Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
1942 Atemptat falangista de Begoña

1942 Atemptat de Begoña: un grup de falangistes llencen una granada contra un acte requeté amb el resultat d'un centenar de ferits

16/08/1942 Tal dia com avui

El 16 d'agost de 1942 es va produir  l'atemptat de Begoña, en què falangistes contraris a la unificació amb els carlins van llançar dues granades a la sortida d'una missa a la basílica de Begoña (Bilbao). Un dels responsables de l'atemptat va ser el falangista Juan-José Domínguez, que va llençar una bomba de mà contra els requetés (carlins) i en va ferir un centenar. El general Franco va fer fusellar temps després l'autor de l'atemptat per les greus tensions que va crear en l'equilibri entre falangistes i monàrquics requetés al si del govern.

El 15 d’agost de 1942 es van publicar a l’Estat espanyol unes declaracions molt germanòfiles de Serrano Suñer, cunyat del general Franco, a la revista «Macht und Wille». El dia segünet es van produir els greus successos de la Basílica de Begoña, una mostra del xoc entre els diversos interessos que convivien al si de dictadura feixista.

S’hi celebrava una missa a la qual assistia el general Varela, ministre de l’Exèrcit, i a la sortida hi va haver una sagnant batussa entre carlistes i falangistes. El conflicte es va iniciar amb  crits de ¡Viva España! i Viva el rey!, i altres atacs i insults entre els dos grups. La baralla i els insults van acabar amb el llençament de dues bombes (granades de mà) que van causar 72 ferits entre els que assistien a la missa. Varela va telefonar immediatament Franco per informar que no havia estat un atemptat contra la seva persona i li va donar la seva versió dels fets. Es tractava d’una reacció violenta contra una expressió de sentiments monàrquics i una mostra de rebuig envers la Monarquia d’algun sector falangista. Els autors del llençament de les granades van ser ràpidament jutjats. I dos d’ells -Calleja i Domínguez- condemnats a mort. Calleja fou indultat per ser mutilat de guerra  i Domínguez executat.
 

Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2022 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid