Escola Valenciana estudiarà, cas per cas, la possibilitat d'emprendre accions judicials contra la Conselleria d'Educació per la presumpta vulneració dels drets lingüístics de l'alumnat durant el procés d'admissió i configuració de la llengua base per al curs 2026-2027.
L'entitat ha traslladat al seu servei jurídic les reclamacions rebudes de diverses famílies que denuncien que, malgrat haver escollit el valencià com a llengua base per als seus fills i filles, aquests han estat assignats a grups en castellà.
Segons la Comissió d'Educació d'Escola Valenciana, les queixes rebudes evidencien un problema que, asseguren, es repeteix en diferents punts del País Valencià. L'entitat afirma que nombroses famílies no han pogut escolaritzar els seus fills en la llengua escollida perquè els centres ofereixen un nombre insuficient d'unitats en valencià, fins i tot en aquells casos en què la demanda és majoritària.
A més, Escola Valenciana denuncia una manca de transparència en els criteris utilitzats per configurar les unitats lingüístiques i critica l'absència de respostes efectives per part de l'Administració a les reclamacions presentades per les famílies.
Anàlisi jurídica dels casos
El servei jurídic de l'entitat està examinant individualment cadascuna de les reclamacions per determinar si existeixen indicis suficients de vulneració dels drets lingüístics que justifiquin la presentació de recursos davant dels tribunals.
La presidenta d'Escola Valenciana, Rosanna Martínez Ferrándiz, considera que aquestes situacions no són casos aïllats, sinó la conseqüència de la política lingüística impulsada pel govern valencià. Segons afirma, «el Consell té clara la seua política respecte al valencià: minimitzar-lo i fer-lo desaparéixer», i sosté que els casos denunciats evidencien «la intencionalitat real de les seues polítiques educatives».
L'entitat també carrega contra la denominada Llei de Llibertat Educativa, que considera responsable d'haver incrementat la inseguretat jurídica de les famílies i d'haver reduït l'oferta educativa en valencià. Segons Martínez, la norma «lluny de proporcionar llibertat, genera inseguretat jurídica, desprotecció a les famílies i una reducció efectiva de l'oferta educativa en valencià».
Reclamació de la derogació de la llei
Escola Valenciana reitera la seva demanda de derogació de la normativa i assegura que, mentre continuï vigent, recorrerà a totes les vies administratives i judicials disponibles per defensar els drets lingüístics de l'alumnat.
L'entitat defensa que qualsevol alumne ha de poder accedir a una educació en valencià si aquesta és l'opció triada per la seva família i recorda que correspon a l'Administració educativa garantir aquest dret de manera efectiva.
Paral·lelament, Escola Valenciana continuarà oferint assessorament jurídic a les famílies afectades i impulsarà noves actuacions perquè, segons assenyala, «el dret a estudiar en valencià deixe de ser una expectativa i es convertisca en una realitat garantida per l'Administració educativa».
Per a l'entitat, la presència del valencià al sistema educatiu constitueix «un pilar indispensable d'una educació de qualitat i inclusiva» i és una condició necessària per garantir els drets lingüístics de l'alumnat.
