El carnaval, o carnestoltes, és en el que s’han convertit avui en dia les ancestrals festes paganes d’hivern, molt lligades al camp, a la producció de la terra i a que s’acosta la primavera. Amb l’arribada del catolicisme, i en contraposició a la litúrgia de la quaresma, i la penitència que aquesta suposava, el carnestoltes, que es celebra tot just abans d’aquesta, a partir del dijous gras, fou la veritable festa popular. Així doncs, el rei Carnestoltes, amb un nom provinent del llatí i que fa referència a la prohibició de menjar carn (carnus tultus, carns prohibides) a partir del dimecres cendra, és l’abanderat de la disbauxa durant els propers dies en contraposició a la vella Quaresma, que simbolitza l’oració, l’abstinència i el recolliment per a les properes set setmanes.
l’Esglèsia Catòlica, fidel a la seva filosofia, ha optat per integrar o provar de descafeïnar en la mesura del possible aquesta celebració dins dels seus rituals, si bé en determinats moments, com ara durant la dictadura franquista, els carnestoltes van ser prohibits, tot i que a vegades sense massa èxit. Així doncs, encara que avui una i altra festa mantinguin relació, el cert és que el carnestoltes té una importància simbòlica en tant que ha sobreviscut al pas dels segles mercès al suport popular, tot i els entrebancs rebuts per part dels sectors més reaccionaris segle rere segle, i que encara avui segueixen d’alguna manera vigents, com per exemple a Valls, degut al cartell de l’edició del 2005 que fou considerat una ofensa al parodiar l’escena del “sant sopar” i retirat per odre judicial, amb espectacle inclòs per part d’un mossèn. En tot cas, enguany Valls repetirà celebració el dissabte a la vesprada.
En tant que ens trobem davant d’una festa molt antiga, el costumari català, a bastament recollit per Joan Amades especialment en la obra del mateix nom, és molt ric en celebracions específiques, algunes tant interessants com les de Vinçà, al sud de les Alberes, degut a la importància que hi té el tió.
Si bé hi haurà celebracions a moltíssimes poblacions arreu del país, per les seves peculiaritats o per la festa que generen destaquem carnavals com el de Solsona, amb la bramada i penjada del ruc i els seus gegants bojos, el de Molins de Rei amb el seu camell, el de Tarragona, amb la seva bóta, el de Vilanova i la Geltrú, amb la seva batalla de caramels i amb el seu xató, el concorregut carnestoltes de Pego , el carnaval de Sitges, amb les rues de la disbauxa i de l’extermini, o bé d’altres com el de Vinaròs i el de Sallent, conegut per la seva festa i on destaca la guerra de farina.
D’altra banda, s’organitzen diverses festes de disfresses de petit format, de mercat caràcter reivindicatiu, a d’altres poblacions com ara a Tarragona, Tortosa, o Sants (Barcelona).
l’Esglèsia Catòlica, fidel a la seva filosofia, ha optat per integrar o provar de descafeïnar en la mesura del possible aquesta celebració dins dels seus rituals, si bé en determinats moments, com ara durant la dictadura franquista, els carnestoltes van ser prohibits, tot i que a vegades sense massa èxit. Així doncs, encara que avui una i altra festa mantinguin relació, el cert és que el carnestoltes té una importància simbòlica en tant que ha sobreviscut al pas dels segles mercès al suport popular, tot i els entrebancs rebuts per part dels sectors més reaccionaris segle rere segle, i que encara avui segueixen d’alguna manera vigents, com per exemple a Valls, degut al cartell de l’edició del 2005 que fou considerat una ofensa al parodiar l’escena del “sant sopar” i retirat per odre judicial, amb espectacle inclòs per part d’un mossèn. En tot cas, enguany Valls repetirà celebració el dissabte a la vesprada.
En tant que ens trobem davant d’una festa molt antiga, el costumari català, a bastament recollit per Joan Amades especialment en la obra del mateix nom, és molt ric en celebracions específiques, algunes tant interessants com les de Vinçà, al sud de les Alberes, degut a la importància que hi té el tió.
Si bé hi haurà celebracions a moltíssimes poblacions arreu del país, per les seves peculiaritats o per la festa que generen destaquem carnavals com el de Solsona, amb la bramada i penjada del ruc i els seus gegants bojos, el de Molins de Rei amb el seu camell, el de Tarragona, amb la seva bóta, el de Vilanova i la Geltrú, amb la seva batalla de caramels i amb el seu xató, el concorregut carnestoltes de Pego , el carnaval de Sitges, amb les rues de la disbauxa i de l’extermini, o bé d’altres com el de Vinaròs i el de Sallent, conegut per la seva festa i on destaca la guerra de farina.
D’altra banda, s’organitzen diverses festes de disfresses de petit format, de mercat caràcter reivindicatiu, a d’altres poblacions com ara a Tarragona, Tortosa, o Sants (Barcelona).
