Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Segur que la prohibició de les curses de braus no és una qüestió identitària?

El passat dimecres 28 de juliol el Parlament de Catalunya va aprovar l'abolició de les corrides de toros no pas per iniciativa política pròpia sinó gràcies a una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que havia presentat la plataforma Prou! mitjançant la recopilació d'un total de 180.169 signatures de ciutadans i ciutadanes que demanaven la prohibició de la tauromàquia, en considerar-la la principal mostra de tortura animal practicada al nostre país.

Mai abans una decisió presa al Parlament de Catalunya havia aconseguit tantes portades a la premsa estrangera. Llibertat.cat analitza què s'amaga darrere d'aquesta expectació.

02/08/2010 02:36

Tant bon punt es va aprovar la ILP moltes veus, tant de partits i entitats independentistes com ecologistes, i començant per la pròpia entitat impulsora de la prohibició, van reivindicar, davant de l'encesa dels ànims espanyolistes, que aquella no es tractava d'una victòria del sentiment independentista vers l'espanyolista, sinó d'una victòria dels contraris a la tortura animal vers els favorables; antitaurins o abolicionistes vers taurins. I de fet a nivell estricte segurament és veritat, però si ho analitzem molt profundament veurem que hi ha matisos.

 

La tauromàquia no és espanyola

toroPer què prohibir les corrides de toros no és considerat un acte de reivindicació nacional vers un símbol, el brau, que considerem espanyol? Si la prohibició de toros no és una qüestió identitària per què només l'hem prohibit els catalans? I per què les corrides i per extensió el brau s'ha erigit com un símbol espanyol si la tauromàquia ha estat sempre arrelada a les nostres terres? 

La tauromàquia no és exclusivament espanyola, car se'n practica i se n'ha practicat arreu dels Països Catalans, arreu d'Europa i també a l'Amèrica Llatina. Tanmateix, els països a mesura que ha anat evolucionant la humanitat han anat prohibint un acte que sense símbols ni identitats és pura tortura, gaudi de la tortura pública.

A mesura que han passat els segles s'ha anat abolint, tal com ho féu la tortura animal i també humana que es practicava als circs romans. Al Principat hi ha arribat ara, d'aquí un temps passarà a les Illes Balears, on l'oposició taurina porta molt temps demanant que Palma es declari ciutat antitaurina i i més tard o més d'hora al País Valencià. I d'aquí a uns anys, potser més que menys, probablement també acabarà passant al Regne d'Espanya, perquè és així com ho dicta l'evolució natural de les civilitzacions.

Per tant, no és que la tauromàquia sigui espanyola perquè se'n practica aquí i se n'ha practicat a molts racons del món, sinó que el fet de poder prohibir-ho fa els catalans diferents. Malgrat les veus que netegen l'abolició de qualsevol tret identitari, des del moment que els catalans es plantegen prohibir-ho això ja ho fa identitari. Per dir-ho d'una altra manera, 72 municipis catalans s'han declarat antitaurins, a Galícia i al País Basc 1

torobrucEls espanyolistes així ho admeten, amb l'anticatalanisme que han destil·lat arran de l'aprovació de la ILP. Per recordar una curiositat, una de les primeres accions que va dur a terme Patxi López només arribar al govern basc va ser retirar un reglament d'espectacles taurins que establia unes normes mínimes per al desenvolupament d'aquest tipus d'espectacles i garantir-ne l'emissió a la televisió pública.

Si no és un debat identitari com és que els partits del Parlament que van votar en contra de la ILP són els espanyolistes, PSOE, PP i Ciutadans, i els que hi van votar a favor són els de tradició catalana? Com és que aquesta divisió no va ser entre dretes i esquerres?

 

Ressò internacional sense precedents

serafin_torosEls espanyols sí que tenen clar que la tauromàquia és una qüestió identitària, i per això han reaccionat com han reaccionat. Només feia falta mirar les portades dels rotatius espanyols l'endemà que el Parlament principatí aprovés la mesura.

De fet, els mateixos taurins afirmen que una mesura semblant no podria ser mai aprovada a l'estat espanyol. Només, diuen, a algun lloc on no hi hagués tradició taurina, com les Illes Canàries, que són diferencials i per això van prohibir les corrides. Tot i que les Canàries s'han posat de precedent, cal remarcar que a tot l'arxipèlag només hi havia una plaça de toros i no s'hi havia practicat mai cap corrida des de feia anys. A diferència dels Països Catalans, i a diferència del Regne d'Espanya, a les Canàries no hi havia tradició de practicar toros i per tant l'argument que a l'estat espanyol ja hi havia un territori antitaurí és fal·laç. Les Canàries no poden ser considerades un precedent. Considerar-les un precedent respon a una concepció estatal/unionista/espanyolista de la cultura que és del tot errònia. Que la tauromàquia estigui més arrelada a un lloc que en un altre fa els llocs i la gent que hi viu diferents.

portadamundoL'atac mediàtic que ha desfermat la prohibició de la tauromàquia a Catalunya al Regne d'Espanya i a tot el món rebat bona part dels arguments que defensen que no és una qüestió identitària. És una qüestió de drets dels animals, és clar que sí, però també és un fet diferencial, per això alguns municipis catalans del Principat s'han anat declarant antitaurins i per això ho intenten també a Palma. A la majoria de municipis del Regne d'Espanya prosperaria cap mesura similar. Això només ja ens fa als catalans i a aquesta mesura diferencials. Si només podria prosperar aquí i no a cal altre lloc ja vol dir alguna cosa.

Tant la premsa espanyola com la d'altres països no ha dubtat a interpretar la prohibició com un acte d'afirmació nacional catalana en contra dels valors culturals espanyols i també és clar en contra de la tortura. El terme "nacional" surt repetidament a totes les portades i articles que se n'han fet ressò, cosa que ja parla per si sola. La caverna mediàtica s'expressava en la línia del diari ABC, que el dijous titulava "La farsa nacionalista acaba con los toros en Cataluña" (La farsa nacionalista acaba amb els toros a Catalunya). En canvi, els diaris espanyols de tendència anomenada "progressista" sí que netejaven la mesura de qualsevol tuf identitari, com Público, que afirmava "La identificación de los toros con los valores nacionales es lamentable" (La identificació dels toros amb els valors nacionals és lamentable). Una òptica típicament progressista que es defineix com a no nacionalista i que prioritza uns drets per sobre uns altres.

montillatorosUna altra mostra que sí que hi ha qüestió identitària en la prohibició de la tauromàquia és avaluar la cobertura que n'ha fet la premsa internacional. Mitjans de comunicació d'arreu del món s'han fet ressò de manera extraordinària de la mesura aprovada pel Parlament. Més de 300 periodistes es van acreditar per cobrir la votació al Parlament, molts d'ells també de mitjans i agències de notícies internacionals. Tot i que els promotors de la Iniciativa Legislativa Popular van remarcar que la prohibició no té cap mena de vinculació política i s'ha de llegir com una "victòria" dels qui lluiten pels drets dels animals, la majoria dels mitjans de comunicació estrangers van relacionar el xoc d'identitats entre Catalunya i Espanya com una de les "principals" raons de la mesura.

 

Estats Units

stopbullTant és així que la paraula "Bullfighting" (corrides de toros) va ocupar dijous 29 de juliol la posició número 34 d'entre les paraules més buscades a l'edició digital del diari nord-americà The New York Times. "Espanya" ocupa el lloc 50, segons les dades que ofereix el mateix web. La notícia de l'abolició dels toros a Catalunya va ocupar les portades dels diaris nord-americans com les de les edicions globals de CNN i The New York Times. El rotatiu novaiorquès ho qualificava com el "cop més important" que ha rebut fins ara la tradició taurina.

El diari, a més, assenyalava que els antitaurins consideren que les corrides atempten contra la dignitat dels animals però ressaltava que el debat s'havia enverinat per la situació política catalana. En aquest sentit, afirmava The New York Times que darrere la prohibició hi ha el "debat polític sobre la identitat de Catalunya" i una empenta per part dels catalans a "una major independència de la resta d'Espanya". El diari afegia que, "amb el suport dels separatistes", la prohibició es va aprovar per un marge més gran del que s'esperava.

torosanalisiA més destacava que el debat també havia tingut lloc lloc a pocs mesos de les eleccions al Parlament i recordava que el "separatisme" català ha anat guanyant terreny des de finals de la dictadura. "El restabliment del català com a llengua oficial és, sens dubte, l'èxit més notable fins ara dels separatistes". The New York Times també remarcava que Catalunya va arribar a tenir tres places de toros en funcionament però que actualment només la Monumental acull corrides i amb una afluència de públic molt limitada, al voltant els 400 espectadors.

 

 

Gran Bretanya

stoptortureAl Regne Unit, la prohibició dels toros a Catalunya va ser la notícia més compartida i la segona més llegida del portal digital de la televisió britànica BBC. La cadena va incloure la informació en portada, sota el títol "Catalunya prohibeix el toreig en una votació històrica a Espanya", en què detallava que alguns diputats han tingut llibertat de vot per decidir "a consciència". El text recollia que la prohibició prové d'una iniciativa legislativa popular, però també destaca el debat sobre si la llei està o no motivada per raons polítiques. "Mentre el debat oficial és sobre els drets dels animals, molts creuen que el procés és un intent dels catalans nacionalistes per marcar les diferències amb la resta d'Espanya rebutjant una de les seves més conegudes tradicions".

The Guardian va ser un dels que es va mostrar més favorables a la prohibició, amb un titular que destacava que la mesura són "bones notícies" per als toros. A més, aquest diari publica un article publicat dissabte 31 de juliol en què afirma que la prohibició "satisfà una necessitat profunda a l'ànima catalana". I assegura: "Matar la tauromàquia és una bonica venjança per les humiliacions patides per part de Madrid els darrers temps". Per aclara: "Ara bé, també compleix amb la seva profunda ansietat de fer-se conèixer a tot el món com una nació separada, un lloc amb una identitat diferent". A més, afirma que "a la majoria de catalans els avorreix la tauromàquia, la veuen com una cosa estranya, fosca, ibèrica, que ha tractat d'interferir a l'esperit modern i europeu amb qui senten lleialtat". Cal remarcar que això ho explicar un corresponsal que va venir per primer cop a Catalunya l'any 1975.

torospancartaEl britànic The Times argumentava al seu editorial que "no va ser la simpatia pels 250.000 toros que pateixen una mort lenta i tortuosa a la plaça cada any" el que va motivar Barcelona a canviar la llei, sinó "la forta insistència per ampliar la distància amb la resta d'Espanya".

Els antitaurins "ploren d'alegria quan Catalunya prohibeix el toreig", assegurava The Times. El rotatiu recollia en un article el testimoni de Leonardo Anselmide, de "Prou!", que explicava que dimecres era un dia històric pels drets dels animals, i que espera que el cas català serveixi d'exemple per altres països i zones d'Espanya on es practica el toreig. L'enviat especial a Barcelona de The Times, Graham Keely, també va incloure el parer dels protaurins, que asseguren que la prohibició "té més a veure amb l'oposició nacionalista catalana a un símbol d'Espanya que amb cap preocupació per la protecció dels animals".

El també anglès Telegraph explicava que "Catalunya és una regió poderosa i rica amb la seva pròpia llengua i un gran grau d'autogovern" i que per això "molta gent d'Espanya ha vist la pressió per prohibir els toros com un intent de Catalunya per distingir-se de la resta del país".

 

Estat francès

torosfrancesEl francès Le Figaro també va publicar en portada la informació sobre Catalunya, i fins i tot hi va dedicar un editorial a la prohibició. El text indicava que els conservadors espanyols veuen la retirada dels toros a Catalunya com un intent de posar fi a una tradició "espanyola" i també engloba el debat en el marc d'una discussió sobre les identitats de Catalunya i Espanya. Un altre diari francòfon, Le Monde recorda que el toreig encara es practica en alguns municipis del sud de França i que no es prohibeix per "tradició".

El rotatiu Le Figaro titulava dijous a la portada que la prohibició "divideix Espanya" i publica l'editorial "La corrida: les dues espanyes", que assegura que si Catalunya ha prohibit els toros "no és només perquè pateixi pel sofriment dels animals, sinó també per marcar la diferència".

L'editorial de Le Figaro assegurava que el debat dels toros a Catalunya és també "cultural i d'identitat". Així mateix, el rotatiu explicava als seus lectors que els conservadors espanyols veuen la prohibició com un intent d'acabar amb una tradició secular "espanyola" i ho engloba en el context de la recent retallada de l'estatut per part del Tribunal Constitucional.

Libération també es va fer un ampli ressò de la històrica decisió del Parlament de Catalunya titulant en portada "Catalunya renuncia a les corrides". El diari assegurava que la prohibició és "un cop dur" pel món de la tauromàquia. Els mitjans francesos, també, relacionaven la prohibició amb els símbols que identifiquen Catalunya.

 

Alemanya

torosalemanyaDe la seva banda, el conservador Frankfurter Allgemeine Zeitung va considerar l'acció catalana "crua política" per "demostrar que Catalunya no és Espanya". En canvi, el progressista Süddeutsche Zeitung va titular "Fi a la crueltat" i destacava que "els rebels catalans són un cop més per davant de la resta d'Espanya". "Suposadament per protegir els drets dels animals, el Parlament català ha prohibit les corrides. Però tot indica que el que els diputats volien en realitat era ferir Madrid -per demostrar que Catalunya no és Espanya", començava l'article de Leo Wieland per al diari de Frankfurt.

El periodista argumentava que la prohibició només pretén "jugar-li una mala passada a Espanya" i assegura que en la decisió del Parlament han jugat un paper important les eleccions autonòmiques de la tardor. El diari d'esquerres i ecologista Tages Zeitung es posa del costat dels defensors dels drets dels animals i destaca al titular el "triomf" d'aquests.

En definitiva, la majoria de mitjans que van informar sobre la prohibició van considerar que el debat sobre els toros ha evidenciat que a Catalunya hi ha una realitat diferenciada de la de la resta de l'Estat. I aquesta realitat es fa molt més palesa a l'estranger amb notícies com la de la prohibició de les curses o el 10-J, han afegit.

Des d'una perspectiva anglosaxona, la periodista Puala Kleiman va descriure la manifestació del passat 10 de juliol i els toros com a notícies que han deixat clar, segons ella, que Catalunya és quelcom més que una "província". Per això, Kleiman opina que la prohibició de les curses és "un tema polític més enllà dels toros, de la tortura animal, i tot això". Que el debat transcendeix el mer interès animalista i inclou, també, l'àmbit identitari és una opinió en la què coincideixen altres membres de la premsa internacional.

{youtube}KZGhScKsvS4{/youtube}

 

Al País Valencià les corrides no corren perill mentre governi el PP

torero La prohibició no va passar tampoc inadvertida al País Valencià i el PP, com de costum, va haver de marcar paquet per rebatre qualsevol ànim expansiu de la mesura i per donar una imatge que això és impossible que passi al sud.

El conseller valencià de Governació, Serafín Castellano, va afirmar en relació a la prohibició del toros per part del Parlament de Catalunya que "respecta" la decisió però que al País Valencià "no corren el perill de desaparèixer mentre estigui al capdavant de la Generalitat Valenciana aquest govern". Castellano va dir que "lluny de l'abolició" el govern valencià "du a terme polítiques que potencien i prolonguen la seva supervivència". El conseller es va referir d'aquest manera a l'inici dels tràmits per part de la Generalitat Valenciana per declarar Bé d'Interès Cultural (BIC) les corrides de toros i els "bous al carrer", com han fet altres governs com el de Madrid i Múrcia.

Castellano va concloure "som l'autonomia amb més festes, comptem amb la normativa més rigorosa en matèria d'espectacles taurins i queda demostrat l'arrelament i el caràcter tradicional d'aquestes festes, per la qual cosa tenen el futur garantit". En aquest sentit, el passat mes de maig la conselleria de Governació va lliurar un informe a la conselleria valenciana de Cultura avalant l'arrelament de les festes al País Valencià, fent un pas endavant en la seva declaració com a Bé d'Interès Cultural. L'informe destaca aspectes culturals, històrics i artístics així com socioeconòmics dels festejos amb bous.

Per llegir l'evolució quant a assistència que han patit les curses de braus als Països Catalans, consulteu aquest altre Anàlisi de Llibertat.cat

 

A les Illes sí que corren perill

muralsonhugoCom ja vénen fent de molt temps ençà, alguns illencs lluiten per declarar Palma ciutat antitaurina, l'únic municipi illenc que practica la tauromàquia. Maulets de Mallorca també va endegar una campanya l'any 2007 per declarar Palma ciutat antitaurina. Aquest mes de juliol, a més,  Maulets va irrompre al Ple municipal de Palma per demanar que la ciutat es declari antitaurina.

Les Illes Balears no han viscut mai cap eclosió d'aquest tipus d'espectacles, mantenint-se sempre en una xifra estable i sense arribar mai a la desaparició. Cada any es van produint corrides de toros, però les mateixes que en els darrers deu anys: un total de 6, totes a l'illa de Mallorca.

 

La Catalunya Nord és taurina

torosceretEl toreig encara es practica a alguns municipis de la Catalunya Nord. De fet, hi ha una tradició molt antiga dels correbous com al Principat, al País Basc francès, Provença, Llenguadoc i Gascunya. Ara bé, a la Catalunya Nord, l'afició taurina no és popular sinó més aviat limitada a una població molt restringida d'aficionats.

Es té constància d'aquesta tradició ja als segles XVI i XVII. La primera corrida andalusa es realitza a Baiona l'any 1853 i d'aquí es començar a escampar per diferents indrets de l'Estat francès (París, Le Havre, Roubaix) però sobretot en els llocs de tradició dels correbous i es practica a les Landes, a Tolosa de Llenguadoc, a la Catalunya del Nord, a la Camarga (Arles) i a la propera ciutat de Nimes.

Malgrat haver minvat considerablement a la Catalunya del Nord, l'afició taurina es manté a Ceret i a Cotlliure. A l'Estat Francès la llei Grammont (un diputat i general de l'exèrcit i impulsat per Victor Hugo) del 2 de juliol de 1850 regula per primera vegada la prohibició del sofriment dels animals. Després de dubtes respecte a la seva aplicació a les curses de toros, la Cort de Cassació, a principis del segle passat, considera que la llei Grammont s'ha d'aplicar a les corrides, tanmateix es continua tolerant en alguns llocs amb tradició, com la Catalunya Nord.

El 1951 el legislador afegeix un paràgraf a la llei Grammont que precisa que la llei no s'aplicarà quan es pugui invocar una tradició ininterrompuda. El decret de 7/09/1959 hi afegeix "tradició local ininterrompuda".

 

Per saber-ne més:

Les corregudes de bous, en declivi? 

La plataforma Iniciativa Animalista informarà a Monòver de la barbàrie que representa les corrides  

Diputació de València: "El toreig és un món cultural d'incalculable valor"

Declarem València ciutat antitaurina

IV Manifestació antitaurina a Algemesí 

 
 
 
 
 

Concentració antitaurina a València 

Paterna diu "no" als espectacles de "bous al carrer" 

Ecologistes en Acció del País Valencià demana la prohibició de les celebracions populars amb bous 

La Plataforma Iniciativa Animalista es presenta a la UCE 

Enviament de cartes a l'Ajuntament de Paterna contra la celebració de fer bous al carrer 

Violència i festa

Més de dues-centes persones es manifesten contra les festes taurines a Amposta

Manifestació contra els correbous a Amposta  

Les bondats i els perills de la Iniciativa Legislativa Popular 

El PSC, el PP i Ciudadanos fan pinya per defensa les corrides

El Parlament debatrà la ILP contra les corregudes de bous 

La CUP de Molins de Rei presenta una moció de suport a la ILP contra les corrides de braus 

Continuen les concentracions antitaurines a Palma 

Maulets de Mallorca demana que Palma es declari ciutat antitaurina

Maulets Palma presenta la campanya antitaurina d'aquest estiu 

"Gent Activa" de Palma en contra del maltractament animal

La plaça de bous de Palma apareix plena de pintura vermella 

Comencen les mobilitzacions contra la tauromàquia a Mallorca 

Prop d'un centenar de persones a la segona concentració antitaurina a Palma 


Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2022 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid