Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Un ex-batlle del Baix Llobregat citat a declarar a Madrid pel carrer a Martínez Vendrell

Avui ha hagut d’acudir a declarar davant el jutge de l'Audiència Nacional l'ex-batlle de Santa Coloma de Cervelló, Josep Comellas,  acusat d'un delicte d'”enaltiment del terrorisme.” El tribunal especial de Madrid va obrir un procés judicial contra Comellas després que l’ACVOT realitzés una denúncia contra el consistori d’aquesta població el juny passat. El consistori de Santa Coloma de Cervelló va dedicar el 2002 una placa a Jaume Martínez Vendrell al carrer on va néixer. Martínez Vendrell, capità de l’exèrcit republicà, resistent antifeixista i fundador del FNC, va ser processat per la seva lluita independentista a la clandestinitat i per actes comesos amb anterioritat a l’amnistia de 1977.

 

14/01/2008 22:57 Política

Segons informa Vilaweb, l’ex-batlle ha declarat que Martínez Vendrell va estar sempre molt involucrat en l'activitat cultural de la colònia Güell, i que també va ser un líder polític, tant durant la República com durant el franquisme. Martínez Vendrell, en la seva lluita contra el feixisme Va ser un dels que va obrir una ruta a banda i banda del Pirineu, per fer passar pilots anglesos i jueus que es volien escapar de França durant la Segona Guerra Mundial.


Tal i com ha recordat Comellas, l'assignació dels carrers es va fer a través d'un procés participatiu, en el qual diverses associacions del poble van proposar el nom d’un fill il.lustre de la Colònia Güell, Jaume Martínez Vendrell. Tots els partits del consistori hi va votar a favor, des de l'Entesa pel Progrés Municipal, la formació de l'ex-alcalde, com els dels PSC, ERC i CiU.

Jaume Martínez Vendrell va militar de jove al grup Nosaltres Sols!, al costat del qui fou batlle de Sant Just Desvern, Daniel Cardona. Durant la Guerra Civil va participar en el desembarcament a Mallorca, juntament amb la Centúria Rafael Casanova, formada per cent voluntaris santboians d’ERC i Estat Català, entre els quals hi tenia bons amics com en Joan Sardà. Ern els primers moments de la guerra i la revolució, en Jaume Martínez va formar part del comitè que va martinezvendrelldetentar el poder municipal a Santa Coloma de Cervelló. Més tard va ingressar a l’Escola de Guerra i va anar a lluitar com oficial al front d’Aragó, sempre a primera línia.


Va participar a la batalla del’Ebre com oficial  del 1er grup d’obusos Wickers. A la retirada del 39 va ser hospitalitzat però veient que els franquistes arribarien en poc temps al Baix Llobregat va donar-se ell mateix l’alta i va anar a casa a posar en ordre les coses i amagar armes i papers.


A la seva marxa cap a l’exili va passar per Sant Boi, on es va acomniadar de la seva dona a la plaça de l’Església. Les fermes conviccions que tenia el portaven a intentar-ho tot, a no donar res per perdut. Així, es va evadir quan va ser fet presoner durant la guerra i es va escapar també del camp de concentració de Sant Cebrià un cop acabada. Als camps d’Agde i Sant Cebrià es va trobar amb els companys de la Colònia i de Sant Boi qe militaven a ERC o a Estat Català i Nosaltres Sols, entre ells en Joan Sardà de Sant  Boi, amic que va ser inseparable en totes les aventures i militàncies polítiques de l’exili, les xarxes de pas de fronteres i la clandestinitat a l’interior.


Retornats a Catalunya comencen a configurar la resistència. Així, retorna clandestinament a Catalunya i participa en la fundació del Front Nacional de Catalunya el 1940 a París, organització en què més tard es faria càrrec de l’aparell militar. Intensament actius també amb la resistència francesa als nazis durant la II guerra mundial i al mateix temps fent accions de propaganda com penjar senyeres al port de Barcelona o a la Sagrada Família, en la fase més dura del règim franquista.

Detingut i empresonat del 1946 al 1952, es reincorpora al FNC fins el 1965. Poc després, i per encàrrec de Batista i Roca, engega de nou una organització armada per lluitar per l’alliberament de Catalunya. La policia el va vincular a l’ensinistrament, l’any 1974,  dels elements  l’Exèrcit Popular Català (EPOCA) que a partir de 1979 van engruixir les files de Terra Lliure. El 1979, ja amb 64 anys, és de detingut novament, fins el 1980. L’any següent torna a ser condemnat però es troba a l’exili. Finalment, sentint-se malalat i volent morir a la seva terra es presenta voluntàriament a l’Audiencia Nacional de Madrid el 1988 i el reclouen altra vegada. Després d'estades a diferents hospitals penitenciaris va poder morir a Barcelona el 26 de novembre de 1989. Va tenir el consòl de ser atès a l'hospital clínic de Barcelona pèr una infermera que era dels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans que va procurar per la seva dignitat i per les darreres comunicacions polítiques que va fer en els seus darrers dies.


 Els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans, organització de solidaritat de l’independentisme, el va defensar en el que es va anomenar “Cas Batista i Roca”, fent omnipresent a tots els Països Catalans el lema de “llibertat patriotes catalans”.  A la seva sortida de la presó se li va organitzar una rebuda a la Colònia Güell massiva i emotiva.

Per saber-ne més:

L'Audiència ha admès a tràmit una querella pel nom del carrer Martínez Vendrell Llibertat.cat

Inauguració d'una placa dedicada a Jaume Martínez Vendrell Llibertat.cat

Cal tenir penques...  Josep Sort

Jaume Martínez Vendrell, en homenatge Josep Sort

Martínez Vendrell Abel Caldera

Front Nacional de Catalunya (FNC)

 

Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2018 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid