Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
El català no serà preferent ni a l'Ajuntament de Barcelona ni a la Diputació de Lleida

Nova agressió contra la plena normalització de la llengua catalana al Principat. Aquest cop no des del Tribunal Constitucional espanyol, sinó des del mateix Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que ha dictaminat la suspensió cautelar del reglament d'ús del català a l'Ajuntament de Barcelona i a la Diputació de Lleida. Aquest reglament reconeixia el català com la llengua vehicular de les administracions.

Els recursos en contra de la normalització lingüística els va presentar el grup municipal del Partit Popular de Barcelona i l'entitat Convivència Cívica Catalana.

27/10/2010 02:21 Llengua
D'aquesta manera, el tribunal deixa sense efecte set articles per al reglament d'ús del català en el cas de l'Ajuntament de la capital catalana i dinou més en el cas de la Diputació de Lleida i les dues suspensions són de forma cautelar i es mantindran fins que es resolguin els recursos presentats pel PP i Convivència Cívica Catalana. 
 

El PP que presideix Alberto Fernández Díaz va portar la norma als jutjats després de criticar que el català fos llengua preferent en les recomanacions que fa pels tràmits de l'Ajuntament o l'atenció als ciutadans. Tot i que la sentència del TSJC no ha sortit encara, el tribunal ha decidit dictaminar aquesta suspensió cautelar de set articles. En la seva interlocutòria el TSJC argumenta que la suspensió dels articles es deu a "la substancial identitat amb alguns dels preceptes prèviament declarats nuls en aquells antecedents, o que imposen directament l'ús preferent de la llengua catalana o occitana sobre la cooficialitat de la llengua castellana".

La interlocutòria es fonamenta en la jurisprudència d'altres processos semblants amb recursos interposats per la mateixa raó, on es van dictar mesures cautelars i la sentència final va acabar per declarar nuls els reglaments per "imposar" el català per sobre del castellà. La sentència de l'Estatut de Catalunya del Tribunal Constitucional també justifica la suspensió dels articles per la sentència del TC considerava que l'oficialitat del català no pot desembocar en el seu ús preferent en detriment del castellà.

Els articles que la interlocutòria posa en qüestió diuen que "les actuacions internes de l'Ajuntament de Barcelona s'han de fer en català" i que "les actes de l'Ajuntament s'han de redactar en català". Altres fan referència a l'ús preferent del català en "impresos, segells de goma i anàlegs" o en "l'expedició de documents".

L'article que fa esment a que "en les seves comunicacions administratives orals, el personal de l'Ajuntament de Barcelona ha d'emprar la llengua catalana, llevat que l'administrat o l'administrada demani ser atès/atesa en castellà" o els que parlen de la rotulació i els assentaments, també han quedat suspesos cautelarment.

D'altra banda, el TSJC també ha obligat la Diputació de Lleida a suspendre de forma cautelar l'aplicació de 19 punts del reglament per a l'ús de les llengües catalana i occitana-aranesa. Entre el seu contingut, la interlocutòria qüestiona que el text aprovat contingui termes o expressions com ara "preferent" referent a l'ús del català a l'ens o bé que "els documents públics i els contractuals atorgats per la Diputació s'han de redactar en català". Convivència Cívica Catalana es basa en el recurs presentat contra diversos dels articles del reglament d'ús lingüístic de la Diputació en jurisprudència del TSJC en relació a altres reglaments d'universitats i ajuntaments catalans en què es considera que l'exclusió de la llengua castellana en els articles "atorga preferència a una de les llengües oficials sobre les altres".

En el cas de la Diputació de Lleida, el reglament fixa en l'article segon el català com a "llengua oficial i d'ús normal i preferent de la Diputació, de manera que hi de ser emprada en les seves tasques i relacions, amb les particularitats que fixen els articles següents", de la mateixa manera que estableix en l'article cinquè que la Diputació "optarà preferentment per la llengua occitana-aranesa en les comunicacions i notificacions adreçades a persones físiques i jurídiques residents a l'Aran".

Per saber-ne més:

El Govern es personarà en el recurs d'inconstitucionalitat contra la Llei d'Acollida 

 

La Plataforma per la Llengua denuncia l'actitud hostil de la "Defensora del Pueblo" 

La Defensora del Pueblo és filla d'un falangista radical, Carlos Cava de Llano 

Nova estocada espanyola, aquest cop contra l'acollida en català

Salou: "Benvingudes a Catalunya, parlem català"

L'Obra Cultural Balear presenta "La llengua és la clau" 

Immigrants i autòctons 

El català 

Maulets presenta la campanya «El bilingüisme aixafa el català» 

L’Esquerra Independentista es manifesta en defensa del català a Barcelona 

 

 

Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2021 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid