Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
L'Esquerra Independentista en lluita contra l'homofòbia avui, Dia de l'Alliberament LGT

Avui dilluns 28 de juny commemorem el Dia Internacional per l'Alliberament Lèsbic, Gai i Transsexual (LGT) per recordar que aquest mateix dia de l'any 1969 va néixer el moviment d'alliberament LGT.

Des de l'Esquerra Independentista dels Països Catalans es reivindica aquest dia com una jornada de lluita contra la repressió, l'homofòbia i la transfòbia i en favor dels drets de totes les persones lesbianes, gais i transsexuals. Fins a la total equiparació dels drets de les persones amb independència de la seva opció o identitat sexual. Per tot això el dia 26 hi ha convocada una manifestació a Barcelona.

25/06/2010 10:27 Gènere

Candidatura d'Unitat Popular (CUP)

La CUP crida a participar als actes pel 28 de juny, dia internacional per l'Alliberament Lèsbic, Gai i Transsexual

A Girona, La CUP participarà a la manifestació organitzada per la Comissió Unitària 28 de Juny de Girona

Davant d'una nova celebració del dia internacional per l'Alliberament Lèsbic, Gai i Transsexual, el proper 28 de juny, la CUP vol manifestar que cal que aquesta segueixi essent una jornada de mobilització del conjunt de la ciutadania per continuar avançant en la consecució de les llibertats per a lesbianes, gais i transsexuals. Així mateix, diu Anna Pujolàs, portaveu de la CUP: “Volem alertar del perill que suposa pensar que ja s'ha aconseguit tot el que calia, doncs res més lluny de la realitat: Malgrat els avanços legals cap a l'equiparació de drets formals, l'homofòbia i la transfòbia segueixen, per desgràcia, ben vives”.

La CUP vol animar a tots els gironins i a totes les gironines a participar a la manifestació que organitza la Comissió Unitària 28 de Juny de Girona. Tindrà lloc el proper dilluns 28 de juny, a les 20h, des del Pont de Pedra de Girona. Durà per lema Pel dret al propi cos. De la mateixa manera, la CUP convida a tothom a participar a la resta d'actes que es faran a la ciutat al voltant de la diada del 28 de juny.

girona28j
28 de juny, dia internacional per l’Alliberament Lèsbic, Gai i Transsexual
Girona 2010: Pel dret al propi cos

Divendres 25 de juny, 23:30h, al Peach (c/ Barcelona, 177-179, Girona)
Festa per l’Alliberament

Dilluns 28 de juny, 20h, Pont de Pedra
MANIFESTACIÓ

Organitza:
Comissió Unitària 28 de Juny de Girona [FAGC + GLG + Girona Orgullosa + Brot Bord]

 

 

Moviment de Defensa de la Terra (MDT)

28 de juny de 2010: Avui més que mai, en lluita per les llibertats LGT

Davant d’un nou 28 de juny, dia internacional per l’Alliberament Lèsbic, Gai i Transsexual (LGT), el MDT vol fer arribar un seguit de consideracions:

El dia internacional per l’alliberament Lèsbic, Gai i Transsexual se celebra el 28 de juny per recordar que va ser aquest mateix dia, de l’any 1969, quan va néixer el moviment d’alliberament LGT. Aquell dia, per primera vegada a la història, al bar Stonewall Inn de Nova York, lesbianes, gais i trans van decidir plantar cara. Plantar cara a la policia que els volia identificar, i plantar cara a la repressió, a l’homofòbia i a la transfòbia. Els avalots van durar 5 nits i 5 dies. L’origen del 28 de juny, doncs, ens evoca a la lluita i a la mobilització. 41 anys després, cal que recordem perquè i com vam començar a dir prou.

Als Països Catalans, constatem que d’uns anys ençà s’han assolit, gràcies a aquesta mateixa lluita i mobilització, determinats drets que fins aquest moment havien estat negats a lesbianes, gais i transsexuals. Sense cap mena de dubte, aquests avanços legals necessaris han contribuït a equiparar en drets formals als ciutadans d’aquest país, independentment de la seva opció i/o identitat sexual. L’obtenció d’aquests drets formals, però, lluny de portar-nos a una igualtat real, ha servit sovint per fer callar un moviment que sempre s’ha caracteritzat per qüestionar i combatre l’arrel del problema. Ens han venut uns drets (que legítimament ens pertanyen) a canvi del nostre silenci, amb l’argument que ara ja no tenim res a exigir.

Contínuament se’ns diu que les reivindicacions del moviment ja estan assolides, però no cal gratar gaire per adonar-se que això no és cert. Milers d’adolescents d’aquest país viuen atemorits pel fet de ser lesbianes, gais o transsexuals. Les agressions homòfobes continuen produint-se, malgrat que la majoria no surten mai a la llum per la por de les víctimes a reconèixer públicament el motiu de l’agressió. Les persones transsexuals continuen sent considerades malaltes. L’homofòbia i la transfòbia institucional i social continuen avançant malgrat la suposada igualtat que se’ns ha ofert. I si mirem més enllà del nostre país veurem que a molts estats del món segueixen vigents penes de presó i fins i tot de pena de mort pel fet de ser homosexual i/o transsexual.

Les mesures reformistes que s’han aprovat els darrers anys, doncs, lluny d’acabar amb l’homofòbia, han afavorit un encaix del moviment LGT en les normes socials del sistema patriarcal. Com ja sabem, el sistema, quan li convé, és capaç d’adaptar-se per evitar ser destruït. I exactament això és el que ha fet amb les reivindicacions de lesbianes, gais i transsexuals. Se’ns han donat engrunes per evitar que reclamem el pa sencer. Si acceptem certes normes, se’ns respecta. Si complim la nostra part del “tracte”, se’ns accepta. Avui, al nostre país, una parella de lesbianes o de gais té alguna possibilitat de ser acceptada socialment si es casa, si adopta una criatura i si es comporta exactament com si d’una parella heterosexual tradicional més es tractés. El sistema patriarcal alimenta el capitalisme perquè posa a disposició d’aquest cèl·lules estables de producció i consum. Si gais i lesbianes acceptem encaixar en aquest esquema ja no fem tanta nosa. Es vol acabar, d’aquesta manera, amb un moviment que històricament ha suposat una amenaça important per a aquesta estabilitat patriarcal i capitalista.

S’ha intentat, i a voltes aconseguit, convertir les nostres sexualitats i els nostres cossos en una mercaderia. El “negoci rosa” ha estat vist pel capitalisme com una forma no només de destruir el bagatge revolucionari del moviment LGT, sinó també d’aprofitar-se’n. La creació de guetos dedicats al públic LGT amb un poder adquisitiu alt, amb bars, discoteques, botigues, hotels..., compleix un doble objectiu: primer, fer negoci a partir de determinades sexualitats no normatives, i segon, mantenir-nos apartats i amagats per tal que aquells que no ens vulguin veure no ho hagin de fer. És a dir, el sistema ens estigmatitza, ens margina, i després fa negoci amb la solució que ens ofereix per aquesta mateixa marginació.

Paral·lelament, la normalitat que se’ns ofereix passa sempre per respectar i acatar els rols de gènere i d’opció sexual, així com les identitats sexuals normatives. Se’ns aboca a complir estrictament uns tòpics determinats. És hora de qüestionar aquests clixés, com també és hora d’exigir la despatologització de la transsexualitat, que continua essent considerada una malaltia als manuals internacionals de medicina.

Per tant, queda clar que ens queda molta feina per fer, i des de l’MDT constatem que, en un temps en què sembla que hi ha qui vol convertir la lluita LGT en un circ despolititzat, capitalista i espanyolitzat, és només la mobilització activa i conscient la que ens permetrà continuar avançant en la conquesta de les nostres llibertats.

L’MDT vol fer una crida a lesbianes, gais, trans i intersexuals, al moviment feminista i al conjunt del poble català a participar activament en les diferents mobilitzacions que tindran lloc al nostre país al voltant del 28 de juny. Per exigir que no volem integrar-nos en una societat que ens discrimina, sinó que volem construir conjuntament una nova societat justa i igualitària per tothom.

