Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Reaccions de l'Esquerra Independentista a les consultes

L'esquerra independentista valora positivament l'exercici de democràcia d'ahir i encoratja la població a seguir lluitant per la independència dels Països Catalans

La CUP qualifica d'històriques les consultes del 13D i anima el poble català a seguir treballant per l'alliberament nacional. Per la formació, l'èxit del procés demostra que les aspiracions col·lectives no caben en els Estatuts i la Constitució espanyola. La CUP recorda, a més, que va ser l'organització rupturista qui va donar el tret de sortida a l'impuls de consultes independentistes.

14/12/2009 20:19 Política

 

CUP nacional

La CUP qüalifica d’històriques les consultes del 13D i encoratja al poble català a seguir treballant per l’alliberament nacional

L'èxit del procés demostra que les aspiracions col·lectives no caben en els Estatuts i la Constitució espanyola

La CUP felicita al poble català per l’organització i l’èxit de les consultes celebrades avui a més de 160 municipis del Principat i que han donat el dret a vot a 700.000 persones. L’organització  entén que amb aquests referèndums el poble ha demostrat que és possible iniciar un procés rupturista al marge (i oposant-se, quan calgui) a les ingerències dels Estats ocupants. La CUP veu aquestes iniciatives com un pas més en la trajectòria dels Països Catalans cap a la seva independència nacional. En aquest sentit, un dels seus portaveus, Marc Sallas, ha indicat que “els referèndums d’avui són un exercici polític que ens ensenyen que els i les independentistes tenim raó  quan diem que cal una mobilització d’amplis sectors per tal de propiciar el canvi de cicle”.


La CUP recorda que s’ha proposat impulsar les consultes des de l’inici, quan el seu grup municipal a Arenys de Munt va canalitzar la idea d’una entitat local, el Moviment Arenyenc per l’Autodeterminació. Aquella moció posibilitaria la celebració de la primera consulta.  Malgrat tot, cal atribuïr aquesta èxit a la mobilització del teixit popular, que ha sabut buscar una fòrmula imaginativa per posar en escac a l’Estat espanyol.

Així, la CUP també s’explica l’onada de celebració dels referèndums per l’actual conjuntura que viu el país. L’atzucac al qual ha arribat l’autonomisme i les pròpies guies d’aquest règim – els Estatuts i la Constitució espanyola – generen noves propostes. Així, en paraules del seu portaveu: “En aquest país cada dia queden menys autonomistes, i és lògic que el poble s’autoorganitzi per buscar noves vies per encarar el futur amb llibertat. L’èxit d’avui és la constatació que l’autonomisme ja no és satisfactori per aquest país".

Els independentistes creuen, a més, que les consultes són una poderosa eina de debat col·lectiu. En primer terme, apunten, es produeix un debat sobre l’autodeterminació, que depassa la praxis dels partits convencionals i que ha estat escamotejada pels textos dels Estatuts.  

També és en moments com aquests en què s’estenen els debats sobre la territorialitat de la nació catalana, els Països Catalans, un subjecte més ampli que aquell limitat per  l’arquitectura constitucional.  Per altra banda, en el marc de l’actual regressió de drets a nivell europeu (la Directiva de la Vergonya, el creixement dels partits d'ultradreta...), el poble català se situa al capdavant en la defensa de drets i llibertats. Aquestes consultes estan definint un moviment per l'autodeterminació en el qual hi participaran, des del primer moment, les persones que han triat el nostre país per viure-hi encara que no hi hagin nascut.           

En aquests debats, la CUP recorda que treballa per la independència nacional dels Països Catalans, un subjecte històric i amb projecció de futur. L’autodeterminació és un dret que pertany al conjunt dels habitants d’aquest territori i que interessa especialment a les classes populars. Els i les militants de la CUP lluiten, en aquest sentit, pel reconeixement d’aquest dret i per encetar un procés constituent que meni a una República basada en l’equilibri territorial, en un sistema econòmic cooperatiu i socialista, en la promoció lingüística i cultural pròpies i en la igualtat personal i la garantia dels drets fonamentals.
         

Amb tots aquests elements,  en els propers temps la CUP es compromet a continuar treballar amb l'associacionisme popular, base de la democràcia participativa i que en moments com l’actual ha demostrat estar per davant dels partits convencionals.           

La CUP es marca també com una de la seves prioritats en el futur immediat ajudar a estendre les consultes arreu de la geografia dels Països Catalans.


CUP «El poble ha demostrat que pot oposar-se a les ingerències dels estats ocupants»

Marc Sallas: «El 13D serà una data històrica en el nostre procés d’alliberament nacional» 


CUP de Ponent


La CUP qualifica d’històriques les consultes del 13D i encoratja el poble català a seguir treballant per l’alliberament nacional

Des de la  CUP felicitem a tots els municipis de ponent que han dut a terme la consulta per l’esforç en l’organització i l’èxit de les històriques consultes celebrades ahir a més de 26 municipis. 


En el dia d’ahir la militància de la CUP de ponent varem acudir, a nivell individual i voluntari, a donar el nostre suport a les consultes celebrades a Artesa de Lleida, Corbins, Les Borges i Tàrrega, sense rodes de premsa ni fotografies interessades, sinó a peu de carrer com un veí o veïna més d’aquests municipis. No podem dir el mateix d’altres partits polítics que, sense haver impulsat ni col·laborat en el naixement de cada consulta –com fou el cas de la CUP proposant la primera d’Arenys de Munt-, ahir recorrien el territori en cerca de rèdits polítics. Encara no han entès que l’únic protagonista del 13D ha estat i ha de continuar essent en properes convocatòries el poble català.  


Des de la CUP  entenem, a la vista dels resultats dels referèndums d’ahir, que:


1.- Les consultes són un exercici de democràcia directa que evidencien que és possible iniciar un procés cívic i constructiu que ens meni a la independència dels Països Catalans. És la constatació que l’autonomisme ja no és satisfactori per aquest país i demostra que les aspiracions col·lectives no caben en els Estatuts i la Constitució espanyola.
2.- Són una poderosa eina de debat col·lectiu que depassa la praxis dels partits convencionals i que demostra la maduresa d’una societat civil catalana viva i amb consciència nacional, disposada a participar activament per a decidir el seu futur, no sols nacional, sinó en tots els seus àmbits.
3.- S’està definint un moviment per l'autodeterminació en el qual hi participen persones nouvingudes, que expressen així el seu sentiment de pertinença a la nació catalana i que ens situa al capdavant de la defensa i promoció dels drets civils i polítics amb caràcter universal en contrast amb l’actual legislació espanyola i europea que retalla els drets de les persones reduint-les a simple mà d’obra.
4.- Posa en evidència el declivi de l'espanyolisme. Les dades de participació revelen que dues cents mil persones diuen sí a la independència, mentre que els partidaris del no serien en molt inferior xifra. La responsabilitat per la nul·la mobilització espanyolista cal cercar-la en primer lloc en els partits polítics espanyols PSC-PP que han cridat a la no participació, restant així qüestionats ells mateixos com a demòcrates. I en segon lloc atès el caràcter no vinculant de la consulta, la qual cosa també ha fet quedar-se a casa a un gran nombre de persones que votarien pel sí, el que en tot cas ens esperona a que en un futur referèndum vinculant la participació serà altíssima.  


Des de  la CUP ens comprometem a continuar treballar amb l'associacionisme popular, base de la democràcia participativa i que en moments com l’actual ha demostrat estar per davant dels partits convencionals, i a reforçar i treballar dins les plataformes en els diferents municipis que en breu duran a terme noves consultes populars per la independència.
 

CUP de Berga

La Candidatura d'Unitat Popular de Berga fa una lectura molt positiva de la consulta sobre la independència realitzada ahir a la nostra ciutat.

Per una banda, ahir es va poder constatar que una part molt significativa dels berguedans aposten obertament per la independència dels Països Catalans (96,97%) i que la oposició frontal a aquesta proposta és, amb prou feines, testimonial.

També fem una valoració positiva de la participació; tot i que els recursos materials, propagandístics i econòmics han estat molt limitats, el 32,44% no s'allunya gaire d'altres referèndums que compten amb fons econòmics milionaris i la complicitat dels grans mitjans de comunicació.

