Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
La CUP de Girona denuncia els abocaments incontrolats al riu Güell

La CUP de Girona es fa ressò de les queixes de diversos veïns en referència a abocaments d'aigües de formació al curs del riu Güell, provinents de les obres del TAV.

És cert que el riu Güell no és un curs fluvial amb una gran qualitat ambiental, però si ens emparem en aquest argument, ja podem anar canviant el lema de Girona, la ciutat dels quatre rius per passar a dir: Girona, la ciutat de les quatre clavegueres. La CUP vol impedir aquest escenari», Segons indica Jordi Navarro, portaveu de la CUP de Girona

15/02/2010 11:34 Territori
La CUP denuncia que tant per part d'ADIF com pel gran nombre d'UTE encarregades de les obres del TAV al Pla de Girona, poc importa aquest afer. La intranquil·litat veïnal es féu arribar a l'ACA i a l'Ajuntament de Girona, amb la qual cosa s'aconseguí suprimir aquests abocaments durant alguns dies, però el fet és que aquests episodis es tornen a repetir recurrentment i el Güell torna a baixar turbulent, al marge de les condicions metereològiques.

Atenent a les queixes veïnals, la CUP demana a les autoritats competents que realitzin de forma immediata controls reals de les activitats d’aquestes empreses i que apliquin sense vacil·lar les mesures sancionadores reservades per aquests casos d'incompliment de la normativa.

Segons indica Jordi Navarro: «És cert que el riu Güell no és un curs fluvial amb una gran qualitat ambiental, però si ens emparem en aquest argument, ja podem anar canviant el lema de Girona, la ciutat dels quatre rius per passar a dir: Girona, la ciutat de les quatre clavegueres. La CUP vol impedir aquest escenari».

Les aigües de formació són residus provinents de les tasques de perforació i fonamentació, caracteritzades per tenir altes concentracions de sòlids en suspensió i de substàncies aglomerants com els fangs bentonítics. El marc legal ja preveu que aquests residus es facin passar per diversos filtres, dipositant-los en unes piscines de decantació abans d'abocar-los directament als cursos fluvials, on la seva presència esdevé negativa en augmentar la turbidesa de l'aigua i en dipositar-se sobre la flora aquàtica. Al mateix temps, l'Agència Catalana de l’Aigua (ACA) també estableix diversos llindars en el moment de donar els permisos d'abocaments a la llera (en funció del medi receptor d'aquests) en funció del cabal del curs fluvial i essent més restrictius en els casos de cursos fluvials ecològicament més rics. 

Font: el Dimoni de Santa Eugènia de Ter

Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid