La Veu de Catalunya va ser un diari en català que nasqué a Barcelona de 1899 fins al 8 de gener de 1937.
Fou posterior a la publicació homònima que aparegué l'estiu de 1880 com a títol alternatiu del Diari Català de Valentí Almirall, diari que adoptà altres noms com Lo Tibidabo o Lo Catalanista, per superar la censura i els suspensions del diari progressista i catalanista.
La Veu de Catalunya publicava dues edicions diàries i impulsà altres publicacions i suplements i inicià l'edició diària sota la direcció d'Enric Prat de la Riba amb una orientació eminentment política i defensora del programa de la Lliga Regionalista.
Aquest diari va estar suspès per articles publicats el 1900, 1901 i 1902 i, amb motiu de la convocatòria de l'Assemblea de Parlamentaris (1917), per tal d'evitar que els parlamentaris tinguessin una tribuna pública escrita. I per esquivar les suspensions va aparèixer amb altres noms (La Creu de Catalunya, Diari de Catalunya, La Veu de Barcelona, El Poble Català...).
La redacció de La Veu de Catalunya va ser assaltada per un grup de militars espanyols el 25 de novembre de 1905, en el marc dels fets del ¡Cu-Cut! i que fou l'inici d'un procés de repressió a la societat catalana a través de la Llei de Jurisdiccions, la qual cosa va estimular la creació de la Solidaritat Catalana, aliança de partits catalans que esdevindria triomfadora en les eleccions al parlament de 1907.
Al juliol del 1936 es van intervenir les instal·lacions de La Veu de Catalunya , tot i que continuà essent publicat amb subtítols definidors dels canvis d'orientació política.
