La matinada del dia 14, 3.000 membres de diversos cossos policials van irrompre a la ciutat violentament pels 56 carrers bloquejats on hi havia acampades famílies senceres, en una protesta que incialment reivindiva millores en les condicions laborals dels mestres. Segons Sara Méndez, membre de la Red Oaxaqueña de Drets Humans: van utilitzar un ús excessiu de la força contra persones que solament tenien pals i pedres. Per contra, la policia es va armar de brutalitat i va usar armes de foc i un helicòpter des d´on es llençaven boles de gas lacrimògen directes a la gent. Resultat de l´ofensiva: la mort de dos mestres per cops i, fins i tot, dos casos d´avortament entre d´altres greuges.
Eduardo Castellanos, membre de Radio Plantón, explicava: un cop la població es desperta d´aquesta sorpresa, amaguen els seus fills i s´uneixen i reagrupen. La força popular va poder amb la policia, que va acabar fugint. Van haver-hi detinguts de les dues parts. Els homes i dones van atrapar policies, que més tard van servir com a objecte d´intercanvi amb el mestres detinguts en l´ofensiva.
L'intent de desallotjament va propiciar la solidaritat de molts sectors silenciats de l´estat d’Oaxaca, fins llavors dividits, i precipitaren una unió molt important entre pagesos, indígenes, estudiants i, en definitiva, el poble d´Oaxaca. Així doncs, amb el magisteri reforçat, es va decidir anar més enllà de les inicials demandes magisterials i la lluita es va encaminar a un únic punt: la destitució del responsable Ulises Ruiz.
