El procés de Beauvau ha comptat amb el suport de gran part de les formacions representades a la Col·lectivitat de Còrsega, governada des del 2017 pel nacionalisme cors. No obstant això, l’organització independentista corsa Nazione se’n va desmarcar en la seva assemblea general celebrada el passat 14 de juny de 2026. Així mateix també es va expressar en un comunicat l’organització armada FLNC el passat 6 d’agost de 2026.
El rebuig independentista a l’estatut de Beauvau es fonamenta en els eixos següents:
Primer. La negació dels drets nacionals del poble cors, que queda relegat a la categoria de “comunitat insular”.
Segon. L’absència d’un poder legislatiu que redueix l’autonomia a un ens regional subsidiari de poder francès.
Tercer. L’aplicació de l’esmena 111, impulsada per Ugo Bernalicis, diputat de La France Insoumise, que imposa una lectura restrictiva de l’article 1 de la Constitució francesa sobre el principi de la igualtat dels ciutadans davant de llei, amb la qual cosa s’impedeix el desplegament de mesures com l’estatut de resident per reservar la compra de béns immobiliaris a Còrsega, l’oficialitat de la llengua corsa, la corsització dels llocs de treball, l’accés preferent dels joves corsos al crèdit bancari o el cens electoral cors.
Quart. El cens electoral de l’estat francès contempla que qualsevol persona censada esdevé automàticament cors encara que no faci ni un dia que resideixi a Còrsega. L’arribada constant de francesos que s’instal·len a Còrsega fa que la batalla pel cens electoral, igual que succeeix a Kanaky, sigui uns dels aspectes cabdals de desacord.
L’independentisme cors considera que els polítics que han menat el procés de negociacions de Beauvau han fracassat perquè sota l’argument gradualista en realitat han renunciat als principis bàsics del moviment d’alliberament nacional i han abocat Còrsega a una francesització encoberta sota l’etiqueta d’una autonomia buida de contingut real. Alternativament, proposen engegar una nova etapa política que graviti entorn del dret a l’autodeterminació del poble cors, d’acord amb el dret internacional i amb els propis referents històrics com ara la constitució de de Paoli al segle XVIII. L’independentisme planteja reagrupar el nacionalisme cors per articular un nou desafiament i transitar de l’autonomisme a una estratègia de sobirania. En aquest sentit, advoquen per fer foc nou i redreçar l’energia del moviment en tots els fronts a fi d’assolir, en quinze o vint anys, un nou equilibri de forces enfront de les autoritats de París a fi de desplegar els mitjans institucionals que garanteixin la supervivència del poble cors i el dret a decidir directament el seu estatus polític.
L’independentisme català faria bé de prendre nota del debat existent al si del nacionalisme cors i, sobretot, hauria d’estrènyer els vincles amb l’independentisme cors i revisar la seva política d’aliances amb aquells sectors que han optat per donar suport al procés de Beauvau.
Les Ghjurnate Internaziunale, celebrades a Corti el 8-9 d’agost de 2026, no només han servit per donar a conèixer la cruïlla històrica en la qual es troba el poble cors, sinó per posar de manifest la necessitat imperiosa de combatre plegats el procés de recomposició del colonialisme francès. No anirem enlloc si els catalans seguim entretinguts amb el canvi nominal d’un departament francès o havent de pidolar respecte a les institucions d’una UE controlada pels nostres opressors; és urgent retrobar-nos amb l’espai geopolític de la Mediterrània, amb els germans de Còrsega, Sardenya, Sicília, Cabília i Occitània i, també, de sumar-nos activament, junt amb Kanaky, Guadalupe, la Guaiana o Martinica, al Front Internacional de Descolonització.