Hem observat com en els municipis més petits de la comarca -com Sant Jaume de Frontanyà- on la campanya ha arribat a tothom, la participació ha estat altíssima (90,48%) i la proporció de vot afirmatiu similar als resultats de Berga (94,74%).

És molt significatiu que, en termes absoluts -bo i la diferència milionària de la inversió en publicitat-, hi ha més berguedans que s'han manifestat a favor de la independència que no pas de l'Estatut. I encara ho és més que la xifra de vots emesos del "sí" (4.616) supera la xifra de participació total a les eleccions al Parlament Europeu d'enguany (4.276).

Però sobretot volem valorar com un èxit rotund la mobilització popular que ha suposat aquesta consulta, tant en el procés previ com el mateix dia 13. A Berga, cap altra opció política podria ni tan sols plantejar-se d'aconseguir una mobilització similar a la que ha aconseguit l'independentisme el 13 de desembre de 2009.

 

Comunicat del Moviment de Defensa de la Terra (MDT)

Després de les consultes, cal prioritzar l’organització i la tensió unitària

No afegirem gaire res als comentaris que s’han fet aquests dies, com a valoració del fenomen organitzatiu que han representat les consultes d’aquest diumenge passat.

Des del punt de vista més general, cal partir del reconeixement que es tracta d’un fenomen sociopolític molt important per la mobilització que ha representat, tant pel que fa als milers de voluntaris i voluntàries que hi ha participat activament com pel que fa a les 200.000 persones que han votat i els milers i milers de persones que ho han seguit amb interès en un exercici de politització de masses sense precedents.

Ens interessa ara, sobretot, entrar de ple en el debat sobre el futur més immediat. Cap a on hem d’orientar aquesta energia? Quina opció política caldria prioritzar?

No volem donar una solució. Tan sols podem insinuar algunes propostes sorgides de l’observació directa i pausada dels fets.
Per a algunes persones l’única opció possible en aquests moments sembla que ha de ser la formació d’una candidatura nova que agrupés tot el ventall de l’independentisme i del sobiranisme i que es jugués tot el seu bagatge acumulat fins ara, a les pròximes eleccions autonòmiques.

Des de l’MDT considerem que aquesta proposta és una opció precipitada i, en molts aspectes, també desenfocada. La participació a les eleccions autonòmiques del Principat és una opció ben lícita, però nosaltres pensem que en aquests moments no és l’instrument principal ni prioritari del moviment popular per l'autodeterminació. Una candidatura genèrica per la independència pot recollir un cert nombre de vots, però per si mateixa no ajudarà a avançar cap a aquest objectiu ni ens permetrà d’agrupar forces de manera unificadora.

Si observem amb deteniment el moviment de fons que hi ha hagut aquests dies, un moviment que s’ha mostrat plural i dinàmic alhora, veurem que l’instrument més adequat per a acumular forces de cara al nostre alliberament és LA CONSTRUCCIÓ D’UN MOVIMENT ASSEMBLEARI, com hem dit diverses vegades aquests darrers mesos, sigui capaç d’aplegar FORCES DE SIGNE MOLT DIVERS, unes forces que per la seva diversitat fins i tot poden concórrer a unes eleccions en candidatures separades, però cohesionades totes per una estratègia comuna en l'àmbit de la lluita per l'autodeterminació.

El més important ara és la unitat en l’acció i en les mobilitzacions, i això no es pot reduir a una simple opció electoral que forçosament forçarà a la conformació d’un sector de l’independentisme per molt que es vulgui presentar com a unificador. Cal organitzar de manera estable la nació catalana més enllà d’una conjuntura electoral. Els partits independentistes (els existents i els que s’han de crear, que serà interessant que apareguin) haurien d’agrupar les seves forces i aprofitar el moment actual per a impulsar una Assemblea per la Independència d’abast dels Països Catalans que ens permeti mantenir les energies acumulades per damunt de les diferents opcions electorals.

La tasca és complexa però l’experiència recent ens mostra el camí: partir de la unitat de base a cada poble i a cada comarca. L’MDT emplaça totes les organitzacions que es reclamen del dret d’autodeterminació i de la independència perquè sumin les seves forces per a aquest objectiu comú i intrínsecament unitari.

 

 

Endavant (OSAN)

Valoració d'Endavant de la jornada de consultes per la independència del 13 de desembre

Endavant, Organització Socialista d'Alliberament Nacional, vol adreçar les següents reflexions en relació a la jornada de consultes per la independència celebrada el passat 13 de desembre:

I

En primer lloc, volem destacar que les consultes d'avui, 13 de desembre, han estat una de les majors mobilitzacions independentistes de la història dels Països Catalans. La participació de l'entorn de 200.000 persones en les consultes organitzades des del teixit social de 166 municipis del Principat de Catalunya representa una demostració de força per part de l'independentisme que ha de ser tinguda en compte pels estats que ens oprimeixen i per les forces polítiques que els legitimen: en determinats llocs, la participació en aquestes consultes ha estat superior als vots a favor obtinguts per l'Estatut de la vergonya en el referèndum de l'any 2006 o en el referèndum de la Constitució Europea de 2004.

La capacitat d'organització demostrada pel poble català a través de les plataformes organitzadores de les consultes, així com la participació, per primera vegada en la història, de persones immigrades, a qui l'Estat espanyol nega el dret a vot en la resta de conteses electorals, demostra que els Països Catalans estan destinats a ser un projecte al servei de les classes populars i no dels interessos polítics i econòmics de les classes dominants.

II 

Cal denunciar també l'oportunisme dels partits polítics que, pensant en la campanya electoral de les properes eleccions al Parlament de la Comunitat Autònoma de Catalunya volen augmentar la seva representació institucional i aprofitar les consultes per maquillar la seva dependència total al projecte autonòmic, i la seva renúncia a exercir qualsevol desafiament contra l'Estat i les seves institucions.

Cal denunciar els partits obertament espanyolistes que han intentat atiar el fantasma de l'enfrontament civil entre catalans, o que han optat per menysprear el compromís de milers de persones voluntàries: per a aquests partits, i per als seus dirigents, la mobilització i participació real de centenars de milers de persones no entra en les seves prioritats electorals ni polítiques.

De la mateixa manera la posició de sectors polítics i socials favorables al manteniment del sistema constitucional i autonòmic espanyol ha determinat el paper jugat pels mitjans de comunicació (incloent-hi els mitjans de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió), que han silenciat o menyspreat les consultes per la independència. Aquest tractament contrasta amb el que dispensen a qualsevol altra contesa electoral convocada per les institucions. Aquests mitjans demostren que, en contra de la independència que pregonen respecte a qualsevol poder, estan lligats als interessos de l'Estat i de les classes dominants i menyspreen qualsevol iniciativa popular que pugui qüestionar-los. 

III 

L'anàlisi acurada dels resultats són una prova dels diferents nivells de consciència nacional segons els municipis i el territori. En general, i més enllà d'alguns casos particulars, la participació demostra que encara estem lluny d'un procés d'alliberament nacional i de ruptura amb els estats opressors. Queda encara molt trajecte per recórrer per assolir una mobilització suficient - massiva, popular i sostinguda - per encarar un procés d'aquesta envergadura, tant al Principat com a la resta de territoris catalans.

Malgrat els meritoris resultats obtinguts, la jornada del 13 de desembre ha posat sobre la taula la dificultat per mobilitzar segments importants de la població de municipis com els de l'àrea metropolitana de Barcelona. Són moltes les poblacions catalanes d'aquesta zona on els processos de les consultes encara no han tingut lloc, i on, fins i tot, encara no s'ha plantejat la possibilitat de que això passi; i cal recordar que és en aquests territoris on es concentra la major part de la població del Principat de Catalunya.

Des d'Endavant també volem remarcar que aquests referèndums només s'han celebrat al Principat i que han de ser els Països Catalans en la seva totalitat els que decidexin el seu futur. A l'hora de valorar els resultats, doncs, cal tenir en compte que a la majoria dels municipis els i les participants votaven per la independència de Catalunya i no es tenia en ment el conjunt dels catalans i catalanes. 

IV 

Des d'Endavant creiem fermament que només l'esquerra independentista té la voluntat política d'impulsar un procés d'alliberament que abasti tota la nació, els Països Catalans, i la determinació per afrontar la necessària confrontació amb els estats opressors que un procés d'aquest tipus implica.

Recau en l'esquerra independentista la tasca de vincular les classes populars amb aquest procés d'alliberament. A més, només l'esquerra independentista pot impulsar el compromís de tots els sectors populars interessats en un procés d'aquesta mena, és a dir, una plena independència en el marc d'una Europa i una Mediterrània dels pobles i dels treballadors.

Cal treballar perquè els sectors populars que han impulsat les consultes s'impliquin en un moviment d'alliberament que vagi més enllà de mobilitzacions puntuals o de resposta a conjuntures concretes, per tal de convertir aquest desig d'independència en una possibilitat concreta i exercir d'altres maneres el nostre dret a decidir. Això vol dir sobretot reforçar organitzacions polítiques i socials implantades arreu del territori dels Països Catalans i autònomes de les dinàmiques espanyoles i i immunes a la partició administrativa del nostre país. 

Malgrat l'avenç innegable que suposa que milers de catalans i de catalanes hagin demostrat que la independència és un desig compartit per bona part de les classes populars catalanes, les consultes no deixen de ser una passa més en el llarg procés de la lluita per la independència del nostre poble. Un procés que requereix de l'organització popular i de base, d'una disposició a la confrontació amb els poders imposats i d'una mobilització política i social massives que encara són lluny de ser majoritàries arreu dels Països Catalans. L'esquerra independentista té el deure de lluitar en aquesta direcció.

La lluita és l'únic camí.

Per la independència i el socialisme als Països Catalans.

Visca la terra!

Endavant (OSAN)

Desembre de 2009

Països Catalans

Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN)

"13 D: Embranzida independentista"

A 166 municipis catalans ens hem comptat els independentistes i ha resultat que en som molts, moltíssims: 15.048 a Sant Cugat del Vallès, 13.781 a Vic, 7.918 a Vilanova i la Geltrú, 7.117 a Vilafranca del Penedès, 4.760 a Berga... i 528 a Montbrió del Camp. Qui ho podia pensar, que ja en som tants! Gent de totes les edats, homes i dones del poble treballador català! Quin goig, aquest inici de la festa per la independència!



De fet, ben bé no és un inici, sinó una etapa més d'un procés acumulatiu de llarga durada. D'una llarga marxa, d'una lluita que ja ve d'antic, aplegant forces de mica en mica, fins que arribarà un dia, ja proper, que la quantitat es transformarà en qualitat, amb
l'aparició d'un nou estat a Europa, allà on en va haver-hi un, fa segles, més democràtic que els veïns que l'ocuparen.
 
L'onada de la reivindicació independentista ha arribat, de nord a sud, fins a Montbrió del Camp. Aquesta vegada, encara no ha entrat a la Catalunya del Sud, la que s'estén des del Coll de Balaguer fins al riu Segura. Tal com ens férem, ens hem de refer: de nord a sud i mar enllà, des del centre cap a la perifèria (també la del Rosselló i la del Baix Cinca). De la Renaixença ençà, tot allò que ha tingut una significació positiva d'emancipació nacional catalana, tots els fenòmens de represa cultural i política -o gairebé tots- s'han desenvolupat seguint una cadència temporal i territorial des del centre cap a les vores de la nació. I aquest de les consultes, també.


Les consultes independentistes, una forma democràtica i bella de comptar-nos davant del món. De comptar-nos els catalans vells i els nous que volem la independència. En un procés acumulatiu que no té aturador, intens (amb la incorporació dels immigrants que volen viure aquí i fer de Catalunya la seva pàtria) i extens (amb la presència dels catalans de tot el territori: de Manacor, de Calaceit,. de Prada, de Beneixama...)

 

Maulets


Des de Maulets hem de fer una valoració molt positiva de les consultes celebrades el 13 de desembre. Malgrat la participació no hagi acomplert les expectatives, Maulets sabem que allò important era posar el debat de la independència de la nació en el primer pla polític i exercir el dret de consultar el poble quan calgui així com fer participar la societat en la democràcia participativa.

Tot i això, hem de ser autocrítics i saber que queda molta feina per fer si volem comptar amb una majoria social independentista. Els referèndums han estat i seran una molt bona eina per fer créixer l'independentisme però cal que la lluita segueixi perquè al final la utopia es faci realitat. I és que, del total de persones que han votat, ens hem situat per sobre del 90% a favor de la independència de la nació catalana.

D’altra banda, considerem molt positiu el fet que s’hagi organitzat aquestes consultes des de la gent, la societat civil, sobrepassant la classe política i els seus foscos interessos partidistes. Així mateix, els catalans hem tornat a desafiar Espanya i les seves estructures celebrant les consultes malgrat les amenaces d'il·legalització o d'agressions feixistes.

Per últim, dir que tot el procés ha estat molt il·lusionador per la militància de Maulets que hi hem participat i, malgrat considerem que algunes coses es podrien millorar, les consultes ens han fet augmentar la motivació dels joves per la llibertat dels Països Catalans.
 
Maulets Garrotxa
 
Respecte la jornada del passat 13 de desembre, l'assemblea de Maulets de la Garrotxa vol compartir les següents valoracions:

En primer lloc, felicitar la capacitat d'organització i mobilització de les entitats i voluntaris agrupats a la plataforma "La Garrotxa Decideix", que han permès que els veïns i veïnes de 15 pobles de la comarca hagin pogut expressar lliurement la voluntat de ser un país independent, que tot i les traves i els ridículs intents dels feixistes espanyols hem seguit endavant, i és que per més cadenes que ens posin nosaltres les segarem.

En segon lloc, volem compartir la nostra alegria amb els 4104 garrotxins que donen suport a la independència, ja hagin viscut aquí tota la vida o siguin nouvinguts, que aquesta vegada han pogut votar com cal. Ara, més que mai, podem afirmar que el procés d'alliberament nacional camina imparable amb un ampli suport popular.


I per últim, volem animar a tothom a seguir treballant dia a dia, més enllà dels referèndums, per aconseguir uns Països Catalans lliures, nosaltres no ens conformem amb estatuts que només serveixen per despistar-nos i mantenir-nos encaixats a Espanya o constitucions que no parlen de la nostra nació. El que volem és exercir el dret d'autodeterminació.
 
 
Visca la Terra !
 

Coordinadora de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI)

Avui diumenge 13 de desembre 166 municipis dels Països Catalans han votat en referèndum si volien ser independents i sobirans. El resultat ha estat d’una participació mitjana del 30% que representa uns 200.000 vots. Més del 94% positius.
 
Més enllà dels vots i de les comparacions amb altres processos electorals, que no són possibles al no fer-se amb les mateixes condicions, el 13-D ha significat el primer cop que en massa la societat civil, el poble, ha expressat que volia decidir sense demanar permís ni consell a ningú. Per aquest  motiu des de la Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI) volem felicitar a totes les persones, especialment el jovent, que arreu s’han organitzat i han dedicat feina i esforços per dur el referèndum endavant.
 
Cal assenyalar que aquesta iniciativa no ha comptat, tampoc ho ha demanat, amb cap suport institucional ni de cap partit de l’arc parlamentari. Tot el conjunt de plataformes locals han treballat des de la base, des del municipi, a la seva manera amb un sol objectiu: organitzar-se per exigir el dret a decidir. Tot i això no han faltat els intents dels partits per apropiar-se, ja fos amb tours per la geografia catalana o amb declaracions des de col·legis electorals on ni tant sols hi havien de votar, dels esforços i la feina de milers de persones.
 
Ara bé, demà  no serem independents, i avui tampoc no ha estat l’inici de res. Més aviat el 13 de desembre ha significat un pas en el camí de la llibertat dels Països Catalans. Una llibertat per la que avui moltes persones han votat, però pel que moltes altres abans han lluitat i hi han perdut la vida.
 
Cal lluitar cada dia. Per aconseguir la independència no n’hi ha prou amb votar. Perquè el govern espanyol no respecta la voluntat popular, com ja ha demostrat en repetides ocasions. Cal doncs organitzar-se, continuar prenent el que és nostre. El dret a l’autodeterminació ni es demana ni s’exigeix, simplement s’exerceix. Exercim-lo doncs, cada dia a partir d’avui.
 

 

Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2021 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid