Un idea errònia dels Mossos d’Esquadra.
Els
mitjans de comunicació i els seus treballadors, sovint se’ns critica
pel nostre suposat partidisme, o pel nostre rigor. Molts cops se’ns
acusa de ser instruments que els poders econòmics o els govern de torn
manipulen al seu propi interès. La majoria dels treballadors de Canal
Terrassa TV, els delegats sindicals de Canal Terrassa i els
responsables i treballadors de Locàlia Vallès volem trencar una llança
a favor de la llibertat que molts mitjans i periodistes volen defensar,
i que molts cops no tenim o no se’ns deixa exercir. Llibertats que
quedarien clarament acotades per un seguit de punts com podria ser
l’Estatut del Periodista Professional (EPP), una sèrie de pautes
elaborades per professionals, amb el propòsit de regular el sector.
L’exemple
més clar del que suposa una retallada en els nostres drets i de retruc,
en el dret a la informació, s’ha donat aquestes darreres setmanes a
Terrassa, quan els Mossos d’Esquadra han fet tots els possibles per
obtenir les imatges enregistrades pels mitjans locals que vam cobrir la
manifestació dels col·lectius i entitats que “gestionaven” el Centre
Social Okupat “Les Oblidades”.
Anem a
pams. Explicarem primer els fets i després exposarem quin és l’error
que cometen els Mossos d’Esquadra i com ens afecta als periodistes i a
la societat en general.
El passat dimecres
14 de novembre, a les 6 del matí, el Centre Social Okupat “Les
Oblidades” va ser desallotjada pels Mossos d’Esquadra. Amb cinc
furgonetes d’antiavalots aparcades a l’entrada de l’edifici, i diverses
dotacions pels voltants, es va procedir a un desallotjament del qual
l’Assemblea del Centre Social no tenia cap constància del procediment
legal. Uns minuts després arribarien uns quants joves que participaven
de l’espai, per recollir material que encara restava dins l’edifici. La
policia autonòmica els va permetre l’entrada després d’identificar-los
un per un.
A les poques hores del
desallotjament es va realitzar una manifestació de protesta, a la que
es va convocar a alguns mitjans i d’altres es van assabentar dels fets
mitjançant diverses fonts. Els joves que protestaven quedaven
concentrats al vespre a la Plaça Vella, per continuar després les seves
reivindicacions en forma de manifestació pel centre de Terrassa. Van
mostrar el seu rebuig al desallotjament amb pintades a entitats
bancàries i immobiliàries, i amb un seguit de consignes vàries. Mentre
la premsa gràfica, gravava o fotografiava els manifestants tot
intentant no enregistrar cap policia per qüestions de seguretat, la
Policia Municipal i els Mossos d’Esquadra van deixar avançar la
protesta pels carrers del centre, regulant així la circulació, i
evitant la confrontació directa amb els manifestants. Un cop acabada la
marxa sense incidents, la policia de paisà va identificar alguns dels
participants.
El dia següent, els Mossos
d’Esquadra van trucar a les dues televisions d’àmbit local (no tenim
constància que ho hagin fet a la resta de mitjans) per demanar les
imatges de la manifestació, segons diuen “per avaluar la seva actuació”
davant de la protesta. Els treballadors que van participar en el
seguiment de la marxa, no entenem aquesta petició. Donat que els
mateixos cossos de seguretat podien veure que en cap moment no es va
enregistrar cap policia i per tant no es pot comprovar la manera de
procedir dels Mossos durant la protesta.
Després
de la negativa de les dues televisions a cedir les imatges, els Mossos
van tornar a trucar a les dues cadenes per tal d’informar que s’estaven
engegant els tràmits legals pertinents per obtenir les imatges via
ordre judicial. I és just aquí on rau l’error de la policia
autonòmica.
Podem estar a favor o en
contra de l’Okupació, així com també podem està més o menys d’acord amb
la manera de protestar dels col·lectius implicats, de la mateixa
manera que també podem discrepar o estar conformes amb la manera
d’actuar de la policia en el desallotjament i la posterior protesta.
Aquestes opinions personals que un pot tenir, sorgeixen al valorar allò
que cadascú ha vist o ha escoltat al viure els fets, o en cas de no
trobar-se “in situ” la valoració emergeix després de veure els
esdeveniments, sentir-los, o llegir-los a través dels mitjans de
comunicació. Aquest dret, el dret de poder rebre informació, es coneix
amb el nom de “dret a la informació”, i està contemplat com a dret
indiscutible tan per la Unesco, com pel Consell europeu, i per la
Constitució espanyola. Per desgracia, però, aquest dret se’ns nega de
manera indirecta, en el moment que els Mossos o altres cossos de
seguretat exigeixen les imatges via ordre judicial. Sobretot perquè no
és tasca dels periodistes fer la feina que correspon als cossos de
seguretat de l’Estat. Els cossos policials tenen mitjans més que
suficients per a realitzar la seva tasca. I el que és més greu, aquest
requeriment suposa un greu atemptat a la condició dels periodistes ja
que en propers actes similars, els periodistes podrien ser vistos més
com informadors de la policia que no pas com a informadors de la
ciutadania, amb el risc que podria suposar per a la seva integritat
física i moral. No cal dir també que aquest fet podria influir
negativament en la realització del treball del periodista i per tant,
fer-ne disminuir la qualitat de la informació.
És
per això, perquè creiem en la defensa d’aquests drets fonamentals i per
la llibertat que se suposa que hauríem de tenir els mitjans de
comunicació i la ciutadania, que la majoria dels treballadors de Canal
Terrassa TV, els delegats sindicals de Canal Terrassa i el col·lectiu
de treballadors i responsables de Localia Vallès condemnem aquesta
decisió, així com les successives pressions policials dels Mossos
d’Esquadra per obtenir aquestes imatges.
Treballadors de Canal Terrassa TV, delegats sindicals de Canal Terrassa i el col·lectiu de treballadors i responsables de Localia Vallès.
Manifest contra les cessions d’imatges i a favor la llibertat d’informació.
Davant
els reiterats rumors existents que els Mossos d’Esquadra sol·liciten
una còpia de les imatges gravades del desallotjament d’ahir i de la
posterior manifestació de protesta; així com les còpies ja cedides en
etapes anteriors, la delegació del Sindicat de Periodistes de Catalunya
a Canal Terrassa manifestem:
- Que no
s’han de cedir mai, sota cap circumstància, cap imatge enregistrada als
cossos de seguretat de l’estat, doncs atempta a la llibertat de premsa
i d’informació.
- Que considerem que
aquesta és una petició inadmissible en una societat democràtica, perquè
la tasca dels periodistes és treballar per al dret a la informació de
la ciutadania i mai, en cap cas, ens correspon a nosaltres fer la feina
dels cossos de seguretat de l’Estat.
- Que
aquest requeriment suposa un greu atemptat a la condició del periodisme
i dels periodistes, ja que en les vinents situacions similars, els
participants poden veure els periodistes més com a policies que com a
informadors de la ciutadania, patint així un doble risc; el risc físic
i personal del periodista que va a cobrir l’acte, com ja ha passat més
d’un cop amb treballadors d’aquesta empresa en ocasions anteriors; i el
risc que implica per a la qualitat de la informació que ha de rebre la
ciutadania, objectiu principal de qualsevol periodista i empresa
d’informació.
- Que l’empresa no pot
cedir a aquests tipus de peticions, emparant-se sota cap mena
d’intercanvi entre estaments públics, per tal de seguir mantenint una
bona relació entre les dues institucions, o per obtenir possibles
tractes de favor, ja que l’únic que s’assoleix amb aquestes cessions és
desprestigiar l’empresa, al mateix temps puguin menystenir als nostres
treballadors.
Delegació Sindical del Sindicat de Periodistes de Catalunya a la Societat Municipal de Comunicació de Terrassa.
Per saber-ne més:
El Grup Barnils dóna suport als fotògrafs que decideixin no lliurar material delator als Mossos. Llibertat.cat