 

Endavant (OSAN), COS, Maulets, CAJEI, SEPC

28 de juny, dia per l'alliberament lèsbic, gai, trans i intersex

SÓC TRANS, NO ESTIC MALALTA!

Un any més arriba el 28 de juny, dia per l'alliberament lèsbic, gai, trans i intersex. I enguany,des de l'Esquerra Independentista hem volgut centrar-nos en la lluita trans per cridar ben fort que la transsexualitat no és cap malaltia! I que lluitem per la diversitat dels nostres cossos i l'alliberament de les nostres sexualitats.Ja fa molts anys que des de l'activisme trans i altres moviments socials es denuncia la psiquiatrització de les identitats i es lluita per la despatologització de la transsexulitat.

El 2012 està previst que l'Organització Munidial de la Salut es plantegi retirar la transsexualitat de la seva llista de malalties, per això, és ara quan hem d'intensificar la lluita per acabar amb el diagnòtic de 'transtorn de la identitat sexual o de gènere'. Així com també cal acabar amb la violència que s'exerceix sobre les persones intersexuals mitjançant els procediments mèdics vigents.

Actualment, es tracta la transsexualitat com un trastorn mental perquè vivim sota l'opressió del patriarcat on les institucions mèdiques i psiquiàtriques actuen de forma ferotge contra els cossos no normatius i les identitats que es troben al marge de l'ordre dominant.

Se'ns imposa el binomi home/dona fent passar aquesta postura excloent per una realitat natural i vertadera i associa un comportament específic a cada un d'ells (masculí o femení). I alhora, es promou l'heterosexualitat com l'única relació possible entre ells.

Els efectes socials d'aquest dogma polític són la transfòbia, la intersexfòbia i l'homofòbia. És a dir, la invisibilització i patoligització de les opcions al marge de l'heteropatriarcat així com l'estigmatització i persecució d'aquestes quan pretenen fer-se visibles.

Un exemple colpidor del que expliquem, és quan s'intervenen mèdicament nadons intersexuals (nadons amb genitals ambigus funcionals) amb violents tractaments ‘normalitzadors’ per tal de no deixar existir aquests cossos i vetar l'existència de les diferències.

El patriarcat doncs, desplega tot el seu arsenal polític, mèdic i psiquiàtric per la normalització binària i entrabanca l'autodeterminació de les persones.

El problema no és la transsexualitat sinó la violència social que s'exerceix sobre qui no s'adequa a les normes de gènere. I és que la transfòbia és aplicada pels mateixos estats, institucions mèdiques i psiquiàtriques que asseguren preocupar-se pel que anomenen 'problemàtica transsexual'. I la transsexualitat no és cap problema ni cap malaltia! El problema és la patologització de la transsexualitat que pretén assegurar l'ordre establert amb falses solucions disfressades de polítiques d'igualtat.

Estem fartes del seu control, de la seva normalització binària, del calvari d'haver de passar per les Unitats d'Identitat de Gènere, dels cruels tractaments a nadons intersex, de la manipulació dels medis fent de la transsexualitat un espectacle, de les sentèncie del tipus ‘no és una tia perquè encara té polla' o ‘no és un tio perquè encara té cony’...

Per això, fem una crida a lluitar per tal que la transsexualitat sigui retirada dels manuals de malalties mentals. Hem de reivindicar el nostre dret a decidir lliurement si volem o no modificar els nostres cossos i poder dur a terme la nostra elecció sense impediments burocràtics, polítics o econòmics, i fora de qualsevol tipus de coacció mèdica. Volem que els sistemes sanitaris es posicionin en front el trastorn d’identitat sexual, reconeixent la transfòbia actual que sosté la seva classificació, i que replantegin el seu programa d’atenció sanitària a la transsexualitat fent de l’ avaluació psiquiàtrica un pas innecessari i de l’acompanyament psicoterapèutic una opció voluntària. Exigim també que s’aturin les operacions als nadons intersex.

Denunciem l’extrema vulnerabilitat i les dificultats en l’accés al mercat laboral de les persones trans. Exigim que es garanteixi l’accés al món laboral i posada en marxa de polítiques específiques per acabar amb la marginació i la discriminació vers les persones trans. Exigim, a més, condicions de salut i seguretat en el desenvolupament del treball sexual i la fi del setge policial a aquestes persones, així com del tràfic sexual.

Aquesta situació de vulnerabilitat s’accentua en el cas de les persones trans immigrades, que arriben al nostre país fugint de situacions d’extrema violència. Exigim la concessió immediata d’asil polític en aquests casos, mentre que reivindiquem la plena equiparació de drets de les persones migrants. No a la llei d’estrangeria!

Al mateix temps que les persones trans cridem que no som víctimes sinó éssers actius i amb capacitat de decisió sobre la nostra pròpia identitat, volem recordar també totes les agressions, assassinats i també els suïcidis de les persones trans a causa de la transfòbia. Assenyalem el sistema com a culpable d’aquestes violències. El silenci és complicitat.

Acabem amb l’extrema rigidesa amb què s’imposa el binomi home/dona, com a opció única i excloent, binomi que és construït i per tant, pot ser qüestionat. L'existència de persones trans demostra la falsetat d’aquests pols oposats i assenyala cap a una realitat plural i diversa. Diversitat que avui, cal dignificar.

Quan la medicina i l’Estat ens defineixen com a trastornades posen en evidència que les nostres identitats, les nostres vides, trastornen el seu sistema. Per això, diem que la malaltia no està en nosaltres sinó en el binarisme de gènere.

No a la patologització de la transsexualitat! Ni transfòbia ni homofòbia, llibertat sexual! Dret al propi cos.

EI Vilafranca del Penedès

cartell28j-1L'esquerra independentista de Vilafranca ha organitzat diversos actes al voltant del 28J, dia per l'alliberament lèsbic, gai, trans i intersex.
 
Enguany, han volgut centrar-se en la lluita per l'alliberament transsexual. I és que així com l'alliberament lèsbic i gai és una lluita que en els darrers anys s'ha aconseguit posar en primera línia, la lluita trans encara es troba en un segon pla i és per això, que aquest any s'insistirà en què la lluita contra la transfòbia és cabdal en la lluita per l'alliberament sexual.
 
El lema que engloba el programa d'actes és prou clar 'La transsexualitat no és cap malaltia! Ni transfòbia ni homofòbia, llibertat sexual!' i com a novetat s'ha creat un blog on es podrà consultar el programa d'actes i trobar-hi informació àmplia de cadascuna de les activitats.
 
Els actes començaran el diumenge 27 a partir de les 7 del vespre al Casal Independentista El Cep on Endavant i l'Assemblea de Joves han organitzat la xerrada-taller 'Qüestionant i desafiant la cultura de la monogàmia' amb l'Arcadi Bages, activista de l'assemblea antipatriarcal Brot Bord i membre del col·lectiu llibertari Negres Tempestes.

El següent acte és la concentració del dilluns 28 a les 8 del vespre a la plaça de la vila. En acabar, es farà un pica-pica i es projectaran vídeos d'activisme contra l'homofòbia i la transfòbia al CI El Cep.

El diumenge 4 de juliol, també al Cep, la CUP ha organitzat una sessió de cinema amb crispetes a les 7 del vespre amb la projecció del film 'El vicari d'Olot'.

Els actes seguiran el dijous 8 amb una presentació de llibres organitzada per l'Assemblea de Drets Socials que començarà a les 8 del vespre a l'Escorxador. Miquel Missé, activista de Trans-Block i Gerard Coll, activista gai, ens parlaran dels llibres 'El gènere desordenat' i 'La voluntat i el desig'.

I per acabar, la CUP organitza al Cep una segona sessió de cinema amb crispetes pel diumenge 11 de juliol a les 7 del vespre amb el film '20 centímetres'.

També, les tres organitzacions fan una crida a participar el proper dissabte 26 de juny al bloc independentista de la manifestació per l'alliberament lèsbic, gai, trans i intersex que sortirà de la plaça Universitat de Barcelona a les 18:30 sota la proclama 'Sóc trans, no estic malalta!'.
 
 
28jPlataforma Antipatriarcal de Girona

Per la llibertat sexual, lluita antipatriarcal!

Aquest 28 de juny continuem lluitant per l'alliberament de lesbianes, gais i transsexuals, intersexuals i transgèneres..

Lluitem contra la idea que tot està assolit, que ja tenim drets i que només ens queda sentir-nos orgulloses, consumir i adaptar-nos al sistema patriarcal.  A nosaltres, en tot cas, l'orgull ens ve de la nostra lluita, de continuar lluitant contra les discriminacions i per les llibertats sexuals.

Malgrat que la igualtat legal de drets ha estat és una fita important irrenunciable, a la qual la jerarquia eclesiàstica i els sectors de dretes s'han oposat durament, no volem que el fet de casar-nos o tenir criatures i formar famílies amb hipoteca, ens divideixin en lesbianes o transsexuals bones i dolentes.

L'acceptació de la nostra opció sexual no pot estar condicionada al fet que ens adaptem al sistema capitalista heteropatriarcal. Nosaltres no ens venem. I menys encara en un moment de crisi en què moltes persones no surten de l'armari per no córrer el risc de ser acomiadades de la feina, o no poden expressar obertament la seva opció en entrevistes de treball, al seu barri, o als espais d'oci, inclosos els alternatius.

Des de les institucions es vol donar aquesta imatge d'integració i es dediquen diners a campanyes on es promou la idea que tot està fet i només queden parts residuals de discriminació. Es subvencionen les associacions despolititzades, els jocs olímpics per gais, gimcanes per lesbianes, o dies per famílies completes i felices però en versió homosexual. I tot per donar una falsa imatge de normalitat i amb un missatge mercantilista, que intenta buidar de contingut reivindicatiu la diada i dóna cabuda a la part empresarial que vol fer negoci amb el tema. En aquest sentit es fan campanyes com el gai friendly, des d'una òptica purament comercial i amb el lema de "s'accepten gais", com si fóssim animals de companyia. I amb tot, de passada s'invisibilitza les lesbianes.

 Posa un amic gai a la teva vida, un polític gai al teu partit, i un personatge gai a la sèrie televisiva de moda!

 Una part del moviment s'ha conformat amb la idea de l'orgull no combatiu i la celebració. Altres han preferit no criticar les aliances d'esquerres i acceptar les iniciatives insuficients com la llei d'identitat de gènere, que no resol ni de lluny la realitat de les persones transsexuals. Per què hem de passar per un examen psiquiàtric per poder ser com vulguem?

Però malgrat tot n'hi ha que apostem per una lluita combativa que no ens faci viure sota la imposició de l'heteronorma, per una lluita que acabi amb la discriminació i la homofòbia a la feina, a l'escola (sovint amagada sota el nom de bullying) i al carrer. N'hi ha que també celebrem, amb plomes i carrosses, tota la feina feta; però no oblidem que encara ens en queda molta per fer en la lluita per un alliberament real de les sexualitats. I que aquest alliberament no té sentit en un sistema capitalista que explota les immigrades, les prostitutes, les lesbianes, les transsexuals o les joves.

Per això, un any més, reivindiquem el 28 de juny.

Per la llibertat sexual, lluita antipatriarcal!

 

Per a saber-ne més:

H2O vol que el 28 de juny onegi la bandera de l’arc de Sant Martí a Reus i Tarragona 

Presentació dels actes del 28J a Vilafranca del Penedès 

Una desena de joves de la CAJEI realitzen una acció a l’Hospital Clínic de Barcelona 

Brot Bord explica a València la campanya internacional per la despatologització dels trans 

Reivindiquen a Barcelona que la transsexualitat deixi de ser considerada una malaltia 

Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2020 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid