El 16 d'agost de 1942 es va produir l'atemptat de Begoña, en què falangistes contraris a la unificació amb els carlins van llançar dues granades a la sortida d'una missa a la basílica de Begoña (Bilbao). Un dels responsables de l'atemptat va ser el falangista Juan-José Domínguez, que va llençar una bomba de mà contra els requetés (carlins) i en va ferir un centenar. El general Franco va fer fusellar temps després l'autor de l'atemptat per les greus tensions que va crear en l'equilibri entre falangistes i monàrquics requetés al si del govern.
S’hi celebrava una missa a la qual assistia el general Varela, ministre de l’Exèrcit, i a la sortida hi va haver una sagnant batussa entre carlistes i falangistes. El conflicte es va iniciar amb crits de ¡Viva España! i Viva el rey!, i altres atacs i insults entre els dos grups. La baralla i els insults van acabar amb el llençament de dues bombes (granades de mà) que van causar 72 ferits entre els que assistien a la missa. Varela va telefonar immediatament Franco per informar que no havia estat un atemptat contra la seva persona i li va donar la seva versió dels fets. Es tractava d’una reacció violenta contra una expressió de sentiments monàrquics i una mostra de rebuig envers la Monarquia d’algun sector falangista. Els autors del llençament de les granades van ser ràpidament jutjats. I dos d’ells -Calleja i Domínguez- condemnats a mort. Calleja fou indultat per ser mutilat de guerra i Domínguez executat.
