El 26 de juliol de 1953, amb l’assalt a la caserna de Moncada, va començar la insurrecció contra la dictadura de Batista. L’atac, d’uns 200 homes, va fracassar i el seu cap, el jove advocat Fidel Castro Ruz, va ser condemnat a 15 anys de presó a l’illa de Pinos. Aleshores, el règim semblava assegurat i, quan la situació política es va calmar, Batista va anunciar que les eleccions es realitzarien a finals de 1954. El seu principal adversari, Grau San Martín, va renunciar a la campanya just abans de les eleccions, denunciant que s’atemoria als seus seguidors. Batista va ser llavors reelegit sense cap oposició i després de prendre possessió de la presidència, el 24 de febrer de 1955, va restablir la Constitució i va atorgar amnistia els presoners polítics; entre ells es trobava Fidel Castro, que es va exiliar primer als Estats Units i després a Mèxic.
El 2 de desembre de 1956, Fidel Castro va tornar a Cuba amb una força de 82 homes, dels quals 70 van morir en combat tan bon put van desembarcar del vaixell Granma a la platja de las Coloradas, al sud-oest de l’illa. Castro, el seu germà Raúl i Ernesto Che Guevara es trobaven entre els 12 supervivents, els quals es van endinsar a la Sierra Maestra, on van organitzar el Moviment 26 de Juliol, anomenat així per tal de commemorar l’alçament de 1953. A la serra, el Moviment va rebre el suport de bona part dels camperols i va començar una guerra contra el govern que va durar dos anys. Aleshores, l’illa es trobava completament lliurada al capitalisme dels EUA, que controlava el 90% de les mines i de les hisendes, el 40% de la indústria sucrera, el 80% dels serveis públics i el 50% dels ferrocarrils i de la indústria petrolera.
El 17 de març de 1958, Fidel Castro va fer una crida a la rebel·lió general. Les seves forces van aconseguir triomfs constants i a finals d’any van acabar pràcticament amb la resistència de l’exèrcit de Batista. Al desembre de 1958, amb el suport del Partit Popular Socialista, van avançar vers l’Havana. Batista va fugir de la capital l’1 de gener de 1959 cap a Santo Domingo. Fidel Castro va entrar set dies després. Es va establir un govern provisional presidit per Manuel Urrutia Lleó, encara que el poder efectiu estava en mans de Castro, el qual a mitjan febrer de 1959 va accedir al càrrec de primer ministre. El juliol de 1959, Urrutia, descontent per la negativa de Castro a convocar eleccions, va ser substituït per Oswaldo Dorticós. El nou govern adoptà mesures radicals: Llei de Reforma Agrària, que lliurava la terra als camperols, creació d’un exèrcit nacional i alfabetització de la població.
Per saber-ne més:
