El G-8 és una de les instàncies internacionals més rellevants del món
contemporani. Constituïda en plena crisi mundial del petroli, l’any
1975, inicialment era composta per sis països: Estats Units, Japó,
Alemanya, França,el Regne Unit i Itàlia. Posteriorment, l’any 1977,
també va incorporar-s’hi el Canadà. Igualment s’adoptà la decisió de
convidar-hi el President de la Comissió Europea així com també el
President de torn de la Unió Europea. Molt més endavant, el 1994,
Rússia va ser invitada en unes condicions especials, fins que tres anys
després, per suggerència del llavors president nordamericà Bill Clinton, passà ser un membre de ple dret, completant-se d’aquesta manera l’actual composició.
La importància del G-8 rau per una banda, en el fet que els seus membres representen aproximadament el 65% de l’economia mundial. I de l’altra que es tracta d’una estructura poc o no gens burocratitzada, que actua més com a fòrum polític de discussió àgil i fins i tot desinhibida entre els seus membres, de manera que més que prendre decisions concretes, sobretot dibuixa línies d’acció que després han de ser concretades pels governs i altres instàncies internacionals on són presents els seus membres.
La importància del G-8 rau per una banda, en el fet que els seus membres representen aproximadament el 65% de l’economia mundial. I de l’altra que es tracta d’una estructura poc o no gens burocratitzada, que actua més com a fòrum polític de discussió àgil i fins i tot desinhibida entre els seus membres, de manera que més que prendre decisions concretes, sobretot dibuixa línies d’acció que després han de ser concretades pels governs i altres instàncies internacionals on són presents els seus membres.
De totes les activitats que porta a terme el G-8, sense cap mena de
dubte, la més important és la cimera anyal que celebra des del 1975. Es
tracta d’un esdeveniment clarament mediàtic que sobretot des del 2001,
s’ha convertit en l’objecte de protestes i manifestacions per part dels
moviments anti-globalització, pacifistes, ecologistes, etc. Aquell any,
la cimera va tenir lloc a Gènova i va acabar amb la mort d’un
manifestant anarquista i una repressió sense precedents de la policia
italiana sota les ordres del Primer Ministre Silvio Berlusconi.
Com a conseqüència d’aquell precedent, les cimeres posteriors han
tingut lloc for a de les grans ciutats, normalment en complexos
turístics o residencials fàcilment controlables per la policia
corresponent la qual acostuma a tenir una presència imponent per tal de
dissuadir els manifestants.
La resposta dels crítics a aquestes cimeres ha estat concentrar-se en la ciutat més propera possible a la cimera,accessible amb transport públic, i allà celebrar una cimera alternativa amb la participació d’organitzacions militants sectorials, ONGs, fins i tot moviments religiosos, sindicats, etc., que té per objectiu denunciar els desequilibris que es donen en el planeta. Igualment, també acostumen a tenir lloc importants manifestacions i mobilitzacions al carrer que, sovint són atacades per les forces policials, i generen un nombre important de ferits -per ambdós bàndols- i detinguts.
En el cas de la cimera d’enguany, els actes de protesta previs a l’inici de les reunions han tingut lloc a la propera ciutat de Rostock. Allà el dissabte passat va tenir lloc una important manifestació en contra de la celebració de la cimera, en la qual van participar 80.000 peersones, segons els organitzadors, i 25.000, segons la policia alemanya. Com a consequència dels enfrontaments que s’esdevingueren, prop de 520 persones van haver de ser ateses de ferides de diversa consideració. També uns 400 policies reberen cops i resultaren contusionats. Es practicaren centenars de detencions si bé al dia següent totes van ser deixades anar, tret de 20. És més que probable que aquests enfrontaments es repeteixin des al llarg dels tres dies que durarà la cimera, si bé això no obstaculitzarà el seu desenvolupament oficial per les raons apuntades més amunt.
Quant a l’ordre del dia de la trobada, ha estat elaborat, com correspon, al govern del país organtizador, en aquest cas Alemanya. Concretament, la Cancellera Angela Merkel, ha proposat un ordre del dia en el qual destaquen temes com el canvi climàtic, el creixement d’Àfrica i el paper que han de jugar les anomenades economies emergents, entre d’altres. En aquest sentit, la cimera comptarà amb la presència en qualitat de convidats de representants dels següents estats: Brasil, Xina, l’Índia, Mèxic, Sudàfrica, Egipte, Algèria, Nigèria, Senegal, Etiòpia i Ghana. Els membres del G8 també han reservat una sessió per reunir-se amb els màxims responsables d’algunes de les organitzacions econòmiques internacionals més importants, com són l’OCDE, el FMI, el Banc Mundial, l’Agencia Internacional de l’energia i l’Organització Mundial del Comerç (OMC).
Això no obstant, i com sovint passa, l’actualitat del moment pot fins i tot condicionar i desvirtuar aquesta agenda, curosament elaborada pels responsables tècnics de les diferents delegacions (els coneguts com a sherpes). En aquest cas, tot sembla indicar que la cimera de Heiligendamm, estarà condicionada pel pols que en els darrers dies estan mantenint els presidents rus i nordamericà, Putin i Bush, respectivament.
Efectivament, la intenció d’instal,lar un escut anti-míssils a Txèquia i Polònia per part dels Estats Units, ha estat considerat com un acte poc amistós per part de Rússia, que ha replicat amenaçant que els míssils russos poden tornar a apuntar a qualsevol lloc d’Europa. La contrarèplica de Bush ha estat recordar, cinicament, les mancances del procés democratitzador rus, extrem que ha enfurismat encara més el president Putin.
Per acabar-ho d’adobar, és molt probable que els Estats Units o algun altre dels participants europeus, posin damunt la taula la qüestió de la independència de Kosovo i aprofitin per pressionar Putin per que l’accepti o que com a mínim no faci servir el seu dret de veto a dins del Consell de Seguretat de l’ONU quan d’aquí a pocs dies es voti la proposta continguda en l’informe de delegat especial Matti Ahtisaari, d’acceptar una independència supervisada d’aquest territori sota protecció de l’ONU d’ençà 1999. Al respecte, Putin ja ha dit per activa i per passiva que s’oposa a qualsevol acord que no tingui el suport conjunt dels governs implicats, és a dir, del serbi i del kosovar. Atès que el primer es mostra totalment contrari a la proposta esmentada, l’interrogant és saber si Putin es mantindrà ferm o farà un intercanvi de cromos amb els seus interlocutors i en tot cas a canvi de què, acceptarà la independència del Kosovo. No és casual, en aquest sentit, que en una entrevista publicada el passat cap de setmana a Le Figaro, Putin va advertir que la independència de Kosovo pot obrir la porta a altres processos independentistes actualment en curs com poden ser els d’Ossètia del Sud, Abkhàzia o Transdniestr i que fins i tot pot tenir repercussions a Escòcia, Catalunya i el País Basc. Només per això, cal que en els propers dies, seguim amb atenció el desenvolupament d’aquesta cimera.
Josep Sort
La resposta dels crítics a aquestes cimeres ha estat concentrar-se en la ciutat més propera possible a la cimera,accessible amb transport públic, i allà celebrar una cimera alternativa amb la participació d’organitzacions militants sectorials, ONGs, fins i tot moviments religiosos, sindicats, etc., que té per objectiu denunciar els desequilibris que es donen en el planeta. Igualment, també acostumen a tenir lloc importants manifestacions i mobilitzacions al carrer que, sovint són atacades per les forces policials, i generen un nombre important de ferits -per ambdós bàndols- i detinguts.
En el cas de la cimera d’enguany, els actes de protesta previs a l’inici de les reunions han tingut lloc a la propera ciutat de Rostock. Allà el dissabte passat va tenir lloc una important manifestació en contra de la celebració de la cimera, en la qual van participar 80.000 peersones, segons els organitzadors, i 25.000, segons la policia alemanya. Com a consequència dels enfrontaments que s’esdevingueren, prop de 520 persones van haver de ser ateses de ferides de diversa consideració. També uns 400 policies reberen cops i resultaren contusionats. Es practicaren centenars de detencions si bé al dia següent totes van ser deixades anar, tret de 20. És més que probable que aquests enfrontaments es repeteixin des al llarg dels tres dies que durarà la cimera, si bé això no obstaculitzarà el seu desenvolupament oficial per les raons apuntades més amunt.
Quant a l’ordre del dia de la trobada, ha estat elaborat, com correspon, al govern del país organtizador, en aquest cas Alemanya. Concretament, la Cancellera Angela Merkel, ha proposat un ordre del dia en el qual destaquen temes com el canvi climàtic, el creixement d’Àfrica i el paper que han de jugar les anomenades economies emergents, entre d’altres. En aquest sentit, la cimera comptarà amb la presència en qualitat de convidats de representants dels següents estats: Brasil, Xina, l’Índia, Mèxic, Sudàfrica, Egipte, Algèria, Nigèria, Senegal, Etiòpia i Ghana. Els membres del G8 també han reservat una sessió per reunir-se amb els màxims responsables d’algunes de les organitzacions econòmiques internacionals més importants, com són l’OCDE, el FMI, el Banc Mundial, l’Agencia Internacional de l’energia i l’Organització Mundial del Comerç (OMC).
Això no obstant, i com sovint passa, l’actualitat del moment pot fins i tot condicionar i desvirtuar aquesta agenda, curosament elaborada pels responsables tècnics de les diferents delegacions (els coneguts com a sherpes). En aquest cas, tot sembla indicar que la cimera de Heiligendamm, estarà condicionada pel pols que en els darrers dies estan mantenint els presidents rus i nordamericà, Putin i Bush, respectivament.
Efectivament, la intenció d’instal,lar un escut anti-míssils a Txèquia i Polònia per part dels Estats Units, ha estat considerat com un acte poc amistós per part de Rússia, que ha replicat amenaçant que els míssils russos poden tornar a apuntar a qualsevol lloc d’Europa. La contrarèplica de Bush ha estat recordar, cinicament, les mancances del procés democratitzador rus, extrem que ha enfurismat encara més el president Putin.
Per acabar-ho d’adobar, és molt probable que els Estats Units o algun altre dels participants europeus, posin damunt la taula la qüestió de la independència de Kosovo i aprofitin per pressionar Putin per que l’accepti o que com a mínim no faci servir el seu dret de veto a dins del Consell de Seguretat de l’ONU quan d’aquí a pocs dies es voti la proposta continguda en l’informe de delegat especial Matti Ahtisaari, d’acceptar una independència supervisada d’aquest territori sota protecció de l’ONU d’ençà 1999. Al respecte, Putin ja ha dit per activa i per passiva que s’oposa a qualsevol acord que no tingui el suport conjunt dels governs implicats, és a dir, del serbi i del kosovar. Atès que el primer es mostra totalment contrari a la proposta esmentada, l’interrogant és saber si Putin es mantindrà ferm o farà un intercanvi de cromos amb els seus interlocutors i en tot cas a canvi de què, acceptarà la independència del Kosovo. No és casual, en aquest sentit, que en una entrevista publicada el passat cap de setmana a Le Figaro, Putin va advertir que la independència de Kosovo pot obrir la porta a altres processos independentistes actualment en curs com poden ser els d’Ossètia del Sud, Abkhàzia o Transdniestr i que fins i tot pot tenir repercussions a Escòcia, Catalunya i el País Basc. Només per això, cal que en els propers dies, seguim amb atenció el desenvolupament d’aquesta cimera.
Josep Sort
