país, i el mateix moviment per la independència, necessiten.

 

                                                       Consell Permanent i secretariat provisional

 

Mai s'havia assolit en una iniciativa unitària aglutinar tan diverses sensibilitats socials i polítiques, àdhuc històriques.

En aquest procés s'han escollit dos organismes que tenen per missió desplegar el procés constituent i el debat que ha de menar d'aquest procés. Dins el Consell Permanent, de 120 membres, s’apleguen per igual fundadors de CDC com Miquel Esquirol ó Jaume Terribes, veterans activistes de l’esquerra independentista com Carles Castellanos -del PSAN-p, IPC i fundador de l'MDT- o Blanca Serra, una de les iniciadores dels CSPC. També dins aquest òrgan assessor hi ha Carles Benítez, ex represaliat; l'escriptor Julià de Jódar que s'ha mostrat sempre proper a la CUP, i de fet aquest 22 de maig va de candidat dins la llista de la CUP de Barcelona. També hi trobem el militant nordcatalà i president de la "Federació", Hervé Pi. De Catalunya Nord també n'és membre l'activista Guillem Fuster. El dirigent pagés Pep Riera, l'historiador maresmenc i històric de l'independentisme Agustí Barrera, el filòsof J.M. Terricabras i l' ecologista Santiago Vilanova. El cantant de Brams “Titot”, el cantautor Lluís Llach o Josep Manel Ximenis, regidor de la CUP a Arenys de Munt i impulsor de les Consultes sobre la Independència. Dins el Consell encara en destacaríem a Ferran Requejo, politòleg, Fèlix Martí, ex president del Centre UNESCO Catalunya, l'ecosocialista Josep M López Llaví, Aureli Argemí, president del CIEMEN, Josep Cruanyes,de la Comissió de la Dignitat o la periodista Patricia Gabancho, fins a un total de 120 persones.

A l'acte s'ha pogut veure en qualitat de convidats als diputats Joan Tardà (ERC), Uriel Bertran (SI) i Toni Strubell (SI). També al diputat d'ICV, Jaume Bosch i a Heribert Barrera, ex president del Parlament. A la responsable d'internacional de les Consultes, la laportista Anna Arqué; a Enric Can303ela de la plataforma Deumil.cat o a l'alcalde d'Arenys de Munt, Carles Mora, entre molts altres personatges.

El nou secretariat de 30 membres -i 18 suplents- s’ha escollit d’entre una representació proporcionada territorialment, triat entre gent procedent de divereses experiències de lluita i mobilitzacions, en especial el moviment de les consultes, però no  només; una certa paritat de gènere i transversalitat ideològica i d’edats. De la Conferència el secretariat agafa el mandat i legitimitat democràtica d’estendre territorialment el procés i conduir el debat fins a la seva Assemblea Fundacional el novembre o desembre de 2011.

En el secretariat provisional trobem al periodista Alfred Bosch -portaveu de Barcelona Decideix- Miquel Strubell, de Sobirania i Progrés; Víctor Cucurull i Carme Forcadell, procedents de la PDD, Jaume Soler, ex alcalde d'Arbúcies i membre de la Coordinadora Nacional de les Consultes; Miquel Sellarés, ex fundador de l'Assemblea de Catalunya; Carme Renedo, de les Consultes a Girona; Josep Poveda, periodista o Tasio Pulido, militant de l'esquerra independentista a Blanes, entre d'altres fins a 30.

Altres personalitats han donat suport al procés com l’heraldista Armand de Fluvià, l'advocat August Gil-Matamala, el cantant Lluís Gavaldà, l’ex actor dels Joglars Andreu Solsona, l'actor Àlex Casanovas, el director escènic Feliu Formosa ó el músic Josep Tero. També en destacariem el naturalista Martí Boada, els escriptors Jaume Cabré, actual Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Víctor Alexandre o Isabel-Clara Simó.

 

Record per a en Joan Solà i emotiva intervenció de Lluís Llach

La Conferència ha tingut un record pel lingüista i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Joan Solà, recentment traspassat, que s’ha recordat que estigué implicat en el nucli inicial de discussió d’aquest procés del Moviment per la Independència-ANC.

El músic empordanès Lluís Llach ha clos l’acte fent una emotiva aparició on ha animat als presents i a la societat en general d'aplegar-se en aquest procés constituent d'una nova Assemblea que, com ell mateix, "com un ciutadà més", està donant testimoniatge en implicar-se activament en aquesta iniciativa. De fet, Llach ha estat escollit membre del Consell Permanent. El cantautor ha fet una crida al poble a “revoltar-se contra una situació que fa massa temps que dura” i ha emfatitzat que 'l'única ruta amb un horitzó lluminós és la independència'. Llach ha finalitzat cantant a capella "Abril 74" amb un auditori dempeus acompanyant-lo en la cançó.

Fotografia: Lluís Brunet

Per saber-ne més

Galeria de fotos de Llibertat.cat

Lluís Llach dóna suport a la constitució d'una Assemblea Nacional Catalana

Jaume Soler, exbatlle d'Arbúcies, explica el procés constituent cap a l'ANC en una entrevista

Més d’un centenar de personalitats convoquen una Conferència Nacional per l’Estat Propi

Culminat el procés de consultes locals, es presenta el Moviment per la Independència
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2018 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid