Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Gestions polítiques per portar al congrés les morts de Gustau Muñoz i Agustín Rueda

 Diverses gestions polítiques, encapçalades pels diputats d'ERC Joan Tardà i Maria Mercè Roca volen "restituir" i recordar la figura dels militants Guastu Muñoz, membre del PCE(i) assassinat als 16 anys per policies de paisà, i d'Agustín Rueda, militant anarquista de Sallent apallissat fins la mort a la presó de Carabanchel, tots dos l'any 1978. Un article d'El Punt, Els últims morts del franquisme, ha analitza la situació d'aquestes gestions. Precisament, entre aquestes gestions i coincidint amb l'aniversari de la mort de Rueda, divendres passat es va aprovar una moció per unanimitat al ple municipal de Sallent, a favor de la iniciativa de Tardà i a petició d'ERC, en què tots els regidors de CiU, del PSC, ICV i CUP hi van donar suport. En canvi, aquestes iniciatives no contemplen les víctimes originades a partir de l'estratègia independentista, a partir de 1979, com ara l'assassinat del militant de Terra Lliure Martí Marcó o tots els represaliats a partir d'aquesta data.

16/03/2009 21:04 Política

Aquestes gestions s'estan portant a terme a través de contactes amb els seus familiars per tal de restituir les seves figures i fer justícia amb la memòria històrica, segons l'aplicació de la llei estatal, que fins al moment només s'aplicava en els casos de víctimes de la repressió feixista i policial fins a l'octubre de 1977.

Segons explica l'article d'El Punt, ERC exigeix que la llei de la memòria històrica recordi les víctimes fins l'entrada en vigor de la Constitució espanyola, a partir del gener del 1979. ERC va presentar fa dues setmanes una proposició no de llei al Congrés perquè l'Estat faci un informe sobre les víctimes del 1978. L'objectiu seria que se'ls apliqués les reparacions i indemnitzacions com a últimes víctimes de la dictadura. El diputat d'ERC i impulsor del projecte, Joan Tardà,  va exposar  que les morts d'aquests activistes polítics són «preconstitucionals» i haurien de ser «perseguides i reparades com les de la dictadura». Així i tot, l'artilce explica que el diputat d'ERC preveu que rebutjaran una ampliació del termini de la llei de la memòria fins al 1979. La qüestió s'haurà de discutir properament en la comissió constitucional presidida per José Bono.

 Ara bé, aquestes gestions no tindran en compte les vícitmes de la repressió sota les estructures post-franquistes contra l'independentisme català o altres moviments dissidents, com en el cas de l'assassinat de Miquel Grau l'octubre de 1977. Així, no implica la reivisió del cas de Martí Marcó, tirotejat per la policia el 1979 o del Maulet Guillem Agulló, assassinat per un grup feixista el 1993, ni de totes les víctimes de la repressió contra el moviment independentista durant els darrers 30 anys.

Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2018 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid