Etxaide va destacar el treball per aconseguir confluir en la unitat sindical, que va donar la majoria sindical a les organitzacions sobiranistes basques, assegurant que “separats no anem enlloc”. Els sindicats abertzales van acordar un decàleg d’objectius, tots ells assumibles pel marc institucional actual, i van aconseguir fer seure a la taula de reclamació d’objectius als partits independentistes i d’esquerres bascos, per reforçar els seus posicionaments. En aquest moment és quan van decidir convocar la primera vaga general, important per “reafirmar-te com a sindicat, pel fort seguiment que va tenir”, segons Etxaide.

La líder de LAB també va apuntar la necessitat de sortir de la crisi reforçant l’estructura del sindicat i mantenint la seva identitat i l’estil de confrontació. “Aquesta crisi ens la menjarem amb patates; però, i després de les patates?”, es va preguntar. Tanmateix, va assenyalar que “l’activisme continuat no serveix, perquè la crisi serà llarga” i va subratllar que cal “un full de ruta clar”.

Etxaide va situar en un segon pla pel sindicat la lluita política i va apuntar que “on hi haurà el conflicte serà a la negociació col·lectiva, empresa per empresa i sector per sector”, independentment del que passi a Madrid i París i de les reformes que s’hi aprovin. A Euskal Herria, el sobiranisme en el món sindical es viu amb naturalitat i la secretària general de LAB va subratllar que tot procés d’emancipació nacional que no compti amb unes estructures sindicals en línia serà un procés que avançarà coix.

 

Per saber-ne més:

Xerrada sobre el present i el futur del sindicalisme basc a Barcelona