Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Municipals 2027
Oriol Rifer: «La Crida per Sabadell vol ser el motor d’una ciutat de drets, amb impuls i perspectiva de futur»

El portaveu de la Crida per Sabadell i candidat a les municipals del 2027 defensa l'habitatge, l'urbanisme verd, la llengua i el municipalisme popular com a eixos centrals del projecte.

23/06/2026 Política

La Crida per Sabadell ja ha confirmat la candidatura d'Oriol Rifer Campoy per a les eleccions municipals del 2027. Actual portaveu de la formació i principal referent de l'oposició d'esquerres al consistori, Rifer reivindica una candidatura arrelada al moviment popular i al municipalisme transformador.

Mestre i psicopedagog de professió, vinculat des de jove al teixit associatiu de la Creu Alta i impulsor del Casal Popular El Tallaret, Rifer destaca que la Crida representa una alternativa «purament municipalista», centrada en la defensa dels interessos de les classes treballadores i desvinculada de les directrius dels grans partits.

Entre les principals preocupacions de la formació hi ha la creixent precarització social, amb especial atenció a l'accés a l'habitatge. La Crida aposta per ampliar el parc públic de lloguer, rehabilitar habitatges, recuperar pisos en mans de grans tenidors i reforçar les polítiques públiques en coordinació amb entitats com la PAHC i el Sindicat de Llogateres.

La candidatura també situa com a prioritats l'ampliació de les escoles bressol municipals, la promoció de l'economia social i solidària, la construcció d'una ciutat més verda i accessible i la defensa dels serveis públics. En l'àmbit urbanístic, rebutja projectes com el Quart Cinturó i la urbanització de la llera del riu Ripoll, i defensa una mobilitat basada en el transport públic, els desplaçaments a peu i la bicicleta.

Rifer reivindica igualment el paper de la Crida com a «peu del carrer dins la institució», mantenint una estreta relació amb les entitats veïnals, culturals, juvenils i els moviments socials. Destaca la participació activa de la formació en espais com la Plataforma Antifeixista, les mobilitzacions en defensa de l'escola pública, el suport al poble palestí o la defensa del riu Ripoll.

Des de l'oposició, la Crida assegura haver liderat la denúncia de les mancances del Pla Local d'Habitatge, dels efectes de l'Ordenança de Civisme i de les polítiques urbanístiques impulsades pel govern municipal del PSC. Rifer critica l'actual executiu local, al qual acusa d'immobilisme, de reforçar privilegis i d'assumir plantejaments propers a la dreta en qüestions com la seguretat, la llengua o l'habitatge.

Pel que fa a la construcció nacional, defensa que els municipis són eines fonamentals per garantir drets, empoderar la població i posar les institucions al servei de les classes populars. Per això anima la militància de la CUP i del conjunt de l'esquerra independentista a impulsar candidatures municipals arreu del país.

De cara al 2027, la Crida per Sabadell es fixa l'objectiu de consolidar-se com l'alternativa al govern socialista i es reivindica com «el motor per una ciutat de drets, amb impuls i amb perspectiva de futur».

Valora
Rànquings
  1. La campanya per convertir Via Laietana 43 en un espai de memòria compleix cinc anys de mobilitzacions
  2. Neix 'Ràfec', una nova revista d'història social i cultural des de la perspectiva materialista
  3. Josep Termes rebutja identificar nacionalisme i burgesia en una entrevista a Canigó de 1975
  4. Poble Lliure i La Forja rebutgen un front d'esquerres amb ERC, els Comuns i la CUP i aposten per reforçar l'independentisme rupturista
  5. Violacions greus de drets fonamentals de la policia contra els 600 cantaires
  6. Garzón es presenta com a víctima a TV3 i dona lliçons de democràcia
  7. Sis mesos després, el cas de les Festes de Tardor torna al carrer: nova concentració per exigir responsabilitats polítiques
  8. 13 anys sense en Toni Lecha
  9. Cinquanta anys després de la mort de mossèn Armengou, Reeixida, l’Ajuntament de Berga, el Casal Panxo i l’ANC homenatjaran la seva figura
  10. «El número de clients que té “la Caixa” a Catalunya és minso en relació al de l’estat espanyol»
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid