Etxaide va destacar el treball per aconseguir confluir en la unitat
sindical, que va donar la majoria sindical a les organitzacions
sobiranistes basques, assegurant que “separats no anem enlloc”. Els
sindicats abertzales van acordar un decàleg d’objectius, tots ells
assumibles pel marc institucional actual, i van aconseguir fer seure a
la taula de reclamació d’objectius als partits independentistes i
d’esquerres bascos, per reforçar els seus posicionaments. En aquest
moment és quan van decidir convocar la primera vaga general, important
per “reafirmar-te com a sindicat, pel fort seguiment que va tenir”,
segons Etxaide.
La líder de LAB també va apuntar la necessitat de sortir de la crisi reforçant l’estructura del sindicat i mantenint la seva identitat i l’estil de confrontació. “Aquesta crisi ens la menjarem amb patates; però, i després de les patates?”, es va preguntar. Tanmateix, va assenyalar que “l’activisme continuat no serveix, perquè la crisi serà llarga” i va subratllar que cal “un full de ruta clar”.
Etxaide va situar en un segon pla pel sindicat la lluita política i va apuntar que “on hi haurà el conflicte serà a la negociació col·lectiva, empresa per empresa i sector per sector”, independentment del que passi a Madrid i París i de les reformes que s’hi aprovin. A Euskal Herria, el sobiranisme en el món sindical es viu amb naturalitat i la secretària general de LAB va subratllar que tot procés d’emancipació nacional que no compti amb unes estructures sindicals en línia serà un procés que avançarà coix.
La líder de LAB també va apuntar la necessitat de sortir de la crisi reforçant l’estructura del sindicat i mantenint la seva identitat i l’estil de confrontació. “Aquesta crisi ens la menjarem amb patates; però, i després de les patates?”, es va preguntar. Tanmateix, va assenyalar que “l’activisme continuat no serveix, perquè la crisi serà llarga” i va subratllar que cal “un full de ruta clar”.
Etxaide va situar en un segon pla pel sindicat la lluita política i va apuntar que “on hi haurà el conflicte serà a la negociació col·lectiva, empresa per empresa i sector per sector”, independentment del que passi a Madrid i París i de les reformes que s’hi aprovin. A Euskal Herria, el sobiranisme en el món sindical es viu amb naturalitat i la secretària general de LAB va subratllar que tot procés d’emancipació nacional que no compti amb unes estructures sindicals en línia serà un procés que avançarà coix.
Per saber-ne més:
