Conclusions preliminars d'Osona Decideix
Enorme ressò. Mai, des dels Jocs Olímpics de Barcelona 92, s’havia parlat tant de Catalunya arreu del món. I mai, en termes absoluts, s’havia parlat tant de la independència de Catalunya. En aquest sentit, purament quantitatiu, els referèndums han assolit un èxit sense pal·liatius. Informacions contrastades. Quant a la qualitat de la informació, val a dir que s’ha aconseguit un altre èxit remarcable: molts periodistes s’han desplaçat sobre el terreny –especialment a Osona- i han verificat fonts en directe. No sempre és la tònica habitual amb els corresponsals, fins i tot amb els que estan radicats a Madrid.
Lideren els grans mitjans europeus. La cobertura potser ha estat menor en el cas dels mitjans americans i asiàtics, que sovint han begut d’agències. Pel que fa a la cobertura europea, però, tots els grans diaris, ràdios i TVs han seguit el tema directament, i han ofert sovint titulars en portada.
Resultats menors. Així com la informació prèvia és amplíssima i altament positiva, les notícies posteriors al 13D són menys abundants, basades en agències i de signe irregular. Des de les lleument elogioses (Le Monde, BBC, AFP, Financial Times) fins a les que desmereixen del tot la baixa participació (Libération, DPA, Reuters).
La nacionalitat influeix poc. No es detecten tendències positives o negatives dels mitjans segons la nacionalitat; hi ha de tot entre els francòfons, com també entre anglòfons, etc. Sembla que les valoracions depenen més de l’actitud del periodista: els que han trepitjat el terreny solen ser molt més favorables. Per grau d’atenció i volum de notícies, la premsa francesa destaca en primer lloc, seguit de la britànica, la italiana i l’alemanya.
L’Estatut en l’origen. La majoria de mitjans assenyalen les frustracions a l’entorn de l’Estatut com l’arrel del moviment independentista o, si més no, com a motor de les consultes. Les dilacions i el temor als retalls del TC sol ser vist com el detonant concret de la iniciativa.