L'estudi, elaborat per Plataforma per la Llengua per encàrrec de la FAC, ha analitzat quinze dels 223 ateneus federats i constitueix una primera aproximació a la realitat sociolingüística d'aquestes entitats històriques. La presentació ha comptat amb la participació del conseller de Política Lingüística, F. Xavier Vila; el president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, i el president de la Federació d'Ateneus de Catalunya, Pep Morella.
Les conclusions assenyalen que els ateneus respecten i promouen la presència del català en els diferents àmbits de la seva activitat i que procuren garantir-ne l'ús habitual tant en la programació pròpia com en la relació amb els seus usuaris.
Segons Òscar Escuder, les dades mostren que els ateneus són especialment responsables en aquells elements que depenen directament de la seva gestió, com ara la retolació interna o la difusió de les activitats pròpies. En canvi, els principals punts de millora es detecten en els continguts procedents d'agents externs, com ara cartells, revistes o altres materials informatius.
Malgrat aquestes diferències, el president de Plataforma per la Llengua ha destacat que els ateneus continuen essent «un espai de garantia i promoció del contingut i l'activitat en la llengua pròpia del territori».
Per la seva banda, el conseller de Política Lingüística, F. Xavier Vila, ha reivindicat el paper històric dels ateneus com a vertebradors de la vida cultural i social del país. «Els ateneus són un dels actius més valuosos que té el país per fer del català una llengua viva, quotidiana i compartida», ha afirmat, tot destacant la seva capacitat d'arrelament als barris i pobles de Catalunya.
També el president de la FAC, Pep Morella, ha subratllat que la llengua catalana forma part de la identitat mateixa del moviment ateneístic. Segons Morella, els resultats són globalment positius i evidencien el compromís lingüístic de les entitats, però també permeten identificar reptes i àmbits de millora que cal abordar en els propers anys.
Entre les recomanacions de l'estudi destaquen la necessitat d'impulsar una programació activament catalanitzada, garantir l'atenció en català als espais de primera acollida, assumir una responsabilitat transversal sobre el paisatge lingüístic dels equipaments i vetllar pels continguts que es comparteixen i es difonen a les xarxes socials.
Renovació de la col·laboració
Coincidint amb la presentació de l'estudi, la Federació d'Ateneus de Catalunya ha anunciat la renovació del conveni de col·laboració amb Plataforma per la Llengua durant el 2026.
L'objectiu és ampliar la diagnosi a un nombre més gran d'ateneus i obtenir una radiografia més completa de la situació lingüística del moviment ateneístic català. A més, la iniciativa pretén anar més enllà de l'avaluació i convertir els resultats en eines pràctiques de millora, amb formacions específiques, materials de suport i recomanacions adaptades a les necessitats de les entitats.
En aquest sentit, F. Xavier Vila ha recordat que el Departament de Política Lingüística posa a disposició dels ateneus línies de subvenció per organitzar cursos de català de nivells inicials, una eina que ja han començat a utilitzar algunes entitats del país.
Reconeixement als ateneus compromesos
L'estudi incorpora també un sistema de reconeixement que acredita el grau de compromís lingüístic de les entitats participants.
Dels quinze ateneus analitzats, set han obtingut la distinció d'«ateneu compromès amb la llengua catalana». Cinc més han estat acreditats com a «ateneus lingüísticament responsables», mentre que dos han estat reconeguts com a «ateneus en procés de treballar per la llengua». Un dels ateneus participants no ha pogut rebre cap acreditació perquè actualment es troba en procés de remodelació de la seva seu.
La Federació d'Ateneus i Plataforma per la Llengua consideren que aquesta iniciativa ha de servir per reforçar el paper dels ateneus com a espais de cohesió social, cultura popular i promoció de la llengua catalana en un context marcat pels reptes que afronta l'ús social del català.
