València ha commemorat aquest divendres el vintè aniversari de l'accident de la línia 1 de Metrovalència, el pitjor sinistre ferroviari registrat en un metro a l'Estat espanyol. El 3 de juliol de 2006, a les 13.03 hores, un comboi va descarrilar en una corba situada entre les estacions de Plaça d'Espanya i Jesús. El balanç va ser devastador: 43 persones van perdre la vida i 47 més van resultar ferides.
Vint anys després, l'Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol (AVM3J) ha tornat a convocar la ciutadania davant del monument dedicat a les víctimes, situat prop de l'antiga estació de Jesús. L'homenatge ha comptat també amb la participació de les tres principals associacions de víctimes de la DANA del 29 d'octubre de 2024 i de l'Associació Veïnal de Patraix, que va donar suport als familiars des dels primers moments de la tragèdia.
Coincidint amb l'acte, Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana ha aturat durant un minut la circulació de Metrovalència i del TRAM d'Alacant, mentre que les institucions valencianes han celebrat minuts de silenci i han fet onejar les banderes a mig pal en record de les víctimes.
Una tragèdia que hauria pogut evitar-se
Les investigacions posteriors van concloure que el tren circulava a uns 80 quilòmetres per hora en un tram limitat a 40. El comboi no disposava dels sistemes automàtics de frenada ni de les balises de seguretat que haurien pogut evitar el descarrilament o reduir-ne les conseqüències. Totes les víctimes mortals viatjaven al primer vagó del tren.
Anys més tard, la comissió d'investigació de les Corts Valencianes va concloure que l'accident havia estat «previsible i evitable» i va atribuir responsabilitats polítiques a diversos càrrecs del govern valencià de l'època, encapçalat per Francisco Camps, així com a responsables de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana. El dictamen també va denunciar que les víctimes van ser desateses institucionalment i que es va ocultar informació rellevant sobre les causes del sinistre.
Vint anys de memòria i reivindicació
L'accident va coincidir amb la visita de Benet XVI a València, un esdeveniment que el govern valencià del Partit Popular havia convertit en el gran aparador institucional d'aquell estiu. Les víctimes han denunciat reiteradament que aquella circumstància va afavorir una estratègia política i mediàtica orientada a minimitzar l'impacte del sinistre, atribuint tota la responsabilitat al maquinista, que també va perdre la vida, i evitant una investigació exhaustiva sobre les deficiències del sistema de seguretat.
Cal recordar que els familiars es van concentrar cada dia 3 de mes a la plaça de la Mare de Déu per exigir veritat, justícia i reparació. La seva perseverança va acabar trencant el silenci institucional i social, fins al punt que, amb el canvi de govern de la Generalitat el 2015, les institucions valencianes van demanar perdó per la gestió de la tragèdia i es va impulsar una nova investigació parlamentària que va desmuntar la versió oficial dels primers mesos.
Vint anys després, els rellotges del monument commemoratiu s'han tornat a aturar simbòlicament a les 13.03 hores. Però la memòria de les víctimes continua viva gràcies a la perseverança d'un col·lectiu que ha convertit el dolor en una defensa permanent de la veritat, la transparència i les responsabilitats públiques.
