Plataforma per la Llengua ha presentat una denúncia davant la Inspecció de Treball i Seguretat Social contra l'empresa d'espais de cotreball Aticco per un presumpte cas de discriminació lingüística que, segons l'entitat, va culminar amb l'acomiadament d'una treballadora pel fet d'utilitzar habitualment el català en l'exercici de les seves funcions.
Segons explica l'entitat, la denúncia demana que la Inspecció investigui si l'empresa va imposar el castellà com a llengua obligatòria de comunicació en un dels seus centres de treball de Barcelona i si aquesta pràctica va comportar una limitació dels drets lingüístics de la plantilla. L'entitat també sol·licita que, si els fets es confirmen, s'adoptin les mesures correctores i les sancions que corresponguin.
Plataforma per la Llengua considera especialment greu que la carta d'acomiadament, datada el 20 de febrer de 2026, incorpori diversos retrets relacionats explícitament amb l'ús del català. Segons l'entitat, el document recrimina a la treballadora haver iniciat converses en català amb companys, tècnics o clients, haver mantingut aquesta llengua en comunicacions professionals i haver utilitzat un missatge automàtic de correu electrònic redactat en català i anglès. També assegura que la carta esmenta que, en diverses ocasions, se li havia demanat que canviés al castellà, fins i tot quan els interlocutors entenien perfectament el català.
«La llengua oficial d'Aticco és el castellà»
La treballadora va exercir com a coworking manager al centre que Aticco té al carrer Tapineria, al barri Gòtic de Barcelona, entre el maig de 2025 i el febrer de 2026.
Segons la denúncia, durant aquest període va rebre instruccions reiterades perquè deixés d'utilitzar el català en les seves comunicacions laborals. Plataforma per la Llengua assegura que responsables de l'empresa li van indicar en diverses ocasions que s'havia de comunicar «en castellano» i que fins i tot li haurien manifestat que «la lengua oficial de Aticco es el castellano».
L'entitat també explica que la treballadora va ser advertida perquè el seu missatge automàtic d'absència no incloïa la versió en castellà i que posteriorment va rebre noves recriminacions després d'atendre un client en català. Segons el testimoni recollit per Plataforma per la Llengua, «cap client» li va retreure mai haver-los atès en català i les objeccions provenien exclusivament de l'entorn intern de l'empresa.
Una denúncia amb voluntat de transformar les pràctiques de l'empresa
La treballadora, segons explica Plataforma per la Llengua, va decidir no presentar una demanda per la via laboral i va optar per impulsar una actuació orientada a corregir les pràctiques lingüístiques de l'empresa. Amb aquest objectiu, l'entitat ha presentat la denúncia davant la Inspecció de Treball perquè investigui els fets i impulsi mesures que garanteixin el respecte als drets lingüístics de la plantilla.
Paral·lelament, Plataforma per la Llengua ha anunciat que traslladarà el cas al Síndic de Greuges de Barcelona i que també presentarà una denúncia davant l'Oficina de Garanties Lingüístiques de la Generalitat. Segons l'entitat, Aticco hauria incomplert l'article 36.4 de la Llei de política lingüística, que estableix que la retolació i les comunicacions fixes adreçades als treballadors han de figurar, com a mínim, en català.
Una empresa en expansió
La denúncia coincideix amb un moment d'expansió d'Aticco, que recentment ha inaugurat al barri del Poblenou el que presenta com l'espai de cotreball més gran del sud d'Europa. Plataforma per la Llengua considera especialment preocupant que, mentre l'empresa continua creixent, mantingui unes pràctiques que, segons denuncia, vulneren els drets lingüístics dels treballadors en una ciutat i uns barris on l'ús social del català es veu cada vegada més condicionat pels processos de gentrificació i internacionalització.
L'entitat defensa que el català és la llengua pròpia de Catalunya i que els treballadors tenen dret a utilitzar-lo amb normalitat en l'àmbit laboral. Per això reclama que aquest cas serveixi per reforçar la protecció efectiva dels drets lingüístics als centres de treball.
