Segons diverses fonts, el més probable és que la declaració tingui lloc
el mes de gener, un cop celebrades les eleccions presidencials a Sèrbia,
previstes per al proper dia 20 de gener. Si és necessari, però, hi
hauria una segona volta a celebrar el 3 de febrer. En aquest cas, molt
probablement, la declaració s'endarreria encara uns dies més.
Naturalment, el que es vol evitar és que una declaració d'independència
de Kosovo abans de les votacions excités els ànims i afavorís als
candidats serbis menys pro-europeistes, de manera que sortís escollit
un polític que desestabilitzés de nou l'escaquer balcànic.
Per la seva banda, el líder del Partit Demòcrata de Kosovo, guanyador de les eleccions legislatives del passat 17 de novembre, i ben probablement, futur Primer Ministre kosovar, Hashim Thaçi, s'ha declarat partidari d'una declaració d'independència coordinada amb la comunitat internacional, particularment amb els Estats Units i la Unió Europea. D'aquesta manera rebutja de ple, les demandes formulades des de determinats sectors de la societat kosovar, tals com els veterans de guerra, els estudiants i, molt particularment, el Moviment Vetëvendosje (Autodeterminació!), d'optar per una declaració unilateral d'independència sense cap mena de supervisió internacional. Segons el parer de Thaçi, una mesura d'aquest tipus deixaria Kosovo aïllada de la comunitat internacional, fet que dificultaria la seva implementació.
Tanmateix, sembla clar que finalment la Unió Europea es decantarà finalment per reconèixer la independència kosovar, malgrat el paper oposat d'alguns dels seus socis. Concretament, aquells que han expressat la seva escassa o poca simpatia al respecte són Xipre, Grècia, Romania, Eslovàquia i l'estat espanyol. Naturalment, tots ells no fan més que pensar en clau de política interna i, particularment, en l'efecte dominó que la independència kosovar pot tenir a l'interior de les seves fronteres. Tot i això, els quatre grans socis de la UE, és a dir, Alemanya, el Regne Unit, Itàlia i fins i tot França, semblen plenament decidits a forçar-ne el reconeixement. Així en la reunió del Consell Europeu celebrat a Brussel.les el passat 14 de desembre, els socis oferiren a Sèrbia la possibilitat d'accelerar la seva adhesió a la Unió, a canvi d'abandonar la seva postura d'aferrissada oposició a la independència de la seva, encara a hores d'ara, legalment, província meridional.
Els líders serbis, per una banda, temen que es tracti d'una trampa, i que un cop aconseguida la independència, els europeus es desdiguin de les seves promeses. Per altra banda, encara confien molt en el paper que tant Rússia com, en menor mesura, la Xina, poden jugar a l'interior del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, on totes dues disposen d'un poder de veto. Particularment, Rússia s'ha convertit en un aliat de primer nivell de Belgrad, i continua mantentint-se ferm en la seva posició de no acceptació de cap tipus d'acord final si aquest no compta amb el suport de Belgrad i de Pristina. En aquest sentit, el Consell de Seguretat té previst discutir la situació al Kosovo el proper dia 19 de desembre. Actualment, Kosovo és un territori que malgrat que encara forma part de Sèrbia, es troba, des del 1999, sota la protecció de les Nacions Unides, en virtut de la Resolució 1244. El seu futur, doncs, depèn del que estableixi el Consell de Seguretat. Una accessió a la independència amb el suport dels Estats Units i la Unió Europea, però sense el suport del Consell de Seguretat, probablement pel veto rus, obriria, no cal dir-ho, un escenari de profunda incertesa, perquè seria una flagrant violació del dret internacional. En aquests casos, sovint passa que guanya qui està disposat a arribar fins al final i a jugar-s'ho el tot pel tot. El problema, però, és que, si més no aparentment, tant serbis com kosovars, hi semblen del tot disposats. Els líders serbis pro-europeus, són conscients que renunciar a la sobirania del Kosovo, els abocaria a una derrota segura, per la qual cosa no gosen moure fitxa al respecte.
Més encara, recentment, el govern serbi sembla que cada cop intervé més directament en els afers quotidians (serveis socials, sanitat, ensenyament...) en els territoris kosovars de majoria sèrbia, situats al nord i a l'est de la província. Aquesta constatació ha indignat les autoritats kosovars que hi veuen un intent d'establir una duplicitat de jurisdiccions i no s'estan d'alertar sobre el risc d'una annexió per part de Sèrbia d'aquests territoris. Naturalment, aquesta presència directa de Belgrad a Kosovo, viola els acords de 1999, i no agrada en absolut a la comunitat internacional.
En definitiva, es pot ben bé dir, que s'està vivint una guerra de nervis, amb el risc que algun dels dos bàndols els acabin perdent i es torni a l'enfrontament armat, amb el consegüent efecte desestabilitzador, que, com una taca d'oli, es podria eixamplar cap a l'interior de la pròpia Sèrbia i a Macedònia -on hi viuen minories albaneses- i fins i tot a Bòsnia-Herzegovina.
La reactivació del conflicte podria donar una oportunitat a l'islamisme radical d'infiltrar-se entre els combatents kosovars, la immensa major part dels quals de religió musulmana, tot denunciant que Occident (i més concretament, els Estats Units) els ha abandonat a la seva sort.
Josep Sort
Per la seva banda, el líder del Partit Demòcrata de Kosovo, guanyador de les eleccions legislatives del passat 17 de novembre, i ben probablement, futur Primer Ministre kosovar, Hashim Thaçi, s'ha declarat partidari d'una declaració d'independència coordinada amb la comunitat internacional, particularment amb els Estats Units i la Unió Europea. D'aquesta manera rebutja de ple, les demandes formulades des de determinats sectors de la societat kosovar, tals com els veterans de guerra, els estudiants i, molt particularment, el Moviment Vetëvendosje (Autodeterminació!), d'optar per una declaració unilateral d'independència sense cap mena de supervisió internacional. Segons el parer de Thaçi, una mesura d'aquest tipus deixaria Kosovo aïllada de la comunitat internacional, fet que dificultaria la seva implementació.
Tanmateix, sembla clar que finalment la Unió Europea es decantarà finalment per reconèixer la independència kosovar, malgrat el paper oposat d'alguns dels seus socis. Concretament, aquells que han expressat la seva escassa o poca simpatia al respecte són Xipre, Grècia, Romania, Eslovàquia i l'estat espanyol. Naturalment, tots ells no fan més que pensar en clau de política interna i, particularment, en l'efecte dominó que la independència kosovar pot tenir a l'interior de les seves fronteres. Tot i això, els quatre grans socis de la UE, és a dir, Alemanya, el Regne Unit, Itàlia i fins i tot França, semblen plenament decidits a forçar-ne el reconeixement. Així en la reunió del Consell Europeu celebrat a Brussel.les el passat 14 de desembre, els socis oferiren a Sèrbia la possibilitat d'accelerar la seva adhesió a la Unió, a canvi d'abandonar la seva postura d'aferrissada oposició a la independència de la seva, encara a hores d'ara, legalment, província meridional.
Els líders serbis, per una banda, temen que es tracti d'una trampa, i que un cop aconseguida la independència, els europeus es desdiguin de les seves promeses. Per altra banda, encara confien molt en el paper que tant Rússia com, en menor mesura, la Xina, poden jugar a l'interior del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, on totes dues disposen d'un poder de veto. Particularment, Rússia s'ha convertit en un aliat de primer nivell de Belgrad, i continua mantentint-se ferm en la seva posició de no acceptació de cap tipus d'acord final si aquest no compta amb el suport de Belgrad i de Pristina. En aquest sentit, el Consell de Seguretat té previst discutir la situació al Kosovo el proper dia 19 de desembre. Actualment, Kosovo és un territori que malgrat que encara forma part de Sèrbia, es troba, des del 1999, sota la protecció de les Nacions Unides, en virtut de la Resolució 1244. El seu futur, doncs, depèn del que estableixi el Consell de Seguretat. Una accessió a la independència amb el suport dels Estats Units i la Unió Europea, però sense el suport del Consell de Seguretat, probablement pel veto rus, obriria, no cal dir-ho, un escenari de profunda incertesa, perquè seria una flagrant violació del dret internacional. En aquests casos, sovint passa que guanya qui està disposat a arribar fins al final i a jugar-s'ho el tot pel tot. El problema, però, és que, si més no aparentment, tant serbis com kosovars, hi semblen del tot disposats. Els líders serbis pro-europeus, són conscients que renunciar a la sobirania del Kosovo, els abocaria a una derrota segura, per la qual cosa no gosen moure fitxa al respecte.
Més encara, recentment, el govern serbi sembla que cada cop intervé més directament en els afers quotidians (serveis socials, sanitat, ensenyament...) en els territoris kosovars de majoria sèrbia, situats al nord i a l'est de la província. Aquesta constatació ha indignat les autoritats kosovars que hi veuen un intent d'establir una duplicitat de jurisdiccions i no s'estan d'alertar sobre el risc d'una annexió per part de Sèrbia d'aquests territoris. Naturalment, aquesta presència directa de Belgrad a Kosovo, viola els acords de 1999, i no agrada en absolut a la comunitat internacional.
En definitiva, es pot ben bé dir, que s'està vivint una guerra de nervis, amb el risc que algun dels dos bàndols els acabin perdent i es torni a l'enfrontament armat, amb el consegüent efecte desestabilitzador, que, com una taca d'oli, es podria eixamplar cap a l'interior de la pròpia Sèrbia i a Macedònia -on hi viuen minories albaneses- i fins i tot a Bòsnia-Herzegovina.
La reactivació del conflicte podria donar una oportunitat a l'islamisme radical d'infiltrar-se entre els combatents kosovars, la immensa major part dels quals de religió musulmana, tot denunciant que Occident (i més concretament, els Estats Units) els ha abandonat a la seva sort.
Josep Sort
Per saber-ne més:
Els amos del món es reuneixen. Llibertat.cat
Referèndums per donar i vendre. Llibertat.cat
Quin futur per a Kososvo? (1a part) Llibertat.cat 20.02.07
Quin estatus per Kosovo? El Pla Ahtisaari (2a part). Llibertat.cat 23.02.07
L’estatus de Kosovo: Negociacions a Viena (3a part). Llibertat.cat 24.02.07
